José Pinto, un home apassionat de la ramaderia i defensor de les causes socials

José Pinto, en una imatge d'arxiu durant el seu pas per '¡Boom!'

José Pinto, en una imatge d’arxiu durant el seu pas per ‘¡Boom!’ | ANTENA 3

 

El dimecres passat, el món de la televisió plorava per la mort de José Pinto, l’exconcursant del programa ‘¡Boom!’ d’Antena 3. L’integrant de l’equip ‘Los Lobos’ també era molt conegut per la seua participació en altres concursos televisius.

 

En el seu últim concurs a la televisió, el de Salamanca va estar més de 370 programes, amb els quals va aconseguir acumular quasi mig milió d’euros amb els seus companys. Tot i això, ell mateix va voler abandonar el programa perquè, segons va explicar, va acabar esgotat portant aquella vida televisiva.

 

Pinto va decidir abandonar els concursos televisius

José Pinto es va fer un nom en els concursos televisius, ja que a la seua participació en el programa ‘¡Boom!’ cal sumar la de ‘Saber y Ganar’ i ‘Pasapalabra’. En el programa de La 2, Pinto va aconseguir arribar quasi al centenar de programes. De fet, el concursant va ser readmès una vegada el van eliminar, perquè la direcció del programa va admetre un error en una de les preguntes que li van fer i que van acabar amb la participació de Pinto al programa.

 

En canvi, al programa de Telecinco, ‘Pasapalabra’, no va tenir tanta sort i no va aconseguir gaire èxit. Malgrat tot, José Pinto va acabar molt cansat de la seua trajectòria pels platós d’aquests concursos televisius i va decidir deixar aquest món: «L’últim que desitjaria és estar en un plató de televisió. Em quede  amb les vaques», va declarar quan va decidir abandonar el programa ‘¡Boom!’.

 

 

Va prioritzar la seua vida al camp

Quedava molt clar, doncs, que per José «hi ha coses més importants en la vida que no pas els diners». L’exconcursant, ramader de professió, explicava que entre ‘¡Boom!’ i ‘Saber y Ganar’ es va passar més de dos anys viatjant del seu poble, Casillas de Flores (Salamanca), a Barcelona. En total, eren unes 40 hores setmanals que li van fer dir «prou» i prendre la decisió d’abandonar aquesta vida als platós.

 

Per José Pinto, tots els diners que guanyava no li compensaven totes aquelles hores que havia de fer per anar d’un lloc a l’altre. De fet, el que per ell és realment important és el seu poble, el camp i les vaques, i en aquest sentit admetia que: «Porte  així, feliçment, 20 anys».

José Pinto va ser enterrat el passat dijous

José Pinto va ser enterrat el passat dijous | CEDIDA

 

Un home apassionat de la ramaderia

José Pinto, que era un amant del món animal, havia dedicat els últims vint anys de la seua vida a la seua passió, la ramaderia, i fins i tot, va començar la carrera de Veterinària, malgrat que no la va acabar mai.

 

A més, sempre havia estat considerat com una persona molt reivindicativa que lluitava pels drets de la gent que treballa al camp, i que sempre deia la seua opinió en públic sense cap mena de por. Així va ser, que en diverses ocasions va aprofitar el seu pas pels concursos de la televisió per manifestar-se orgullós d’«haver trencat estereotips. La gent pensa que els que treballem al camp som ximples».

 

A favor de les causes socials i solidàries

A més, aprofitant la popularitat que li van donar aquests concursos, Pinto va aprofitar per denunciar la situació que s’està vivint al camp i que cada vegada és més complicada: «Som l’últim «mono». Les administracions haurien d’assumir aquest problema com una qüestió d’Estat. Ningú, de cap partit, ha assumit la problemàtica d’aquest sector i no ens tenen en compte per a res».

 

Pinto també aprofitava els platós dels concursos per lluir samarretes amb missatges reivindicatius amb els quals volia donar veu a causes socials i solidàries. De fet, ell mateix va mostrar la seua voluntat d’exposar-les totes en un local Casillas de Flores.

José amb els seus companys, 'Los Lobos', del programa '¡Boom!'

José amb els seus companys, ‘Los Lobos’, del programa ‘¡Boom!’ | ABC

 

Últimes notícies

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.

Visites multisensorials perquè les Fogueres d Alacant siguen accessibles per a tots

Un grup d investigació de la Universitat d Alacant i la Foguera Sèneca-Autobusos ha posat en marxa una prova pilot de visites multisensorials per a acostar el monument a persones amb discapacitat. El projecte FogUAccess busca fer l art i la festa més accessibles amb olors, sons, textures i explicacions adaptades.

Una mascletà berciana fa tremolar les Fogueres de Sant Joan dAlacant

El pirotècnic Pedro Alonso, de la firma Pibierzo, ha debutat en el concurs de mascletaes de les Fogueres de Sant Joan dAlacant amb un espectacle anomenat Terremoto berciano en el cielo alicantino, que ha arribat als 126,8 decibels en 5 minuts i 41 segons.