Les intenses riuades que van afectar greument la província de València el passat 29 d’octubre eren previsibles, almenys des de mitja vesprada, segons el testimoniatge d’Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV).
En la seua declaració prestada en el marc de la investigació judicial sobre la gestió de la dana que va provocar este desastre, Camarasa va destacar que ella ja havia elaborat en 2021 un informe sobre el barranc de Poio on advertia del risc existent davant majors pluges intenses. Este document alertava sobre la tendència a l’augment de la intensitat i impacte de les precipitacions, agreujat pel canvi climàtic que esta dana va evidenciar de manera dramàtica.
L’experta i les condicions del terreny
L’experta va explicar que el sòl estava saturat a causa de pluges prèvies, la qual cosa va reduir la seua capacitat per a absorbir l’aigua i va afavorir que grans quantitats d’aigua i sediments fluïren de manera sobtada per les rambles. A més, va criticar la gran impermeabilització del terreny degut a l’expansió urbana de la zona metropolitana, la qual disminuïx la capacitat natural d’absorció del sòl.
La intensitat i durada de les pluges
Segons Camarasa, el problema principal no va anar només aconseguir alts nivells de pluja en curts períodes sinó que estes intensitats es mantingueren per diverses hores seguides, augmentant el volum d’escorrentia superficial. Va destacar que en condicions normals molt poca aigua escorreria, però en esta ocasió es va calcular que més del 60% de l’aigua caiguda en el barranc de Poio es va convertir en cabal que va desembocar en l’Albufera.
La alerta i la gestió de l’emergència
La catedràtica va assenyalar que des de les 15 hores es podia anticipar que l’aigua anava a arribar a les zones baixes i que l’avís d’alerta degué haver-se emés com més prompte millor, fins i tot abans d’eixa hora, considerant la segona tanda de tempestes. El missatge que finalment es va difondre a les 20.11 hores va ser, al seu juí, tardà i poc clar, més indicatiu d’urgència per a posar-se fora de perill que una verdadera alerta primerenca.
Falta de coordinació i comunicació
Camarasa també va denunciar la falta de coordinació i comunicació en la gestió de l’emergència, subratllant que l’organisme responsable, Cecopi, havia d’haver estat reunit el dia anterior o almenys el mateix matí de l’esdeveniment per a planificar la resposta. Va insistir en la necessitat de comptar amb un seguiment constant dels llits afectats i la previsió meteorològica per a anticipar este tipus de catàstrofes.
Percepció del risc i prevenció
Finalment, la investigadora va cridar l’atenció sobre l’escassa percepció del risc per part de la població, pel fet que les rambles solen estar seques i no es consideren perilloses, la qual cosa dificulta la prevenció i resposta adequada davant episodis d’inundació. L’experiència del 29 d’octubre posa en evidència la importància de millorar la comunicació, planificació i alertes per a minimitzar danys futurs i adaptar-se a les condicions canviants del clima.
