La Universitat de València torna a brillar en el rànquing CYD
La Universitat de València s’ha situat de nou entre les deu universitats amb millor rendiment acadèmic del país, segons l’última edició del rànquing de la Fundació Coneixement i Desenrotllament (CYD). L’informe valora de manera conjunta la qualitat de la docència, la investigació, la transferència de coneixement, el grau d’internacionalització dels centres i la inserció laboral dels seus titulats.
L’estudi, que aconseguix ja la seua tretzena edició, analitza en esta ocasió 84 institucions d’educació superior. Per a mesurar el seu rendiment té en compte indicadors com la taxa d’alumnes que finalitzen els estudis en el temps previst, els fons destinats a investigació o el salari mitjà dels egressats als pocs anys d’incorporar-se al mercat de treball. Estos paràmetres permeten comparar l’eficiència dels campus més enllà de la seua grandària o de la seua ubicació.
L’informe cobra especial rellevància en un moment en el qual més de 300.000 estudiants es preparen per a realitzar la prova d’accés a la universitat la setmana vinent. Segons la pròpia anàlisi, aproximadament la mitat d’estos jóvens encara no té clar a quina universitat accedir ni quin grau triar, per la qual cosa els resultats del rànquing es convertixen en una referència útil per a orientar l’elecció en funció del rendiment global de cada institució.
Entre les universitats amb millor rendiment destaquen la de Navarra, la Carles III de Madrid, l’Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra, l’Autònoma de Madrid, la Ramon Llull, la Internacional de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pontifícia Cometes, la de València-Estudi General i la Rovira i Virgili. Este grup configura l’elit del sistema universitari espanyol segons els criteris de CYD, combinant centres públics i privats amb trajectòries consolidades.
Els millors resultats en ensenyança i aprenentatge
En l’àmbit concret de l’ensenyança i l’aprenentatge, el rànquing situa a la Universitat Carles III de Madrid i a la Pontifícia Cometes com les institucions amb millors resultats. Obtenienen puntuacions destacades en indicadors com el nombre d’estudiants per professor, la proporció d’alumnat que finalitza els seus estudis en el temps previst i el percentatge de crèdits aprovats. Estos elements es consideren claus per a valorar l’atenció a l’estudiant i l’eficàcia dels programes formatius.
Després d’elles se situen universitats com Navarra, Deusto, Nebrija o la Pontifícia de Salamanca, que també mostren un rendiment notable en la dimensió docent. La combinació de grups reduïts, seguiment de l’alumnat i plans d’estudis ben estructurats explica, segons l’anàlisi, la seua posició destacada en este apartat.
Investigació, internacionalització i impacte regional
En el camp de la investigació, la Universitat de València-Estudi General figura entre les institucions amb millor rendiment, acompanyada per la Universitat de Navarra, Cantàbria, Lleida, Vigo o la Pompeu Fabra. El rànquing té en compte indicadors com la captació de fons per a projectes, la producció científica o la capacitat per a generar nou coneixement, la qual cosa reforça el paper d’estos campus com a pols d’innovació.
Quant a la internacionalització, la classificació situa a la Carles III, l’Autònoma de Barcelona, Navarra i Ramon Llull en les primeres posicions. En este cas es mesuren aspectes com la presència d’alumnat i professorat estranger, els programes d’intercanvi, els dobles títols internacionals o l’oferta d’estudis en altres idiomes. Una major obertura exterior s’associa a més oportunitats de mobilitat i a una major projecció acadèmica.
L’informe també avalua la contribució de les universitats al desenrotllament del seu entorn més pròxim. La Universitat del País Basc i la de Lleida, juntament amb centres com La Llacuna o la Miguel Hernández d’Elx, se situen entre les de major aportació regional. Esta dimensió inclou indicadors relacionats amb la col·laboració amb institucions locals, la retenció de talent en la zona o la participació en projectes vinculats al teixit productiu.
Per comunitats autònomes, el rànquing destaca a Navarra, Cantàbria i Catalunya pels seus resultats en investigació. Galícia sobreïx en transferència de coneixement, mentres que Aragó, Canàries i la Comunitat Valenciana apareixen ben posicionades per la seua proximitat i col·laboració amb les empreses del seu territori, la qual cosa facilita pràctiques, projectes conjunts i oportunitats laborals per a l’alumnat.
La inserció laboral, el criteri més demandat
La inserció laboral es consolida com un dels factors que més pesen en l’elecció d’estudis i universitats. Segons l’últim informe d’ocupabilitat de CYD en 2025, els àmbits d’Informàtica i Enginyeria, Indústria i Construcció presenten els majors índexs d’afiliació i de contractes indefinits, juntament amb l’àrea de Salut i Servicis Socials. Estos resultats confirmen la forta demanda de perfils tècnics i sanitaris en el mercat de treball.
Dins d’este conjunt, el camp de Medicina registra la major taxa d’afiliació, amb un 94%, i una base mitjana de cotització anual de 41.839 euros als pocs anys de diplomar. En els estudis d’Enginyeria Industrial, Informàtica o Telecomunicacions, els salaris se situen entre 36.000 i 38.300 euros aproximadament quatre anys després de finalitzar la carrera. Estes xifres il·lustren el retorn econòmic de determinades titulacions enfront d’altres opcions amb menor eixida.
El rànquing d’enguany, que analitza 3.909 titulacions impartides en 48 universitats públiques i 36 privades, presta una atenció específica als àmbits de les Ciències Socials. En este terreny, les titulacions amb més demanda en les universitats públiques són Ciències Polítiques, amb 1,8 sol·licituds per cada plaça, Periodisme i Comunicació, amb 1,77, i Sociologia, amb 1,75. L’elevada pressió de demanda reflectix l’interés sostingut de l’estudiantat per estos estudis a pesar que la seua inserció laboral genera més incertesa que la dels graus tècnics o sanitaris.
En l’altre extrem de l’espectre, Ciències de la Terra-Geologia i Ciències i Enginyeries Ambientals no arriben a cobrir totes les places oferides. Esta menor demanda contrasta amb la creixent preocupació social pel canvi climàtic i la sostenibilitat, la qual cosa suggerix un desajustament entre les necessitats ambientals i les preferències formatives dels futurs universitaris.
L’informe també detalla quines universitats destaquen en cada àmbit. En Administració i Direcció d’Empreses (ADE) sobreïxen Navarresa, Cometes i Deusto. Per als estudis de Ciències Polítiques, Dret i Economia, el rànquing situa en els primers llocs a la Pompeu Fabra, la Carles III i l’Autònoma de Madrid, juntament amb l’Autònoma de Barcelona. En el grau d’Educació, les millors posicions corresponen a la Internacional de Catalunya, l’Autònoma de Barcelona i Navarra.
En les titulacions vinculades a Ciències i Enginyeries Ambientals, la Politècnica de Catalunya, la Universitat del País Basc i l’Autònoma de Barcelona figuren entre les millor valorades. La seua presència en la part alta de la taula indica la consolidació d’estos campus com a referents en estudis relacionats amb el medi ambient, la gestió de recursos i la sostenibilitat.
La presència de la dona en la universitat
L’anàlisi dedica un apartat específic a la situació de les dones en la universitat. En l’àmbit de l’Educació, les alumnes són majoria, amb un 74,5% del total, la qual cosa confirma la feminització d’estos estudis. No obstant això, la seua presència disminuïx de manera notable a mesura que s’avança en la carrera acadèmica fins a arribar a la càtedra, on només representen un 39,6%, la qual cosa evidencia la persistència del sostre de cristall en els llocs de major responsabilitat.
En general, en les àrees vinculades a les Ciències Socials, les dones també són majoria. En Sociologia representen el 64% de l’alumnat, en Dret el 61% i en Periodisme i Comunicació el 59%. Estes dades posen de manifest que les estudiants tenen una forta presència en les disciplines socials, mentres que el seu pes sol ser menor en àmbits tècnics o científics, alguna cosa que el rànquing suggix com un repte pendent per a avançar cap a una major igualtat en tots els camps d’estudi.
