Llíria exhumarà les restes de les víctimes de la Guerra Civil a les fosses comuns

L’Ajuntament de Llíria ha rebut una subvenció de 39.990 euros per part de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per a poder iniciar l’execució del projecte d’exhumació i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la repressió posterior, localitzades en les fosses comunes del cementeri de la localitat.

Este projecte suposa un primer pas molt important per a la localització de les restes mortals de les 113 persones afusellades a Llíria durant la repressió franquista, a més de les 114 mortes entre 1938 i 1939 a l’hospital militar de la ciutat, hui CEIP Sant Vicent, i les 21 en la presó que se situava en el convent del Remei.

Els treballs de mapatge del cementeri amb georadar van permetre, fa uns mesos, localitzar diversos punts en els quals se suposa que podrien trobar-se els cossos. Amb esta primera campanya, es pretén realitzar diversos sondejos arqueològics que permeten confirmar el lloc d’enterrament, la disposició dels cadàvers i el número d’ells per fossa.

Les intervencions arqueològiques es complementaran amb l’estudi antropològic de les restes humanes que es puguen recuperar durant la intervenció, i l’estudi d’ADN d’estos. Tots estos treballs eixiran pròximament a licitació per part de l’Ajuntament de Llíria i està previst que s’executen al llarg dels anys 2021 i 2022.

La regidora de Memòria Democràtica, Consuelo Morató, ha assenyalat que “és la primera vegada que es duu a terme una actuació d’este tipus en el nostre municipi, i que naix d’una justa reivindicació del Comissionat d’Experts de la Memòria Històrica i de l’associació de víctimes de la fossa comuna del cementeri de Llíria”

Així, ha volgut fer també una crida “a totes aquelles persones que pensen que puguen tindre familiars morts o assassinats en la població durant la Guerra Civil, perquè es posen en contacte amb l’Ajuntament, per a informar-los dels tràmits que es duran a terme en este moment i, en un futur, per a la recuperació de les seues restes”.

Este projecte és un primer pas, ja que es pretén, en els pròxims anys, amb la informació que s’obtinga ara, plantejar l’obertura de les fosses que es localitzen i començar l’exhumació de totes aquelles persones que van perdre la vida durant el conflicte i també que van ser assassinades una vegada acabada la guerra.

Morató ha destacat “la importància d’este projecte per a la recuperació de la Memòria Democràtica i la dignificació de totes les persones que van morir a Llíria en els últims anys de la guerra i en els primers de la dictadura, perquè les famílies puguen recuperar així les restes d’estes persones buscades des de fa molts anys”.  

Últimes notícies

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.