La Universitat de València (UV) i la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) han dissenyat la plataforma digital Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor (CALST), amb l’objectiu de facilitar l’escolta i la pronunciació de segones llengües a partir de l’anàlisi fonètic de la llengua materna de l’usuari i la llengua objectiu.
La investigació, liderada a la UV per la professora Violeta Martínez-Paricio del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, ha estat publicada en la Revista Espanyola de Lingüística Aplicada, on es presenta la versió en espanyol del CALST.
Inicialment concebuda per familiaritzar els aprenents del noruec amb els sons i la pronunciació de quatre dels seus dialectes, actualment CALST també facilita la pràctica de l’anglès (britànic), castellà, italià, grec i català central, gràcies a la col·laboració amb la Universitat de Barcelona.
A diferència d’altres eines per a l’aprenentatge d’idiomes, CALST s’aprofita d’una comparació detallada entre el sistema fonètic de la llengua nativa (L1) de l’aprenent i la llengua objectiu (L2), utilitzant una base de dades L1-L2 map que conté informació sobre més de 500 llengües. Aquesta plataforma se centra a entrenar mitjançant exercicis simples l’escolta, la pronunciació i l’ortografia.
El tutor virtual selecciona exercicis rellevants segons la llengua materna de l’usuari, oferint així un enfocament personalitzat per a cada aprenent. Els usuaris poden accedir a Pygmalion, el prototip de la plataforma, de manera gratuïta. La plataforma s’adreça principalment a immigrants que busquen aprendre la llengua del seu nou país o a estudiants d’idiomes en general, per a un nivell principiant.
L’article destaca que, encara que existeixen nombrosos factors que influencien l’aprenentatge de la pronunciació de noves llengües, la llengua nativa exerceix un paper clau. Per exemple, els parlants de xinès mandarí, alemany o italià afronten diferents reptes quan aprenen castellà.
Els exercicis es dissenyen amb vocabulari bàsic que se centra en la pronunciació de sons que pot ser que no existeixin en la llengua materna de l’usuari. Un parlant indi que estudia noruec no necessitarà practicar certs sons que són difícils per a un hispanoparlant, que, a la vegada, haurà d’afrontar la pronunciació de sons retroflexos.
A més, també es contemplen situacions en què els sons són familiars en un context, però no en un altre. Per exemple, els hispanoparlants poden tenir dificultats a l’hora de pronunciar sons en inici de paraula com en anglès.
Violeta Martínez-Paricio col·labora amb un equip multidisciplinari liderat per Jacques Koreman (NTNU) des de 2014 com a experta en fonologia i tipologia lingüística. Recentment, han desenvolupat continguts per a la pràctica de la pronunciació del castellà. Les seues investigacions s’han centrat en l’estudi de principis universals que regulen l’accenatuació i sil·labificació en llengües diverses.
El desenvolupament de CALST en espanyol ha rebut finançament de la Comissió Europea (Horizon 2020 SC6-MIGRATION, easy Rights project, ref. 870980), així com dels projectes CIGE/2022/114 de la Generalitat Valenciana i PID2020-113971GB-C21 de l’AEI i l’MCIN.
