Els veïns de Miramar i Oliva, dos dels municipis més afectats per les inundacions provocades per la dana Adam a la província de València, han continuat este dimecres netejant vivendes i garatges i traent mobles i estris al carrer, ja sense aigua dins de les cases però encara amb garatges subterranis anegats, mentres avaluen els danys i fotografien la situació per a remetre-la a les assegurances.
Toni Pallarés és propietari d’una zumeria i cafeteria de temporada a la platja de Miramar, ubicada per davall del nivell del carrer. En el seu local, l’aigua ha arribat a superar els 60 centímetres d’altura. Segons explica, ‘a nosaltres, com que estem més baixos, va arribar al metre d’altura’, comenta mentre assenyala la marca que ha deixat l’aigua a les parets.
Toni viu al nucli urbà d’Oliva, que van confinar durant l’episodi, de manera que no ha pogut accedir al local fins dimarts. Hui, després d’aconseguir llevar l’aigua, ha tret junt amb la seua dona al sol tot el material que han pogut salvar, com cadires, ferramentes i les neveres, intentant que s’assequen per a vore què es pot recuperar.
A pocs metres, pengen d’un mur desenes de peces de pell i cuiro. Corresponen a un garatge on Sandra, una artesana gallega del cuiro del municipi de Lalín (Pontevedra), havia traslladat material de la seua botiga per a guardar-lo.
‘Vam poder entrar ahir perquè la porta, per sort, no té motor’, explica Tomasa, parella de la propietària. Junt amb la seua germana, familiars i amistats, han tret al carrer tot el que han pogut salvar del garatge i revisen bosses amb xicotetes peces de abaloris metàl·lics completament banyades.
En escales de fusta i als murs d’una vivenda del davant han penjat teles i peces de pell i cuiro. També han posat al sol dos màquines de cosir industrials, que consideren que ‘va a ser complicat recuperar’, i una Singer amb més de cent anys d’antiguitat, sobre la qual mantenen més esperances.
Genaro López, de 62 anys i amb problemes de mobilitat després de diversos ictus que li han paralitzat la part esquerra del cos, ha viscut moments de gran angoixa. L’aigua ‘li va pillar’ mentre dormia al llit de la seua habitació. ‘Tinc el costum d’alçar-me a les sis i mitja del matí per a passejar el gos. Quan vaig posar el peu al terra, l’aigua m’arribava al turmell i entrava pels endolls’, recorda.
Han sigut els veïns de les vivendes del davant els que l’han ajudat a creuar el carrer i l’han pujat a una primera planta. ‘Mobles, roba, documentació, tot perdut’, lamenta Genaro, que porta roba prestada i ha rebut l’oferiment d’allotjament d’uns veïns en una vivenda situada en un primer pis.
Ivo, propietari d’una cafeteria pròxima, ha reobert hui el negoci, que s’ha convertit en punt de trobada per a veïns i membres dels servicis d’Emergències que treballen en la zona. En estar el local alguns escalons per damunt de la vorera, els danys en la zona de barra i cuina han sigut menors, encara que la terrassa exterior ha patit més i ha perdut part dels productes.
Un dels clients este matí era Luis López, que viu llogat en una de les vivendes de la zona, un baix. Conta que el va despertar l’avís d’Es-Alert i que l’aigua va començar a entrar a la casa cap a les set del matí. Va decidir agarrar el cotxe i portar-lo a un pont pròxim, en altura, pensant que podria eixir per l’altre costat.
Va romandre 22 hores aïllat entre el pont i el passeig marítim de Miramar, que es mantenia sense aigua. ‘Tant l’ajuntament, com la Guàrdia Civil i els bombers van estar pendents de la gent que estàvem per allí i ens van portar aigua i menjar’, agraïx.
Situació semblant a la platja d’Oliva
A uns cinc quilòmetres de Miramar, a la platja d’Oliva, el panorama és molt semblant. Desenes de cotxes romanen aparcats a la calçada amb portes i maleters oberts, aprofitant el sol i les temperatures pròximes als 25 graus per a assecar la humitat acumulada.
Els veïns que este dijous han pogut entrar a les seues vivendes i garatges trauen mobiliari i electrodomèstics al carrer. Els carrers ja no tenen aigua i estan més nets que el dia anterior. No obstant això, encara falta aigua potable en algunes cases, hi ha problemes de llum perquè els quadres elèctrics continuen humits i alguns aparcaments subterranis estan completament inundats, on treballen brigades de bombers forestals per a achicar l’aigua.
Susi Gisbert, la seua germana i diversos familiars netegen la casa de la seua mare, de 82 anys, a la qual no han volgut portar a la vivenda, un baix que es va inundar totalment la matinada de dilluns.
En la vivenda es trobava en aquell moment Ana, neboda de la propietària, que residia allí temporalment. ‘Estava dormint i em vaig despertar en banyar-me amb l’aigua. Ja arribava a l’altura del matalap’, relata Ana, que va aconseguir eixir de la casa amb el que portava posat i va arribar a l’escala del veí, que la va rescatar i la va acollir en la seua vivenda, un primer pis.
A escassos metres, Ailín Manzure grava un vídeo per als seus familiars on descriu la situació en què ha quedat el seu local, un negoci de manicura que esta jove de 20 anys, d’origen argentí, va obrir el passat mes de gener.
A Ailín l’aigua la va sorprendre en el mateix local, on disposa d’una habitació, junt amb la seua parella. ‘Estàvem dormint i em va despertar un soroll. Quan vaig eixir de l’habitació estava tot flotant i l’aigua m’arribava als genolls’. ‘El més important és que estem els dos bé’. Confia, optimista, que ‘el negoci el tornarem a posar en marxa’ quan puguen reparar els danys i recuperar material.
