Les pluges torrencials d’esta setmana, unides a sequeres cada volta més freqüents, han convertit la gestió de l’aigua a Espanya en un repte enorme. En plena recta final abans de les eleccions generals, experts en gestió hídrica i organitzacions ecologistes han presentat les seues receptes al futur govern: un pacte d’Estat per l’aigua, més obra hidràulica estratègica i un control molt més rigorós del regadiu intensiu i dels usos no sostenibles.
Des de l’àmbit tècnic i científic, entitats com el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos i l’Observatorio del Agua de la Fundación Botín han posat l’accent en la necessitat d’un acord a llarg termini. Este pacte hauria de superar la lògica dels cicles electorals i garantir una planificació estable davant un clima més extrem.
Propostes dels enginyers i del món acadèmic
El Colegio de Ingenieros de Caminos ha defensat davant el futur executiu un veritable pacte d’Estat per l’aigua. Volen que este acord incorpore una planificació a deu anys que identifique les actuacions prioritàries i assegure els fons públics necessaris.
Segons les seues propostes, caldria aprofitar al màxim la finançació europea i estudiar la col·laboració públic-privada en projectes viables. L’objectiu és que les infraestructures es planifiquen i executen amb estabilitat, sense dependre de cada canvi de govern.
El col·legi professional reclama igualment un nou pla hidrològic nacional. Este instrument hauria de coordinar els plans de conca amb els de sequeres i inundacions i ordenar les inversions en tot el territori.
Entre les prioritats, situen la renovació de les xarxes d’abastiment i sanejament, l’execució de les actuacions pendents en depuració i la conservació i restauració de llits fluvials. Consideren que estes inversions reforcen la seguretat davant riuades i milloren la qualitat de l’aigua destinada al consum.
Els enginyers advertixen també sobre l’estat de les preses. Recorden que ‘el manteniment i la modernització de les nostres preses és una responsabilitat ineludible que exigix una inversió anual’. Assenyalen que ‘el nostre parc presístic és un dels més madurs d’Europa’ i alerten que el seu deteriorament i ‘el desfasament tecnològic poden conformar un risc en cas que no es prenguen mesures’.
Des de l’Observatorio del Agua de la Fundación Botín, el seu director, Alberto Garrido, s’ha declarat igualment ‘partidari’ d’un pacte d’Estat per l’aigua a Espanya. Afig que a les sequeres tradicionals s’afegix ara un escenari de menys recursos hídrics disponibles, cosa que requerix ‘una resposta conjunta’ i deixar arrere els interessos particulars.
‘Ens hem de preparar per a unes condicions diferents’, ha assenyalat Garrido. Segons les projeccions del Cedex (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas), les aportacions als rius podrien reduir-se de mitjana entre un 11 % i un 14 % en el període 2040-2070, depenent de l’escenari climàtic.
En l’àmbit agrari, l’Observatori recorda que els usos agrícoles representen el 75 % de la demanda estimada d’aigua a Espanya. ‘El canvi climàtic pot fer cada volta més difícil cobrir les necessitats del sector’, ha advertit Garrido.
Per això, proposa reduir pèrdues en les xarxes de distribució, ajustar el reg a les necessitats reals dels cultius i estudiar el paper de l’aigua regenerada o dessalada en zones on les fonts tradicionals siguen insuficients.
Les demandes de les organitzacions ecologistes
Les principales organitzacions ecologistes posen el focus en un altre front: la reducció del consum i la protecció dels ecosistemes hídrics. El responsable de la campanya d’aigües de Greenpeace, Julio Barea, planteja ajustar la Llei d’Aigües per adaptar la planificació hidrològica als nous escenaris climàtics.
Barea denuncia que, malgrat el canvi climàtic, el consum d’aigua no s’ha reduït sinó ‘tot el contrari’. A parer seu, ‘hem de fer molt més èmfasi’ a prioritzar els usos socials de l’aigua davant els usos intensius i industrials.
Segons les seues dades, el 80 % de l’aigua es destina principalment a regadius intensius i industrials. Estos regadius, afirma, estan ‘esquilamant el repartiment just i sostenible’ i ‘s’està aniquilant els xicotets agricultors familiars, sostenibles, que fixen territori’.
En conseqüència, Barea considera que s’ha de prioritzar el subministrament d’aigua a les persones vulnerables. En sentit contrari, proposa gravar l’excés de consum associat a camps de golf, grans indústries o centres de dades.
A més, insta a reforçar l’eficiència i la reutilització de les aigües, millorar el sanejament en xicotetes poblacions, recuperar els aqüífers i clausurar els pous il·legals. Estes mesures, defensa, contribuirien a garantir un abastiment eficaç a la població en un escenari de fort estrés hídric.
Per la seua banda, la coordinadora d’Ecologistas en Acción, Érika González, reclama acabar amb les dotacions d’aigua per a regadius industrials que, segons alerta, estan ‘sobreexplotant de manera molt greu tots els ecosistemes hídrics’.
González es mostra escèptica davant la idea d’un pacte d’Estat per l’aigua. Recorda que ‘quan s’ha plantejat prèviament una cosa així ha sigut per mal, per incrementar la sobreexplotació dels ecosistemes, dels aqüífers, dels rius, dels aiguamolls’, segons ha advertit.
Pel que fa als plans hidrològics de conca, considera que els cabals ecològics fixats per als rius són ‘totalment insuficients’. Per això, defensa que ‘s’haurien de revisar a l’alça perquè s’acosten tot el possible al seu cabal natural’.
En conjunt, les aportacions tècniques i les demandes ecologistes coincidixen en un diagnòstic comú: Espanya afronta un futur amb menys aigua i més fenòmens extrems. Davant este escenari, demanen al pròxim govern decisions valentes per garantir l’abastiment, protegir els ecosistemes i apostar per una gestió realment sostenible dels recursos hídrics.
