7.6 C
València
Dissabte, 22 novembre, 2025

L’allau de dades i la IA acceleraran els avanços mèdics

L’aprofitament de les dades clíniques digitalitzades acumulats durant més de 15 anys, combinat amb tècniques d’intel·ligència artificial, ha sigut assenyalat com una oportunitat històrica per a accelerar la investigació mèdica i transformar la pràctica clínica. Especialistes reunits en un fòrum celebrat en el Col·legi de Metges d’Alacant han subratllat que el volum d’informació disponible és inèdit i que el seu ús responsable pot traduir-se en avanços més ràpids i aplicables a gran escala.

Segons els ponents, la història clínica electrònica ja integra proves de laboratori i imatge, visites, tractaments i l’evolució del pacient al llarg de la seua vida. Eixe registre continu permet seguir el procés de salut des del naixement fins a la defunció, alguna cosa que mai havia ocorregut en la història de la medicina. Malgrat això, s’ha advertit que bona part d’eixa informació seguix infrautilitzada, per la qual cosa obrir l’accés amb les degudes garanties suposaria un salt qualitatiu per a totes les especialitats.

Accés a dades amb garanties

S’ha insistit que existixen comités d’ètica que avaluen els projectes i que l’accés ha d’estar regit per controls estrictes per a protegir la privacitat. Un dels colls de botella descrits és la dificultat per a vincular els certificats de defunció amb la història clínica, un bloqueig que limita la investigació en salut pública i, en particular, l’anàlisi de la relació entre ocupació i mortalitat. Superar eixa barrera, amb accés regulat i traçabilitat, permetria anticipar riscos, dissenyar intervencions preventives i orientar millor els recursos.

Obrir les portes de les dades públiques a universitats, col·legis professionals, societats científiques i també a l’empresa privada ha sigut plantejat com una necessitat. Atés que en eixos repositoris estan representades totes les patologies, es podrien emprendre estudis longitudinals de gran grandària, validar troballes en poblacions reals i accelerar la generació d’evidència que complemente els assajos clínics tradicionals.

En atenció primària, s’ha recalcat que la investigació se centra en resultats del món real: comprovar si un fàrmac eficaç en condicions d’assaig manté la seua efectivitat quan es generalitza el seu ús. Per a això no basten dades clíniques; són clau també els de l’entorn mediambiental i social del pacient, on es concentren determinants de salut i oportunitats de prevenció.

Reptes de finançament i transferència

De cara al curt termini, s’ha advertit que gran part del finançament procedix de fons europeus i que caldrà garantir la sostenibilitat quan estos s’esgoten. La via passa per una col·laboració públic-privada que sume capacitats, amb una predisposició clara a construir una entesa entre àmbits que compartixen el mateix objectiu: que la investigació amb científics reconeguts arribe abans als pacients.

Un altre repte és la translació dels avanços al dia a dia. Encara que els beneficis de l’activitat física sobre la salut estan àmpliament demostrats, la pràctica poblacional continua sent insuficient. Els experts han demanat investigar més sobre com canviar conductes i millorar l’adherència terapèutica, perquè de poc servix desenrotllar noves teràpies si després una part rellevant dels pacients crònics les pren de manera incorrecta o abandona el tractament.

La confiança i la continuïtat assistencial han sigut destacades com a palanques de resultats. Ser atés durant anys pel mateix metge s’associa amb una disminució del 30% en l’ús d’urgències, del 28% en hospitalitzacions i del 25% en mortalitat, xifres que il·lustren com la relació clínica estable afavorix l’adherència, el seguiment i l’ús apropiat del sistema.

També s’ha posat l’accent en la prevenció a través de la vacunació. S’ha recordat que per cada increment del 10% en la cobertura vacunal descendixen les resistències antibiòtiques, un benefici indirecte que afig valor a estes campanyes. Malgrat això, en patologies com la grip la vacunació se situa entorn del 50%, la qual cosa evidencia marge de millora i la necessitat d’estratègies que eleven la protecció poblacional.

En l’àmbit del desenrotllament de fàrmacs, s’ha explicat que històricament s’investiguen de l’orde de 10.000 molècules per a obtindre un candidat. Hui, la intel·ligència artificial està reduint a la mitat els temps en preseleccionar compostos amb característiques més prometedores, centrar els recursos en les vies amb major probabilitat d’èxit i acurtar etapes primerenques. Un progrés similar s’observa en l’obtenció de noves vacunes, on la tecnologia i la IA permeten accelerar processos i portar abans les solucions a la pràctica clínica.

El missatge de fons és clar: amb dades clíniques massives, accés amb garanties, finançament estable i una transferència efectiva al sistema, la intel·ligència artificial pot convertir l’actual abundància informativa en millores mesurables de salut i benestar, obrint una etapa d’avanços més ràpids i útils per a la població.

Últimes notícies

Detingut un jove a Dénia per extorquir a un home després de consultar una web de contactes

La Policia Nacional ha detingut a Dénia a un jove de 23 anys per presumpta extorsió després d'amenaçar per missatgeria a un home que va visitar pàgines de contactes. La víctima va pagar 3.500 euros abans de denunciar, i el sospitós va ser localitzat a Alacant i lloc a disposició judicial.

Dissabte poc nuvolós en la Comunitat Valenciana, temperatures estables i possibles ratxes fortes a l’interior de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dissabte amb cels poc nuvolosos i termòmetres sense grans variacions. El nord-oest podrà deixar ratxes molt fortes a l'interior nord de Castelló.

76-73: València Basket resistix el desplegament físic de l’Estrella Roja

València Basket va véncer 76-73 a Estrella Roja en un partit molt físic. La major rotació local i els robatoris en primera línia van decidir un final atapeït.

La xilena d’Hugo Duro decidix el derbi per al València

El València va véncer 1-0 al Llevant amb una xilena d'Hugo Duro en el 79 després d'un centre de Gayà. Ryan va sostindre als visitants i el VAR va anul·lar un gol previ.

Un home ha resultat ferit en una deflagració de gas per una estufa a Benicarló

Una possible acumulació de gas derivat d'una estufa ha provocat una deflagració en una vivenda de Benicarló que ha deixat ferit a un home de 71 anys. Les finestres han col·lapsat i han caigut sobre vehicles, sense incendi.

El Jutjat d’Alzira investiga la mort d’una xiqueta després d’un tractament dental

El Jutjat d'Instrucció 5 d'Alzira ha obert diligències per la defunció d'una xiqueta de 6 anys després d'un tractament dental. Una altra menor atesa en la mateixa clínica seguix en UCI.

Pérez Llorca defén que va ser una coincidència parlar amb Pradas i Mazón en plena DANA

El dirigent del PP valencià ha declarat com a testimoni que l'encreuament de crides amb Pradas i Mazón el dia de la DANA va ser casual i sense intermediacions.

Mor una xiqueta de 6 anys després d’un tractament dental i una altra de 4 roman en l’UCI

Una menor de 6 anys ha mort hores després de ser atesa en una clínica d'Alzira; una altra de 4 va ser traslladada a l'UCI pediàtrica del Clínic de València. Sanitat ha obert un expedient i ha suspés cautelarment l'activitat del centre.