Limitar de manera temporal l’augment dels preus del lloguer de vivenda s’ha plantejat com una via de xoc per a alleujar la crisi habitacional actual, que colpeja sobretot les persones jóvens que estudien o treballen lluny de casa, volen formar una família o iniciar un projecte personal. Esta mesura s’està aplicant ja en algunes regions d’Espanya, junt amb límits al creixement del lloguer quan vencen els contractes.
Així ho ha explicat en una entrevista la catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant i membre del grup d’assessors del mercat immobiliari (REM) de la Comissió Econòmica de Nacions Unides per a Europa (UNECE), Paloma Taltavull.
Segons la seua anàlisi, el mercat del lloguer arrossega una forta pressió de la demanda des de fa pràcticament una dècada. Esta situació ha posat en evidència una oferta molt curta, que no arriba a cobrir les necessitats actuals de vivenda.
Mesures només a curt termini
Taltavull s’ha mostrat partidària d’aplicar tant la limitació temporal de la pujada dels lloguers com els topalls al creixement dels preus quan expiren els contractes. Ara bé, posa una condició clara: que siguen mesures de duració curta i reversibles.
La catedràtica ha detallat que només les veu adequades ‘sempre i quan siguen de duració curta i s’eliminen a mesura que el mercat vaja tornant al seu mecanisme habitual’. Segons l’economista, l’autèntic risc és que estes intervencions s’eternitzen.
‘El problema és que pervivan en el temps’, ha advertit. En la seua opinió, si es prolongaren massa ‘distorsionarien completament el mecanisme d’assignació del mercat de la vivenda, arribant a una situació que no ens agradaria vore’.
Per a Taltavull, l’origen de la tensió actual està en una oferta que s’ha quedat curta davant un volum de demandants en màxims històrics. Ha recordat que ‘històricament és un dels períodes amb major volum de demandants en lloguer’, amb uns preus que ‘es tensionen’ perquè no hi ha prou vivenda disponible.
Herència de la crisi de 2008
La catedràtica ha remarcat que ‘la falta d’oferta és un problema endèmic des de fa pràcticament 15 anys’. Ha atribuït esta situació a ‘una herència de la crisi financera de 2008, que va reduir la construcció i producció de vivendes al mínim històric’.
Taltavull ha aportat algunes dades per a il·lustrar el canvi de fons. Segons el cens de 2011, hi havia 2,3 milions de llars vivint de lloguer a Espanya. Deu anys després la xifra havia pujat fins als 2,9 milions de llars.
Per a l’experta, este augment mostra ‘un elevat ús de les vivendes que es van construir en el boom’ immobiliari. No obstant això, considera que la bossa de vivenda disponible resulta insuficient per a l’onada actual de demandants.
Segons ha explicat, quan l’oferta és inferior a les necessitats socials per a accedir a una vivenda ‘es genera una espècie de competència entre els demandants, que tenen distintes capacitats de pagament’.
‘Tots els demandants competixen per les poques vivendes que hi ha i se les queden els que poden pagar més. Per això és que els preus creixen tant’, ha resumit Taltavull.
Ha afegit que ‘la competència sobre l’oferta reduïda propicia els perfils de lloguers’ que es veuen hui ‘en les ciutats més generadores d’ocupació’, on els salaris més alts desplacen altres perfils que no poden seguir el ritme dels preus.
Augmentar el parc de vivenda
Per a l’economista, la clau de fons passa necessàriament per incrementar el nombre de vivendes disponibles en lloguer. ‘Això és un cercle viciós molt difícil de trencar. Per a trencar-lo és absolutament necessari augmentar el nombre de vivendes’, ha insistit.
Al mateix temps, ha advertit que esta no és una solució immediata. Segons ha puntualitzat, ‘la solució per a incrementar l’oferta és de llarg termini perquè no es pot construir vivenda de seguida’. Per això veu les limitacions temporals com una opció puntual mentres es posa en marxa nova oferta.
En la seua anàlisi, la ‘tensió de la demanda’ respon a diversos factors que actuen al mateix temps. Entre ells cita el creixement demogràfic tradicional, la migració laboral i el moviment intern de població dins del país per motius també laborals.
‘A Espanya, la població es mou cada vegada més i ha arribat a duplicar les xifres de la immigració exterior, concentrant-se en les ciutats que són majors generadores d’ocupació’, ha destacat.
Esta mobilitat interna es dirigix sobretot a zones especialitzades en sectors tecnològics i de servicis que creen ocupació de qualitat. Segons Taltavull, este perfil de mà d’obra qualificada busca bàsicament vivendes de lloguer en el seu nou destí laboral.
A la pressió interna s’afegix, segons exposa, la demanda residencial de persones procedents d’altres països, tant en estades temporals com permanents. A més, ha mencionat el papel creixent dels anomenats nòmades digitals, que també preferixen el lloguer.
‘Algunes ciutats d’Espanya estan rebent tots estos fluxos de colp amb un mercat de lloguer limitat’, ha constatat la catedràtica. Segons la seua valoració, esta combinació d’altes demandes i poca oferta ‘causa esta tensió en el creixement dels preus’ que es patix actualment.
