Mazón va reclamar agilitat i eficàcia perquè els fons europeus arriben amb rapidesa i acceleren la reconstrucció en les zones afectades per la DANA en la Comunitat Valenciana. Ho va plantejar en la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en una ponència sobre cohesió i resiliència, on va agrair el paper de la Unió Europea a través del Mecanisme de Protecció Civil i del Fons de Solidaritat.
Segons va detallar, la recuperació per la DANA compta amb 1.600 milions d’euros previstos: 945 milions del Fons de Solidaritat de la Unió Europea i 645 milions de la reprogramació del Mecanisme Restore. Sobre esta última partida, va subratllar que més de la mitat procedix de quantitats que ja pertanyien a la Comunitat Valenciana i que el Govern d’Espanya ha reorientat, restant-les d’altres inversions estratègiques prèviament planificades. També va insistir que la previsibilitat és clau perquè les administracions puguen activar i executar les ajudes sense interrupcions.
Quasi un any després de la riuada, només s’ha rebut un acompte de 100 milions del Fons de Solidaritat, dels quals 39 milions corresponen a la Comunitat Valenciana. Mazón qualifica d’insuficient la resposta del Govern central, denúncia la falta de suport directe i de recursos a cost zero i recorda la situació d’infrafinançament de la regió. Va afegir que nombrosos ajuntaments tenen dificultats tècniques i de mitjans per a gestionar estos fons, com s’ha vist en actuacions de clavegueram.
Menys burocràcia per a activar les ajudes
El president reclama mecanismes àgils, previsibles i menys burocràtics perquè els recursos s’activen de manera immediata després d’un desastre. La rapidesa en la tramitació permet reparar infraestructures, atendre els municipis afectats i evitar la paralització d’obres en marxa. A més, reduïx sobrecostos associats a licitacions demorades i ajuda al fet que les entitats locals, amb plantilles limitades, puguen executar actuacions bàsiques sense quedar bloquejades per tràmits complexos.
En este context, va defendre que la Generalitat ha hagut d’assumir més deute com a única eixida per a no frenar la reconstrucció mentres es materialitzen els desemborsaments europeus compromesos.
Governança regional i projectes tractors
Mazón proposa reforçar la capacitat de decisió de les regions per a adaptar les polítiques europees a la realitat de cada territori. Considera que les institucions autonòmiques i regionals, en estar més prop de les necessitats, poden traduir les directrius comunitàries en ocupació, infraestructures, innovació i benestar.
Com a exemples de projectes estratègics secundats per fons europeus, va citar la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt i la planta d’hidrogen verd de BP a Castelló. Els dos il·lustren que, amb una visió regional i col·laboració públic-privada, els recursos de la Unió Europea permeten avançar en objectius com la mobilitat sostenible i la sobirania energètica.
Va reiterar l’aposta per una base industrial sòlida amb mesures com una política fiscal atractiva, un règim per a projectes empresarials estratègics i la simplificació administrativa per a fer costat al teixit productiu. El Pla de Reindustrialització mobilitzarà més de 10.000 milions en inversió privada amb la finalitat d’elevar el pes de la indústria del 14% al 20% i promoure un marc de competència justa.
El Consell, va afirmar, treballa a Brussel·les per a reivindicar les necessitats de la Comunitat Valenciana en la reconstrucció econòmica i social, i exigix una Política Agrària Comuna justa i igualtat de tracte perquè els sectors productius valencians competisquen en les mateixes condicions que altres regions.
