Un equip de ISABIAL i la Universitat d’Alacant treballa en una prova diagnòstica més eficaç, barata i, sobretot, accessible en qualsevol lloc per a detectar la malnutrició causada per fallades en la funció digestiva del pàncrees. L’objectiu és universalitzar el diagnòstic de les complicacions nutricionals associades a la insuficiència pancreàtica exocrina i reduir inequitats en l’accés a tractaments.
El projecte, liderat per l’especialista en gastroenterologia i pancreatología Enrique de Madaria, compta amb la co-investigadora principal Lorena María Bernal Luján i amb el grup de Química Bioanalítica i Circular de la UA, dirigit pel catedràtic José Luis Todolí. La iniciativa ha aconseguit la I Ajuda a la Investigació Mèdica Beques LUMED de la Fundació del Col·legi Oficial de Metges d’Alacant, dotada amb 50.000 euros, impuls que reforça el seu desenrotllament.
Les malalties del pàncrees no sols poden derivar en diabetis per fallades en la producció d’insulina, també en una alteració menys visible: la pèrdua de la funció exocrina. Quan el pàncrees no allibera adequadament els sucs necessaris per a digerir els aliments en l’intestí, es compromet l’absorció de nutrients i apareix la malnutrició. Este és el focus del treball, que busca ferramentes de diagnòstic més precises per a detectar a temps als pacients afectats.
Falsos diagnòstics i tractaments inadequats
Les proves disponibles són costoses i presenten al voltant d’un 33% de falsos diagnòstics. Eixa imprecisió conduïx a dos problemes: persones tractades sense necessitar-ho, amb el consegüent gasto i efectes indesitjats, i pacients que sí que requerixen teràpia però queden desatesos, prolongant la seua malnutrició. A nivell clínic, això suposa demores en la recuperació i un major risc de complicacions, a més d’un ús ineficient de recursos sanitaris.
La malnutrició per insuficiència pancreàtica exocrina implica una menor digestió i absorció de greixos, proteïnes i hidrats de carboni, així com de vitamines com la B12, A, K i E, i de minerals com el zinc i el magnesi. Les conseqüències més freqüents són la pèrdua de pes i la deterioració de l’estat general. En paraules de De Madaria: ‘Perds pes, notes símptomes molestos i, per exemple, es produïx un augment del risc cardiovascular’, i es marca el propòsit de ‘canviar això trobant noves maneres de diagnosticar els problemes digestius per malalties del pàncrees’.
Per a aconseguir-ho, l’equip analitzarà mostres de saliva, orina, femta o sang amb la finalitat d’identificar molècules i marcadors isotòpics que delaten estes complicacions. Amb eixe coneixement dissenyaran un mètode d’avantguarda, no invasiu i ràpid, que puga implementar-se en qualsevol sistema sanitari del planeta, tant en països amb alta tecnologia com en entorns amb recursos limitats. Un test així facilitaria el cribratge, l’ajust de tractaments i el seguiment dels pacients.
El paper del grup de Química Bioanalítica de la UA és clau en dirigir la detecció d’estos marcadors isotòpics, necessaris per a una identificació fiable i reproduïble dels casos. L’objectiu és reduir la incertesa diagnòstica i oferir una ferramenta que millore la presa de decisions clíniques amb resultats comparables entre laboratoris.
Encara que no són les patologies més esteses, s’estima que una de cada 125 persones desenrotllarà càncer de pàncrees al llarg de la seua vida i que fins a un 10% dels adults majors presenta quistos pancreàtics, mentres que la pancreatitis és una causa freqüent d’hospitalització. En este context, disposar d’una prova senzilla i accessible per a confirmar o descartar insuficiència pancreàtica exocrina pot evitar complicacions nutricionals i millorar l’evolució dels pacients.
