El Prenda reconeix la violació de ‘La Manada’ a Pamplona i demana perdó a la víctima

 

José Ángel Prenda, un dels membres de la Manada de Pamplona, ha reconegut que va violar a la jove i ha demanat perdó pels fets succeïts en els sanfermines de 2016, segons recull ‘Caso Abierto’.

‘El Prenda’ ho ha reconegut a través d’una carta enviada des de presó: «Per mitjà del present escrit vull manifestar a títol personal (…) el meu total penediment pel delicte».

Així s’ha disculpat José Ángel Prenda, el líder de ‘La Manada’, per la violació d’una jove madrilenya durant les festes de Sant Fermín de 2016. És la primera vegada que un component del grup de cinc joves que van ser condemnats per este fet reconeix l’agressió sexual, segons una exclusiva de ‘Caso Abierto’, que ha tingut accés a la carta redactada des de presó el passat 22 de juliol i enviada després a la Secció Segona de l’Audiència de Navarra.

En la carta, escrita a mà i d’una sola fulla, el condemnat demana que «este perdó siga comunicat i transmés a la víctima i els seus familiars a través dels mitjans que disposa l’Administració de Justícia per a això». A més, sol·licita que «per favor, conste en la meua executòria i expedient penitenciari esta sol·licitud per escrit i se’m done còpia d’esta».

Finalment, acaba assegurant que treballarà «incansablement per reparar aqueix mal».

 

Anys mantenint que la víctima de la violació era una mentidera

 

Este és el primer dels cinc membres de la Manada que ha admés els fets després de cinc anys mantenint que havien mantingut relacions sexuals consentides amb la víctima.

Els cinc agressors van defensar aqueixa postura durant el seu judici, assegurant que s’estava inventant l’agressió sexual. Ara, per primera vegada, un d’ells ha reconegut el delicte.

‘El Prenda’ va arribar a enviar una primera carta, mesos després de la sentència en la qual els condemnaven, assegurant que la víctima era una mentidera: «Són cinc famílies destrossades per una mentida que estic segur que en el seu moment diria per a eixir del pas. Espere que acabe amb tot això comptant la veritat», defensava llavors.

En l’anterior escrit, no dubtava a declarar-se innocent i assenyalar directament a la víctima, amb frases com «en la vida faria mal a una dona i això vull deixar-ho ben clar» o «que a ningú tinga el dubte que seria el primer a posar-me enfront d’un maltractador o un violador». Una innocència que ell mateix ha acabat confessant com a mentida.

El penediment del jove, més conegut com El Prenda, posa fi a cinc anys en què el grup format per cinc amics sevillans sempre va negar la violació de la jove a la qual també van gravar i després van abandonar en un portal d’un habitatge en la nit de Sant Fermín d’aqueix any.

«Cardant-nos a una entre 5, puta passada de viatge», escrivia La Manada en el seu grup de WhatsApp després dels fets pels quals van ser condemnats per agressió sexual en 2018 per l’Audiència de Navarra en una sentència confirmada un any després pel Tribunal Suprem.

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per la violació

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per un delicte continuat de violació a una jove en els sanfermines de 2016.

La sala penal del Suprem va estimar per unanimitat que era incorrecta la qualificació jurídica de les dos anteriors sentències que els van condemnar per abús, perquè el seu relat de fets descriu un «autèntic escenari intimidatori, en el qual la víctima en cap moment consent als actes sexuals duts a terme pels acusats».

En un comunicat, el tribunal donava compte de «l’actitud de sotmetiment» que va adoptar la jove, donada la «situació intimidant» en la qual es trobava i que va ser aprofitada pels cinc condemnats per a cometre «deu agressions sexuals» amb «penetracions simultànies per via vaginal, anal i bucal».

Últimes notícies

Empat de l’Almería a Castàlia i l’eliminatòria es decidirà als Jocs del Mediterrani

Castelló i Almería empaten 1-1 a Castàlia en l’anada de la primera eliminatòria de la promoció a Primera Divisió, en un partit on els albinegres disposen de les millors ocasions.

El Barça s’imposa al Nava sense patir i jugarà una nova final de Copa del Rei

El Barça derrota el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal d’Alacant, defensa el títol de Copa del Rei i arriba a la final sense necessitat de mostrar la seua millor versió.

El Bidasoa Irún passa per damunt del Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i es garantix plaça europea per a la pròxima temporada.

El Bidasoa Irún atropella el Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i s’assegura plaça europea per a la pròxima temporada.

Centenars de persones ixen al carrer a València contra el negoci de la vivenda

Centenars de persones es manifesten este dissabte pel centre de València per a denunciar l especulació immobiliària, el model turístic descontrolat i la pèrdua d identitat dels barris, i per a reclamar vivenda digna i lloguers assequibles.

El Barça atropella el Nava a Alacant (27-38) i es planta en una nova final de Copa

El Barça guanya amb autoritat el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal de la Copa del Rei d’handbol a Alacant i es classifica per a una nova final, en un partit que va dominar sense necessitat d’exhibir la seua millor versió.

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.