El Ministeri d’Hisenda ha convocat per al dilluns 17 de novembre, a les 12.00, el Consell de Política Fiscal i Financera per a presentar a les comunitats autònomes la senda d’estabilitat dels pròxims anys. Eixe pas obri la tramitació dels Pressupostos de 2026, en un calendari retardat que fa pràcticament impossible que els nous comptes entren en vigor l’1 de gener. Un dia després, el dimarts 18, el Consell de Ministres tramitarà formalment la senda.
El CPFF és l’òrgan en el qual el Govern exposa a les autonomies els objectius d’estabilitat per subsectors —dèficit, deute i regla de gasto— i recapta la seua posició abans de continuar el recorregut institucional. Sobre eixa base, l’Executiu fixa el marc fiscal que condiciona la resta del procés pressupostari, des del sostre de gasto fins al disseny del projecte de llei.
Objectius i votació en el CPFF
Els objectius actualment vigents són els del Programa d’Estabilitat d’abril de 2023, que preveien per a 2026 un dèficit del 2,5%; es mantenen perquè el Govern no va aconseguir aprovar uns nous per a 2025-2027 davant l’exigència de Junts de donar major marge a les autonomies, una reclamació que continua. La nova proposta ha d’alinear-se amb el pla fiscal i estructural remés a Brussel·les l’any passat, que limita el dèficit de 2026 al 2,1% del PIB, situa el deute públic en el 100,1% i delimita el creixement del gasto computable al 3,5%.
La senda es votarà primer en el CPFF, un tràmit en el qual Hisenda té garantida la majoria en disposar de la mitat dels vots. Després, el Consell de Ministres l’aprovarà al costat del sostre de gasto del pròxim exercici per a remetre els dos a les Corts. El sostre de gasto, que marca el límit màxim de desemborsament de l’Estat, no se sotmet a votació, però la senda sí: si obté el vistiplau del Congrés passa al Senat i, en cas de veto, torna a la Cambra Baixa, que pot alçar-ho.
Si el Congrés rebutjara la senda, el Govern tindrà un mes per a tornar a aprovar-la —la mateixa o una nova— i repetir el circuit. Si tornara a ser rebutjada, quedarien automàticament en vigor els objectius comunicats a la Unió Europea, la qual cosa garantix que el marc fiscal no quede sense referència.
Calendari i efectes en els Pressupostos 2026
Amb els objectius en vigor, el Govern podrà elaborar el projecte de Pressupostos de 2026 i aprovar-lo en Consell de Ministres, una fita que hauria d’haver-se produït abans de finalitzar octubre. Serien els primers comptes nous des de 2023, ja que ni 2024 ni 2025 van arribar a presentar-se. Després de l’aval del Consell, el projecte s’enviarà al Congrés per a una tramitació que sol prolongar-se uns tres mesos i que té com a moment decisiu la votació de les esmenes de totalitat: si alguna prospera, el text torna a l’Executiu.
L’acumulació de tràmits —CPFF, aprovació en el Consell de Ministres, doble pas parlamentari de la senda i tramitació completa dels Pressupostos— fa pràcticament inviable que els comptes de 2026 queden aprovades abans de cap d’any. En conseqüència, serà necessari prorrogar de nou els comptes de 2023, aprovades en una altra legislatura i que es convertiran en les més longeves de la democràcia. Una nova pròrroga manté l’esquema de gasto vigent i retarda la posada en marxa de partides i programes que depenguen dels nous Pressupostos, també en les comunitats, que necessiten conéixer el marc fiscal per a tancar els seus propis comptes.
