La unitat d’arrítmies de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València s’ha convertit en el primer centre espanyol a aconseguir les mil ablacions de fibril·lació auricular mitjançant electroporación o camps polsats. Esta tècnica mínimament invasiva reforça tres eixos clau de l’abordatge: major eficàcia terapèutica, més seguretat per al pacient i millor eficiència del procés. ‘A l’ésser el primer hospital a Espanya a aconseguir les mil ablacions de fibril·lació auricular mitjançant electroporación, La Fe es consolida com a referent internacional en cardiologia i demostra el seu compromís amb la innovació i la cura del pacient’, va afirmar el seu gerent, José Luis Poveda.
La fita ha ajudat a pujar a la Fe a la categoria de centre model per al desenrotllament de nous catèters i ha obert la porta a participar en assajos clínics internacionals i en el disseny de dispositius en fase precomercial. Este posicionament accelera la incorporació de millores tecnològiques i permet validar procediments en contextos reals, amb beneficis directes per als pacients i per a la pràctica clínica.
Mil procediments amb camps polsats
Des de 2022, els especialistes han presentat la seua experiència en un congrés al Japó i han compartit resultats d’un projecte conjunt amb la Universitat Politècnica de València. Eixe treball s’ha traduït en una ferramenta de cartografia cardíaca capaç de localitzar en temps real l’àrea on s’origina l’arrítmia, la qual cosa facilita dirigir l’ablació cap al focus responsable i evitar intervencions innecessàriament extenses sobre teixit sa.
La fibril·lació auricular afecta a un de cada tres adults, la seua prevalença augmenta amb l’edat i constituïx una de les principals causes de ictus, insuficiència cardíaca i altres complicacions cardiovasculars. Es tracta d’una alteració del ritme que descoordina l’activitat elèctrica auricular i pot provocar palpitacions, fatiga o dificultat per a respirar. Atallar les recurrències i estabilitzar el ritme no sols millora els símptomes, també reduïx riscos associats a esdeveniments majors.
El tractament més habitual consistix a aïllar les venes pulmonars, una tècnica amb una eficàcia del 70 al 80% a llarg termini, però que sol requerir procediments prolongats. La duració condiciona la complexitat de l’acte, el consum de recursos i l’experiència del pacient, la qual cosa ha impulsat la busca d’alternatives més ràpides i precises.
Què aporta la electroporación
La electroporación també s’empra per a restablir el ritme cardíac, però utilitza camps elèctrics en lloc d’energia tèrmica. És un abordatge mínimament invasiu que reduïx complicacions i acurta el temps d’intervenció, i es pauta sobretot quan els fàrmacs antiarrítmics resulten ineficaços o causen efectes adversos significatius. En concentrar l’acció sobre el teixit diana i simplificar els passos del procediment, facilita una recuperació més àgil i contribuïx a l’eficiència global del tractament.
Segons la unitat d’arrítmies, els pacients experimenten millores significatives en la seua qualitat de vida i una reducció notable dels símptomes. En paraules del cap de secció, Joaquín Osca: ‘El procediment també pot frenar la progressió de la malaltia, i disminuïx les hospitalitzacions en comparació amb el tractament farmacològic continuat, així com la mortalitat en pacients com insuficiència cardíaca i arrítmia’.
Ara bé, com qualsevol intervenció, l’ablació per electroporación no està exempta de riscos i existix la possibilitat de recurrència de l’arrítmia en alguns pacients. Per això, la indicació i el seguiment han d’ajustar-se al perfil clínic i a l’evolució de cada cas.
