La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va subratllar el valor estratègic del Servici de Canvi Climàtic de Copernicus com un exemple clar de com la inversió en ciència i tecnologia contribuïx a anticipar i reaccionar eficaçment davant riscos naturals i catàstrofes.
Este servici europeu combina una constel·lació de satèl·lits, sensors i centres de processament que recopilen dades precises sobre variables clau del clima com a temperatura, precipitacions, qualitat de l’aire, el nivell de la mar i la cobertura terrestre. Gràcies a estes dades, s’elaboren projeccions que permeten preveure escenaris futurs, facilitant un pas crucial de la reacció a l’anticipació.
Generació actualitzada de mapes de perillositat
Un dels grans beneficis del programa Copernicus és la generació actualitzada de mapes de perillositat, que es revisen periòdicament per a mantindre un seguiment quasi en temps real de fenòmens com a incendis, tempestes o crescudes fluvials. Això permet que les autoritats i servicis d’emergència desenrotllen i executen respostes ràpides i coordinades, reduint significativament l’impacte humà, econòmic i ambiental.
Importància del sistema científic en emergències
Morant va emfatitzar que este sistema científic es posa al servici de l’emergència i la protecció de la vida humana, destacant també la importància d’invertir en la ciència i de reconéixer el canvi climàtic com una realitat per a protegir la ciutadania.
Compromís d’Espanya amb Copernicus
Espanya ha estat involucrada durant dos dècades en Copernicus a través de la seua participació en l’Agència Espacial Europea, i la ministra va reafirmar el compromís continu del país amb este programa. A més, va assenyalar que Copernicus contribuïx de manera fonamental a dissenyar polítiques d’avantguarda per al segle XXI que impulsen la transició energètica, garantixen la seguretat alimentària, promouen una gestió eficient de l’aigua i fomenten una planificació urbana més resilient i sostenible.
