La proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic per a incloure l’anguila europea en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, en la categoria d’en perill d’extinció, ha sigut rebutjada per tercera vegada per les comunitats autònomes en el Comité de Flora i Fauna Silvestres. El nou revés frena, de moment, un canvi d’estatus que hauria elevat el seu règim de protecció davant el fort retrocés de l’espècie.
Segons fonts del ministeri, Galícia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, Comunitat Valenciana i Balears s’han oposat a la iniciativa, ‘desoint de nou el criteri científic i l’evidència de l’alarmant declivi de l’espècie’ en les últimes dècades. La proposta ‘no ha obtingut el suport necessari per part de les comunitats autònomes per a ser elevada a la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat’. Les mateixes fonts subratllen que l’objectiu ‘era reforçar’ la protecció i afigen: ‘La situació de l’anguila és preocupant i exigix una resposta coordinada i basada en la millor evidència científica disponible’.
Grup de treball per a consensuar mesures
En el marc del Comité s’ha acordat crear un grup de treball específic amb participació del Govern i de les comunitats per a analitzar a fons les causes del descens poblacional, avaluar els resultats dels plans de gestió existents —que hauran de compartir les administracions autonòmiques i estatals— i valorar possibles mesures addicionals de conservació. Este pas permetrà compartir informació tècnica, harmonitzar diagnòstics i avançar cap a decisions consensuades, per la qual cosa qualsevol canvi normatiu quedarà lligat a eixe debat i a l’evidència que es recopile.
El ministeri ha indicat que reafirma el seu compromís amb la protecció de la biodiversitat i amb l’impuls de mesures eficaces que asseguren la conservació a llarg termini de les espècies amenaçades, en col·laboració amb les administracions competents i el sector científic. La cartera també ha apel·lat durant el matí a la responsabilitat de les comunitats per a incloure l’anguila en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, i ha ressaltat que, segons els informes disponibles, la població s’ha reduït entorn d’un 90% en les últimes dècades, principalment per la pesca. Per al departament, el reforç de l’estatus protegiria millor l’espècie i facilitaria mesures més estrictes sobre la seua captura i el seu hàbitat, en línia amb el diagnòstic científic que es compartirà en el nou grup.
En paral·lel, deu comunitats —Catalunya, Navarra, La Rioja, Extremadura, Aragó, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, País Basc i Andalusia— han condicionat les seues aportacions a la informació addicional que es compartisca en el grup de treball i al debat posterior en el seu si. Eixa posició intermèdia posposa una definició clara fins que hi haja més dades i avaluacions, i obri la porta a ajustar les mesures en funció de l’eficàcia dels plans ja vigents.
Galícia defén l’activitat pesquera
Abans de conéixer-se la decisió del Comité, la conselleira do Mar gallega, Marta Villaverde, ha assegurat que Galícia havia aconseguit ‘frenar’ la intenció del Govern central de declarar l’anguila en perill d’extinció i ha anunciat la creació d’un grup de treball per a abordar les dades aportades. Segons va explicar, les raons en contra són que la iniciativa no estaria basada en ‘dades científiques rigoroses’, que ‘no té en compte l’impacte socieconómico’ i que esta pesquera es realitza ‘de forma totalment sostenible i responsable per part del sector’.
Amb l’acord de crear el grup de treball, el focus es trasllada ara a eixe fòrum tècnic i polític. De les seues conclusions podrien eixir propostes addicionals de conservació o una revisió de la catalogació plantejada. Fins llavors, el debat seguirà centrat en com reforçar la protecció de l’espècie i en quines mesures resulten més eficaces per a frenar el seu declivi sense obviar els efectes sobre les comunitats que depenen de l’activitat pesquera.
