El Prenda reconeix la violació de ‘La Manada’ a Pamplona i demana perdó a la víctima

 

José Ángel Prenda, un dels membres de la Manada de Pamplona, ha reconegut que va violar a la jove i ha demanat perdó pels fets succeïts en els sanfermines de 2016, segons recull ‘Caso Abierto’.

‘El Prenda’ ho ha reconegut a través d’una carta enviada des de presó: «Per mitjà del present escrit vull manifestar a títol personal (…) el meu total penediment pel delicte».

Així s’ha disculpat José Ángel Prenda, el líder de ‘La Manada’, per la violació d’una jove madrilenya durant les festes de Sant Fermín de 2016. És la primera vegada que un component del grup de cinc joves que van ser condemnats per este fet reconeix l’agressió sexual, segons una exclusiva de ‘Caso Abierto’, que ha tingut accés a la carta redactada des de presó el passat 22 de juliol i enviada després a la Secció Segona de l’Audiència de Navarra.

En la carta, escrita a mà i d’una sola fulla, el condemnat demana que «este perdó siga comunicat i transmés a la víctima i els seus familiars a través dels mitjans que disposa l’Administració de Justícia per a això». A més, sol·licita que «per favor, conste en la meua executòria i expedient penitenciari esta sol·licitud per escrit i se’m done còpia d’esta».

Finalment, acaba assegurant que treballarà «incansablement per reparar aqueix mal».

 

Anys mantenint que la víctima de la violació era una mentidera

 

Este és el primer dels cinc membres de la Manada que ha admés els fets després de cinc anys mantenint que havien mantingut relacions sexuals consentides amb la víctima.

Els cinc agressors van defensar aqueixa postura durant el seu judici, assegurant que s’estava inventant l’agressió sexual. Ara, per primera vegada, un d’ells ha reconegut el delicte.

‘El Prenda’ va arribar a enviar una primera carta, mesos després de la sentència en la qual els condemnaven, assegurant que la víctima era una mentidera: «Són cinc famílies destrossades per una mentida que estic segur que en el seu moment diria per a eixir del pas. Espere que acabe amb tot això comptant la veritat», defensava llavors.

En l’anterior escrit, no dubtava a declarar-se innocent i assenyalar directament a la víctima, amb frases com «en la vida faria mal a una dona i això vull deixar-ho ben clar» o «que a ningú tinga el dubte que seria el primer a posar-me enfront d’un maltractador o un violador». Una innocència que ell mateix ha acabat confessant com a mentida.

El penediment del jove, més conegut com El Prenda, posa fi a cinc anys en què el grup format per cinc amics sevillans sempre va negar la violació de la jove a la qual també van gravar i després van abandonar en un portal d’un habitatge en la nit de Sant Fermín d’aqueix any.

«Cardant-nos a una entre 5, puta passada de viatge», escrivia La Manada en el seu grup de WhatsApp després dels fets pels quals van ser condemnats per agressió sexual en 2018 per l’Audiència de Navarra en una sentència confirmada un any després pel Tribunal Suprem.

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per la violació

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per un delicte continuat de violació a una jove en els sanfermines de 2016.

La sala penal del Suprem va estimar per unanimitat que era incorrecta la qualificació jurídica de les dos anteriors sentències que els van condemnar per abús, perquè el seu relat de fets descriu un «autèntic escenari intimidatori, en el qual la víctima en cap moment consent als actes sexuals duts a terme pels acusats».

En un comunicat, el tribunal donava compte de «l’actitud de sotmetiment» que va adoptar la jove, donada la «situació intimidant» en la qual es trobava i que va ser aprofitada pels cinc condemnats per a cometre «deu agressions sexuals» amb «penetracions simultànies per via vaginal, anal i bucal».

Últimes notícies

Nous materials prefabricats sostenibles facilitaran la construcció a la Comunitat Valenciana

La Conselleria dIndustria ha finançat, a través dIvace+i Innovació i amb fons FEDER, el desenvolupament de nous materials ecosostenibles per a elements prefabricats que reduïxen ciment, àrids i petjada de carboni en la construcció.

Feijóo carrega contra el rebuig a la moció per exigir eleccions i parla de degradació màxima del sanchisme

Alberto Núñez Feijóo ha criticat a Sueca que la Mesa del Congrés no haja admés a tràmit una moció per demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions, i ha afirmat que és la degradació màxima del sanchisme.

Metrovalencia bat rècord en maig amb més de 9 milions de viatges

Metrovalencia ha superat en maig els 9 milions de desplaçaments, un 8,64 % més que en 2025, amb la Línia 3 com a més utilitzada i Xàtiva com l’estació amb més trànsit.

El turisme nàutic en la Comunitat Valenciana aconseguix una nota de 8,6 i una gran despesa diària

Els destinacions nàutics de la Comunitat Valenciana han aconseguit una valoració mitjana de 8,6 sobre 10 i un gasto diari de 129,9 euros per persona, amb un perfil de visitant majoritàriament internacional, de llargues estades i alt poder adquisitiu.

Castelló obri ajudes de més de 500.000 euros per a rehabilitar vivendes

L'Ajuntament de Castelló ha obert una convocatòria de 501.428 euros per a rehabilitar edificis residencials, amb sol·licituds fins al 31 d'agost de 2026.

Un camió de Bombers de València donarà suport als bombers voluntaris d’Atalaya, al cor de l’Amazònia

Bombers pel Món presentarà en València la primera fase d’un projecte solidari que inclou la formació de bombers voluntaris i l’enviament d’un camió nodrissa a Atalaya, en plena Amazònia peruana.

La Fe es converteix en centre de referència valencià en consell genètic per a càncer hematològic

L'Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha sigut acreditat com a unitat de referència en consell genètic per a síndromes de predisposició al càncer hematològic per a tota la Comunitat Valenciana, després de superar un exigent procés d'avaluació de la Conselleria de Sanitat.

Veïns de Novelda s’alcen contra dos macroplantes solars que amenaçen 340 hectàrees de camp

Agricultors, propietaris i associacions de Novelda i municipis veïns s’han organitzat contra dos macroplantes solars que podrien ocupar 340 hectàrees de sòl agrícola productiu al paratge de La Horna i entorns.