La humanitat acaba, este dilluns, els recursos naturals que genera la Terra en tot un any

La humanitat ha esgotat els recursos naturals que pot utilitzar durant un any perquè hi hagi un futur sostenible

La humanitat ha agotat els recursos naturals que pot utilitzar durant un any perquè hi haja un futur sostenible | Agències

 

Este dilluns 29 de juliol el nostre planeta Terra entra en fallida ecològica. Hui hem agotat la capacitat de regeneració dels recursos naturals del planeta, segons informa l’organització Global Footprint Network. La data actual significa el moment més primerenc de la història en el que, simbòlicament, els humans agotem la seva regeneració natural.

 

D’esta manera, la Terra entra en números rojos, i és que ja hem agotat el pressupost ecològic de l’any. Este dia, anomenat Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, ha arribat abans que en el 2018. Eixa data cada any varia i es calcula després de comparar la demanda anual de recursos naturals amb la capacitat que té realment la Terra per a regenerar-los.

 

I és que este dia no ha parat d’avançar-se des de 1970. De fet, la data s’ha avançat 3 mesos en els últims 20 anys. Actualment, la humanitat necessita 1,75 planetes a l’any per a viure, davant de l’any 1970, quan els recursos duraven fins al 23 de desembre.

 

Imatge del ocershootday

Cada any que passa la humanitat s’acaba abans els recursos que genera la Terra | Global Footprint Network

 

El rànquing de Sobrecapacitat està liderat pels Estats Units, a un ritme de consum tan elevat per ciutadà que necessitarien cinc planetes per a satisfer la seua demanda de recursos. Per la seua banda, Espanya ja va acabar tots els seus recursos naturals el 28 de maig, mig mes abans que fa un any i, a escala comunitària, la Unió Europea va entrar en números rojos el 10 de maig, cosa que equival a consumir 2,8 planetes.

 

 

Les conseqüències d’arrasar els recursos naturals del planeta

Mundialment, la humanitat viu com si tinguera 1,75 planetes a la seua disposició, un preu altíssim per al sistema. I és que eixe dèficit ecològic és devastador per a la naturalesa, ja que contribuïx a l’increment en la desforestació global, la pèrdua de biodiversitat, l’agotament de les pesques, l’escassetat d’aigua, l’erosió de la terra, la contaminació de l’aire i multiplica negativament l’impacte del canvi climàtic.

 

L’ONG ecologista WWF recomana que, si estalviàrem matèries primeres i disminuírem el desenrotllament actual, i cada any es retardara cinc dies el Dia de la Sobrecapacitat, el 2050 es podria tornar a viure dins dels límits del planeta.

 

La sequera, una de les principals conseqüències de l’agotament dels recursos planetaris | Arxiu

 

El secretari general WWF, Juan Carlos de Olmo, subratllava que «el consum està contribuint al col·lapse climàtic i a la destrucció de la naturalesa. És necessari que els líders mundials adopten mesures urgents per a arribar a un futur sostenible».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.