10.4 C
València
Dimecres, 19 novembre, 2025

Plantar un bilió d’arbres podria resoldre molt el Canvi Climàtic

Augmentar la superfície de bosc per combatre el canvi climàtic

Augmentar la superfície de bosc per a combatre el canvi climàtic | Pixabay

 

La revista ‘Science’ inclou últimament un sorprenent projecte que podria reduir notablement els efectes del Canvi Climàtic. A partir d’una investigació, un grup internacional de tècnics de l’Escola Federal Politècnica de Zurich defén que repoblar uns 900 milions d’hectàrees amb bosc per tot el món ajudaria a capturar 2/3 parts de les emissions de diòxid de carboni del que els humans generem. Creuen que és l’acció més factible per a combatre el Canvi Climàtic.

 

Els investigadors alerten que el planeta té una tendència de desforestació molt preocupant i que anem en camí de perdre 223 milions d’hectàrees de bosc en el 2050, la majoria en els tròpics. Si canviàrem el rumb i el planeta tinguera 1.000 milions d’hectàrees més d’arbres, conseguiríem frenar la pujada de la temperatura global fins els 1,5ºC, un valor que evitaria una extinció massiva de sers vius i altres desastres naturals.

 

Una de les persones que defén este pla és Jean-Francois Bastin, cap de l’equip que presenta l’estudi. Bastin assegura que es fàcil reforestar el món a gran escala amb les condicions ambientals actuals, perquè tenim una gegantina superfície disponible de més de 2.000 milions d’hectàrees. Per desgràcia, esta extensió s’utilitza amb altres finalitats com, per exemple, per a l’agricultura.

 

Este expert veu amb optimista que es podrien recuperar fàcilment 900 milions d’hectàrees de bosc, com la grandària d’Estats Units. Ell i els seus col·legues saben per a on començar: s’hauria de repoblar 151 milions d’Ha en Rússia, 103 milions en els Estats Units, 78,4 milions d’hectàrees en el Canadà, i també en Austràlia, Brasil i la Xina.

 

La solució més econòmica al Canvi Climàtic

Per a conseguir este gran objectiu per a salvar el món del calfament global demanen plantar un bilió d’arbres, que costarien uns 0,3 dòlars cada un. Calculen que esta acció mundial costaria uns 300.000 milions de dòlars, una xicoteta fortuna però que la presenten com «la solució més barata que mai abans s’haja proposat».

 

Advertixen que caldria iniciar esta estratègia com més prompte, millor, cosa que tindria uns efectes importants en l’actual tendència del Canvi Climàtic. Una volta els boscos repoblats siguen adults absorbiran aproximadament 205.000 milions de tones de CO2! Això significaria eliminar un poc més de dos terços dels 300.000 milions que es calcula que els humans han emés a l’atmosfera, des de la primera revolució industrial, fa 250 anys.

Una bona reforestació depen del tipus d'arbre, el lloc on es planten i la forma de fer-ho

Una beneficiosa reforestació depen de la classe d’arbre i la forma de fer-ho | Pixabay

 

La classe d’arbre, el lloc i el com són fonamentals per a l’èxit de la iniciativa

Per a acabar, l’estudi planteja que no es tracta de plantar arbres de qualsevol manera. Diferents col·laboradors del projecte expliquen que la classe d’arbre, el lloc i la manera que creixeran determinaran l’èxit del projecte. En algunes zones, diuen, pot incrementar el risc d’incendis, afectar la disponibilitat d’aigua o acollir fauna que ataca cultius.

 

Desconfien dels programes de reforestació que preferixen monocultius d’una sola espècie en lloc de regenerar els boscos natius. Esta pràctica dificulta prou la captació de carboni i no és bona per a la biodiversitat, la producció d’aliment i la societat.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Una dona atesa després d’un incendi amb explosió de gas en una vivenda de Bocairent

Una explosió de gas ha provocat un incendi en una vivenda de Bocairent i una dona ha sigut atesa. S'han mobilitzat bombers de València i Alacant i no hi ha hagut propagació.

El Govern exposa a les pedanies del sud de València el pla de resiliència enfront d’inundacions

El Govern ha exposat a veïns de Forn de Alcedo, Castellar-Oliveral i La Torre el Pla de Millora de la Resiliència enfront d'inundacions, amb 530 milions d'inversió. Ahir es va aprovar licitar per 3,8 milions la redacció de deu projectes amb desviaments al nou llit del Túria i millores de drenatge en infraestructures.

Raúl Fernández lidera els primers test de 2026 de MotoGP a Cheste

Raúl Fernández ha encapçalat el primer test de 2026 a Cheste amb un 1.29.373. La jornada, de set hores, ha deixat debuts, molt de rodatge i poques incidències.

La Generalitat al·lega que no pot recuperar el llistat de personal que va rebre alertes de premsa del 29-O

La Generalitat sosté que no és tècnicament possible reconstruir el llistat d'empleats que van rebre les alertes de premsa els dies 28 i 29 d'octubre. L'administració remitent les alertes rebudes, però afirma que no pot identificar a tots els subscriptors d'eixes dates.

La Fiscalia secunda transcriure les comunicacions per ràdio del CCE del 29 d’octubre

La Fiscalia recolza la petició d'Intersindical Valenciana per a transcriure i obtindre còpia de les comunicacions per ràdio del CCE del 29-O i suggerix delimitar la franja horària.

Sergio de Larrea es va mostrar ‘súper tranquil’ després de tres descartes i va confiar en més oportunitats

El base de València Basket va relativitzar les seues tres descartes per decisió tècnica, va assegurar no tindre problemes físics i va confiar que arribaran més oportunitats.

Sergio García posposa la seua final de temporada per a jugar el Saudita Internacional de Riad

El castellonenc disputarà des del dimecres el Saudita Internacional del circuit asiàtic i retarda el tancament del seu any competitiu després de l'Obert d'Espanya. Va perdre la targeta del DP World Tour al no complir el mínim de tornejos.

Camps demana un congrés del PPCV amb ‘un militant, un vot’ per a renovar la direcció

El portaveu del projecte de Francisco Camps, José Miguel Tolosa, ha reclamat un congrés del PPCV amb 'un militant, un vot' per a elegir la nova direcció després de l'anunci sobre Carlos Mazón. La proposta pretén obrir un debat d'idees i reforçar la legitimitat interna.