La defensa del expresident de la Generalitat Carlos Mazón ha presentat un recurs de reposició contra la decisió de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la DANA. El recurs es dirigix contra la negativa del jutjat a remetre a l’Audiència Provincial de València una sèrie de documents concrets perquè este òrgan puga pronunciar-se sobre ells en el marc del procediment.
La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra va resoldre la setmana passada que no procedia l’anomenada designació de particulars, el tràmit previst en la llei que permet a les parts assenyalar documents específics de la causa perquè l’Audiència els revise de manera detallada. La magistrada va fonamentar la seua decisió en què el recurrent, en este cas Mazón, no té accés a les actuacions, la qual cosa al seu juí impediria activar eixe mecanisme processal.
Contradicció en la tramitació del recurs
La defensa de Mazón sosté que eixa diligència d’ordenació incorre en una contradicció, perquè el jutjat sí que va admetre a tràmit el recurs d’apel·lació contra un acte anterior en el qual es va rebutjar la personació del expresident en la causa, malgrat haver sigut citat com a testimoni, però posteriorment ha denegat la designació de particulars vinculada a eixa mateixa apel·lació.
En l’escrit de recurs, la defensa subratlla que admetre l’apel·lació i, al mateix temps, negar la incorporació al testimoniatge dels particulars designats pel recurrent suposa apartar-se del disseny legal del recurs d’apel·lació i frustrar la seua finalitat revisora. En la seua argumentació, considera que esta decisió del jutjat vulnera el dret de defensa i provoca una situació d’indefensió, en limitar els elements sobre els quals l’Audiència pot pronunciar-se.
El recurs insistix que negar la possibilitat de designar documents concrets impedix que el Tribunal d’apel·lació contraste directament l’exactitud de les al·legacions formulades. Segons la defensa, això reduïx de manera artificial el material processal a la disposició de l’Audiència, la qual cosa limita l’anàlisi del cas i genera una indefensió efectiva per al seu representat.
Així mateix, la defensa manté que la diligència recorreguda incorre en un formalisme desraonat i desproporcionat. Argumenta que el jutjat admet el recurs d’apel·lació, però li priva de la base documental mínima necessària perquè puga prosperar o fins i tot ser examinat en tota la seua extensió per l’òrgan superior. Des d’esta perspectiva, la defensa entén que es desnaturalitza la funció del recurs, que és permetre una revisió completa del decidit en primera instància.
Segons l’escrit, no existix cap obstacle legal per a acceptar la designació de particulars plantejada per Mazón. Al contrari, la defensa sosté que eixa designació és l’única solució respectuosa amb la Llei d’Enjudiciament Criminal i amb l’exigència constitucional d’evitar interpretacions excessivament formalistes que puguen lesionar el dret de defensa i la tutela judicial efectiva. Per això, sol·licita que es revoque la decisió de la jutgessa i es remeten a l’Audiència Provincial els documents assenyalats, de manera que el tribunal dispose de tota la documentació rellevant per a resoldre sobre l’apel·lació.








