El volcà Etna torna a entrar en erupció i oferix imàtgens espectaculars

Imatge extraordinaria de l'erupció estromboliana de l'Etna aquesta nit passada

Imatge extraordinària de l’erupció estromboliana de l’Etna esta passada nit | Centro Meteorologico Siciliano – ODV

 

El volcà Etna, el més actiu del Mediterrani i Europa, en el cor de l’illa italiana de Sicília, ha tornat a entrar en erupció este dijous. Segons les primeres informacions, s’han obert dos fractures en la base de cràter sud-est i en el vessant nord-est del mateix cràter. Per estes fissures sorgixen dos rius de lava poc potents, que estan recorrent alguns centenars de metres vessant cap avall.

 

L’erupció ha provocat alguns tremolors amb intensitats mitjanes-altes, però a última hora del dijous no hi havia tants moviments sísmics. El fenomen provoca una bona cortina de magma líquida, a causa d’una erupció estromboliana sense explosions. La columna de fum no és molt alta i per això no ha provocat cancel·lacions en l’aeroport de Catània, que tot el dia estava operatiu.

 

Les imàtgens que es veuen en les xarxes socials són precioses, però l’activitat volcànica obliga a controlar l’accés dels turistes on estan els cràters traent fum i escopint lava.

 

 

 

 

 

Una erupció tranquil·la que pot durar entre uns dies i uns pocs mesos

 

 

La seua última erupció va ser el passat desembre i l’última gran erupció va ser en l’hivern de 2008/2009. Els experts vulcanòlegs que vigilen el volcà comenten que esta nova fase eruptiva de l’Etna acabarà prompte. «La lava i el fum estan concentrats en la zona del cim i no constituïxen un perill per a les localitats del peu i els seus habitants, però caldrà controlar els visitants que arriben per a la seua seguretat», explica el director del Institut Nacional italià de Geofísica i Vulcanologia.

 

Recentment, una investigació anunciava que el volcà s’està desplaçant lentament cap el Mediterrani, a un ritme de 14 mm a l’any, inclòs el perill d’un gran desplaçament de terra, que provocaria un terrible tsunami. Una erupció el 1669 va cremar la ciutat de Catània i es calcula que més de 20.000 persones van morir carbonitzades.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.