Esta és la situació de la sala, en l’acte de presentació de la campanya d’elecció de llengua a les escoles de la Generalitat. Quina tristor! De sala, vullc dir; i quina alegria per als que estem per defendre la dignitat de la Llengua Valenciana! En fi… no diré res més. Igual resulta que la campanya acaba sent positiva per ad ells i aconseguixen llevar el valencià de l’ensenyament, del tot. Sí, del tot seria millor que poquet a poquet, a base de campanyes que gasten diners públics en favor de la mort d’una llengua tan minoritzada com històrica, la que va construir un Segle d’Or Valencià, orgull de bona part de la ciutadania actual, encara. I remarque ‘encara’ perque la consulta de la Generalitat es basa en aquelles mares i pares que es van manifestar, fa un temps, contra el valencià. Mosatros, els que vam posar en marxa la CAPPEPV -actual Escola Valenciana- no mos hem manifestat mai en contra de cap de llengua. ¿Per qué hi ha pares i mares que són capaços de manifestar-se contra el valencià? Per qué eixe odi a la llengua històrica i natural de la major part dels valencians i valencianes actuals. Odi? Quin mal pot fer una llengua? Quina classe de dimonis tenen dins del cervell els que es manifesten i el manifesten? Després de 40 anys d’escola en valencià, hauria de ser normal que tota la ciutadania fora billingüe. Quin mal pot fer saber llegir la gran novel.la Tirant lo Blanch o els poemes d’Ausiàs March? Qui els haurà ensenyat a odiar la nostra cultura?
Si mosatros considerem -perque sabem i acceptem que és aixina- que Azorín i Miguel Hernández són nostres, per qué ells i elles no accepten, amb el mateix amor, que Jaume Roig i Isabel de Villena són també d’ells? perque són monolingües? Pos això té un remei molt clar: seguir una conducta normal i aprendre, ensenyar-se, saber més, no ignorar… La saviesa porta a la comprensió i la comprensió a l’acceptació. Sense trellat els valencians i valencianes actuals no tenim futur; sense saber i respectar la nostra literatura, la nostra cultura i la nostra societat, tampoc. Això també depén de tindre o no tindre trellat (Clar que si la població monolingüe ho és perque no saben valencià, com han de saber qué significa ‘tindre trellat’! Igual estic escrivint en el buit…).
En fi, expressats els sentiments i els desitjos, tornem a la raó: Uns i altres han de ser de germanor entre totes les persones que habitem, hui en dia, este Regne de Valéncia actual, que ja ha deixat de ser “antic” i ha passat a ser normal, el nom del regne, dic; la llengua, les normatives, les prescripcions, els odis i els autoodis, etc, seguixen convivint en la nostra societat (pero això són figues d’un atre paner). Això sí, l’esperança de superar-los, alguns la tenim molt viva, i és per això que confiem que la buidor i la tristor de la sala que encapçala est escrit siga una metàfora. Ho serà, segur. Ara, per les enquestes, ja sabem que més del 90% de la població valenciana està a favor de valorar com es mereix la Llengua Valenciana. Esperem, plens d’ànsia, els resultats. I sabem que vindran carregats de trellat.
