MADRID/VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
La Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional ha informat al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que examina si es van realitzar investigacions extrajudicials a polítics de Podem i d’altres formacions per ordre de la cúpula del Ministeri de l’Interior, que durant els anys 2015 i 2016 es van realitzar consultes en bases policials sobre 55 diputats, entre els quals figura l’exparlamentari de Compromís a la cambra baixa Joan Baldoví.
Així consta en la documentació enviada per Assumptes Interns al Jutjat Central d’Instrucció número 5 en resposta al requeriment del jutge, que el 27 de març va demanar una relació de les sol·licituds d’accés per funcionaris policials als fitxers informatitzats durant els dos anys i que tingueren per objectiu els noms dels diputats ‘morats’.
La petició va ser remesa, segons consta en la documentació, a la Unitat d’Informàtica i Comunicacions que, al seu torn, va elaborar una certificació de consultes realitzades en les bases de dades policials en la qual va indicar tant el funcionari com la data i hora de la consulta.
El llistat de diputats sobre els quals es van realitzar consultes, al que també ha tingut accés esta agència de notícies, indica que, almenys, 55 diputats electes en les eleccions generals de desembre de 2015 i de 2016 i que pertanyien a Podem, En Comú Podem, En Marea i Compromís –o a la coalició que van formar– van ser objecte de recerca en les bases de la Policia Nacional.
Així, apareixen noms com el del que fóra secretari general de Podem Pablo Iglesias, l’exministra d’Igualtat Irene Montero, l’actual secretària general de Podem, Ione Belarra, o l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz.
També apareixen noms com el del portaveu de Sumar al Congrés i fundador de Podem, Iñigo Errejón, el que fora diputat per Compromís Joan Baldoví, l’exdiputada Carolina Bescansa o l’actual ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy.
LA QUERELLA DE PODEM
L’informe ha sigut aportat al procediment que el jutge Pedraz va obrir el febrer passat, quan va admetre parcialment la querella de Podem contra el qual fora secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, l’exdirector Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino i altres alts càrrecs de la Policia per les presumptes investigacions prospectives i alienes al control judicial sobre els càrrecs de la formació ‘morada’.
En una interlocutòria, arreplegada per Europa Press, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 admetia llavors la querella de forma parcial i en línia pel sol·licitat per la Fiscalia, rebutjant investigar a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, a l’exdirector general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó i a altres responsables policials.
La querella es va presentar per delictes d’organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental. També es va presentar per malversació i per delicte contra les institucions de l’Estat, encara que el magistrat rebutja els dos últims delictes al no poder ser subsumit tots dos tipus penals en els fets relatats.
En el seu escrit, Podem assenyalava que els querellats, baix el lideratge del llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, «s’ocupaven de realitzar investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial, no baix control judicial o del Ministeri Fiscal sobre les persones que conformaven l’organització política».
A més, la formació apuntava que Martínez donava compte periòdicament al ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb capacitat este de decisió última, aprofitant-se de la seua condició d’autoritat pública i amb la col·laboració d’agents policials.
L’objectiu principal, segons el partit, era la seua posterior filtració als mitjans de comunicació baix la fiabilitat de les «fonts policials» per a desprestigiar davant de l’opinió pública a la formació, atemptant d’esta manera contra la indemnidad dels seus diputats i restants càrrecs públics.
Esta manera d’operar, indicava la querella, es va concretar en huit actuacions, com la investigació al llavors líder del partit Pablo Iglesias en l’informe PISA, la filtració d’un document «fals» d’un compte al seu nom en l’Euro Pacific Bank Limited o la manipulació de documents o registres policials interns per a atorgar aparença de legalitat a l’actuació dels querellats.
En la seua interlocutòria, el jutge Pedraz explicava que una vegada examinada la querella i verificat que alguns dels fets serien competència de l’Audiència Nacional i constitutius d’infracció penal procedia la seua admissió, encara que de forma parcial.
Quant als fets i persones que inadmetia, el magistrat afirmava que del relat de la querella no apareixia afirmada i sustentada indiciariament que tots els querellats participaren en les seues actuacions amb la finalitat criminal que s’imputa.
