7.2 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Plantar un bilió d’arbres podria resoldre molt el Canvi Climàtic

Augmentar la superfície de bosc per combatre el canvi climàtic

Augmentar la superfície de bosc per a combatre el canvi climàtic | Pixabay

 

La revista ‘Science’ inclou últimament un sorprenent projecte que podria reduir notablement els efectes del Canvi Climàtic. A partir d’una investigació, un grup internacional de tècnics de l’Escola Federal Politècnica de Zurich defén que repoblar uns 900 milions d’hectàrees amb bosc per tot el món ajudaria a capturar 2/3 parts de les emissions de diòxid de carboni del que els humans generem. Creuen que és l’acció més factible per a combatre el Canvi Climàtic.

 

Els investigadors alerten que el planeta té una tendència de desforestació molt preocupant i que anem en camí de perdre 223 milions d’hectàrees de bosc en el 2050, la majoria en els tròpics. Si canviàrem el rumb i el planeta tinguera 1.000 milions d’hectàrees més d’arbres, conseguiríem frenar la pujada de la temperatura global fins els 1,5ºC, un valor que evitaria una extinció massiva de sers vius i altres desastres naturals.

 

Una de les persones que defén este pla és Jean-Francois Bastin, cap de l’equip que presenta l’estudi. Bastin assegura que es fàcil reforestar el món a gran escala amb les condicions ambientals actuals, perquè tenim una gegantina superfície disponible de més de 2.000 milions d’hectàrees. Per desgràcia, esta extensió s’utilitza amb altres finalitats com, per exemple, per a l’agricultura.

 

Este expert veu amb optimista que es podrien recuperar fàcilment 900 milions d’hectàrees de bosc, com la grandària d’Estats Units. Ell i els seus col·legues saben per a on començar: s’hauria de repoblar 151 milions d’Ha en Rússia, 103 milions en els Estats Units, 78,4 milions d’hectàrees en el Canadà, i també en Austràlia, Brasil i la Xina.

 

La solució més econòmica al Canvi Climàtic

Per a conseguir este gran objectiu per a salvar el món del calfament global demanen plantar un bilió d’arbres, que costarien uns 0,3 dòlars cada un. Calculen que esta acció mundial costaria uns 300.000 milions de dòlars, una xicoteta fortuna però que la presenten com «la solució més barata que mai abans s’haja proposat».

 

Advertixen que caldria iniciar esta estratègia com més prompte, millor, cosa que tindria uns efectes importants en l’actual tendència del Canvi Climàtic. Una volta els boscos repoblats siguen adults absorbiran aproximadament 205.000 milions de tones de CO2! Això significaria eliminar un poc més de dos terços dels 300.000 milions que es calcula que els humans han emés a l’atmosfera, des de la primera revolució industrial, fa 250 anys.

Una bona reforestació depen del tipus d'arbre, el lloc on es planten i la forma de fer-ho

Una beneficiosa reforestació depen de la classe d’arbre i la forma de fer-ho | Pixabay

 

La classe d’arbre, el lloc i el com són fonamentals per a l’èxit de la iniciativa

Per a acabar, l’estudi planteja que no es tracta de plantar arbres de qualsevol manera. Diferents col·laboradors del projecte expliquen que la classe d’arbre, el lloc i la manera que creixeran determinaran l’èxit del projecte. En algunes zones, diuen, pot incrementar el risc d’incendis, afectar la disponibilitat d’aigua o acollir fauna que ataca cultius.

 

Desconfien dels programes de reforestació que preferixen monocultius d’una sola espècie en lloc de regenerar els boscos natius. Esta pràctica dificulta prou la captació de carboni i no és bona per a la biodiversitat, la producció d’aliment i la societat.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.