Javier García Martínez, catedràtic de la Universitat d’Alacant (UA), ha rebut el I Premi Nacional de Química en la categoria d’excel·lència. El jurat ha concedit el guardó ex aequo a García Martínez i al bioquímic Mariano Barbacid, per les seues trajectòries i contribucions a la societat.
El Consell General de Col·legis Oficials de Químics d’Espanya concedix estos premis, que celebren enguany la primera edició. L’acte solemne de lliurament encara està pendent d’anunciar-se.
El reconeixement destaca una carrera dedicada a la química i a la seua projecció social. En el cas de García Martínez, el jurat ha ressaltat les seues aportacions als materials porosos i a la catàlisi, així com la transferència de coneixement químic a la indústria.
La distinció també posa en valor el seu compromís amb la professió. Els guardons busquen acostar a la societat la contribució de la química a la salut, la indústria i la transició energètica.
Investigació i transferència a la indústria
Nascut a Logroño en 1973, García Martínez és catedràtic de Química Inorgànica i director del Laboratori de Nanotecnologia Molecular de la UA. El seu equip dissenya materials nanoporosos, especialment zeolites, que permeten crear catalitzadors més eficients.
Entre les seues línies de treball hi ha la transformació de residus plàstics en productes d’alt valor afegit. També investiga catalitzadors que reduïxen el consum energètic i milloren l’eficiència dels processos industrials.
Durant la seua etapa en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), va desenvolupar la tecnologia Molecular Highway. Esta incorpora porositat addicional a les zeolites, facilita el transport de molècules i millora el rendiment dels catalitzadors.
En 2006 va fundar Rive Technology per a comercialitzar la tecnologia. La multinacional W. R. Grace va adquirir el negoci i els actius de l’empresa en 2019, inclosa Molecular Highway. La tecnologia s’ha incorporat a catalitzadors de craqueig utilitzats en refineries de diversos països.
Lideratge científic i reconeixements
García Martínez ha sigut el primer espanyol a presidir la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), durant el bienni 2022-23. En eixa etapa va impulsar reformes de l’organització, la integració de la Xarxa Internacional de Químics Jóvens i la creació del Fòrum de Presidents de Societats Químiques.
Este fòrum s’ha concebut per a reforçar la cooperació entre les societats químiques. A més, va promoure la iniciativa de les deu tecnologies emergents en química de la IUPAC, amb una primera selecció publicada en 2019.
També ha participat en l’elaboració dels Principis Rectors de Química Responsable, presentats en 2025. El seu treball amb les noves generacions inclou la cofundació i primera presidència de l’Acadèmia Jove d’Espanya.
A més, ha fundat Celera, un programa de desenvolupament del talent jove que combina formació, mentoria i suport a l’emprenedoria. Entre els seus guardons figuren el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, de 2014; el Premi Kathryn C. Hach a l’Èxit Emprenedor de l’American Chemical Society, de 2018, i el Premi Nacional d’Investigació Juan de la Cierva en Transferència de Tecnologia, de 2023.
El catedràtic és membre d’honor de la Royal Society of Chemistry i de la Chinese Chemical Society. També és doctor honoris causa per la Universitat de La Rioja i per la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Perú, on ha rebut la distinció este octubre.
El 23 d’octubre s’ha incorporat a l’òrgan de govern de l’International Science Council (ISC), a Pequín. És el primer espanyol elegit per a este organisme, que agrupa acadèmies i entitats científiques internacionals. L’ISC treballa perquè la ciència contribuïsca al bé públic i a la presa de decisions.
La primera edició dels premis coincidix amb el 75é aniversari del Consell General de Col·legis Oficials de Químics d’Espanya. Els guardons volen reconéixer la contribució de la professió química i fer més visible la seua tasca social.
