Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va declarar davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA que va ser ell qui va proposar al Cecopi enviar un avís massiu a la població pel risc de desborde en la presa de Forata, situada en el llit del riu Magre, afluent del Xúquer. Segons el seu relat, l’advertiment pretenia alertar als veïns perquè es protegiren davant la possible pujada del nivell de l’aigua.
Polo va explicar que, el 29 d’octubre, participava per via telemàtica en una reunió en la qual es parlava de les inundacions a Utiel quan va interrompre per a centrar l’atenció en Forata. Va assegurar que el cap de l’àrea d’explotació de la CHJ va demanar formalment un escenari d’emergència de la presa. Després d’eixa intervenció, es va produir una desconnexió de la comunicació amb el Cecopi d’aproximadament mitja hora, després de la qual es va reprendre la reunió.
Tensió i dubtes sobre les mesures
En reprendre la connexió, va indicar que els presents, entre ells la llavors consellera Salomé Pradas, van manifestar que no anaven a ordenar una evacuació. Polo va dir haver-se sorprés perquè, segons la seua versió, fins a eixe moment ningú havia plantejat evacuar. Va ser llavors quan va proposar enviar un missatge a la població i, a partir d’ací, es va obrir un debat sobre què implicava exactament declarar l’emergència i quines accions havien d’adoptar-se en cada municipi potencialment afectat.
D’acord amb la seua declaració, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, va explicar en diverses ocasions a la consellera que la llei l’emparava per a prendre qualsevol mesura necessària, inclòs el confinament de la població. Malgrat eixos aclariments, Polo va descriure l’ambient com a tibant perquè no s’acabaven de concretar decisions. Pradas figura com investigada en la causa penal oberta per la gestió de la DANA.
Un avís que va arribar més de dos hores després
Abans de la desconnexió del Cecopi que es va produir al voltant de les 18.00, i després de comprovar els hidrogrames de Montroi i d’altres municipis pròxims, Polo va insistir en la conveniència d’enviar un missatge perquè els veïns pujaren a pisos alts. Amb eixa indicació es buscava que la població es mantinguera allunyada de les zones més exposades en cas d’un desbordament sobtat.
L’avís ÉS-Alert va acabar arribant als telèfons mòbils a les 20.11 d’eixe 29 d’octubre. Eixe enviament es va produir més de dos hores després de la franja de les 18.00 en la qual, segons Polo, ja era urgent comunicar el risc. El seu testimoniatge posa el focus en la dinàmica de presa de decisions en l’òrgan de coordinació i en com es van valorar alternatives com l’evacuació o el confinament en un escenari de ràpida evolució, amb la seguretat de la població com a prioritat declarada.