Jaume I, 750 anys després: València entre l’habitatge i la concòrdia
Este 9 d’Octubre arriba marcat pel Jaume I 750 aniversari de la seua mort. El rei que va fundar el Regne de València va morir el 27 de juliol de 1276. Huit segles després, les seues paraules del testament continuen vigents: «Ameu i protegiu totes les persones i el poble. Feu regnar la justícia i vetleu perquè els grans no oprimisquen els menuts.» Estimeu el poble. Feu justícia. Vetleu perquè els poderosos no aclaparen els més febles. Un mandat clar. I un deute pendent.
Jaume I 750 aniversari: el testament que la política valenciana no pot oblidar
El rei Conqueridor ens va deixar alguna cosa més que un territori. Ens va deixar una brúixola moral. Este any es complixen 750 anys de la seua mort. És un aniversari que mereix més que actes protocolaris. És una ocasió per a preguntar-nos: hem complit el seu mandat?
El Consell de la Generalitat i l’Ajuntament de València han pres eixe missatge seriosament. Les inversions en habitatge públic, els plans de rehabilitació de barris i les polítiques socials impulsades des de totes dues institucions apunten en la direcció correcta. No són suficients. Mai no ho són quan la necessitat és tan gran. Però són passos reals, amb pressupost i amb calendari.
L’habitatge: quan Madrid legisla i València paga les conseqüències
El problema de l’habitatge a València és real. I té nom i cognoms pel que fa a les seues causes més profundes. La Llei d’Habitatge aprovada pel Govern central el 2023 prometia baixar els lloguers. El resultat ha sigut el contrari. Molts propietaris han retirat els seus pisos del mercat. L’oferta ha caigut. Els preus han pujat. La llei ha fallat a qui deia protegir.
Els fons voltors operen en un marc fiscal i regulatori que depén del Govern d’Espanya. No de la Generalitat. No de l’Ajuntament. Les eines per a frenar l’especulació a gran escala estan a Madrid. I Madrid no les usa.
Mentrestant, les institucions valencianes treballen dins de les seues competències. El Consell ha reforçat el parc públic de lloguer. Ha impulsat ajudes directes a famílies en risc d’exclusió residencial. L’Ajuntament de València desenrotlla plans urbanístics per a ampliar l’oferta d’habitatge assequible. Són mesures concretes. Són gestió real. Davant d’elles, el que arriba des del Govern central és fonamentalment soroll electoral.
L’acampada davant l’Ajuntament: protesta legítima, moment qüestionable
Este any hi ha una altra tensió al carrer. L’acampada per l’habitatge a la plaça de l’Ajuntament porta setmanes instal·lada. Les seues reivindicacions partixen d’una realitat que ningú no nega. Però el context polític en què es produïx no és casual.
Els qui impulsen esta mobilització són els mateixos que a Madrid sostenen un Govern que porta tres anys sense solucionar el problema de l’habitatge. És legítim protestar. No ho és fer-ho davant les institucions que sí treballen en el problema mentre es guarda silenci davant les que tenen més poder i menys voluntat d’actuar.
El 9 d’Octubre no és una data qualsevol per a triar com a escenari. La processó cívica és l’acte en què els valencians ens reconeixem com a poble. Convertir-la en teló de fons d’una operació política empobreix la data i ofén qui la viu com el que és: un símbol d’identitat compartida.
Concòrdia: el que ens uneix sempre ha de ser més gran
El 9 d’Octubre hauria de ser el dia en què els valencians ens mirem sense filtres de partit. Un dia per a recordar el que compartim. Una història rica i complexa. Una llengua. Una terra que volem deixar millor als nostres fills i filles.
La concòrdia no és ingenuïtat. No és ignorar la injustícia. És saber que els conflictes necessaris es resolen millor des de la unió que des de la fractura. I que l’habitatge, com tants altres problemes, es resol amb gestió honesta. No amb campanyes.
Este any, en el Jaume I 750 aniversari de la seua mort, el seu testament continua sent el millor programa polític possible. Justícia. Protecció dels més vulnerables. La certesa que cap poderós hauria d’aclafar qui no té poder.
Això és el que ha de guiar el 9 d’Octubre de 2026. I tots els dies que vinguen després.
Feliç 9 d’Octubre a totes i tots.
