Els preus de la vivenda han pujat a la Comunitat Valenciana més que a la resta d’Espanya des de 2014, tant en compra com en lloguer, fet que ha incrementat l’esforç que han de fer els llars valencians per a accedir a un habitatge, segons l’informe anual de 2025 del Banco de España.
Entre 2014 i 2025, el preu de compra de la vivenda en la Comunitat Valenciana ha crescut un 2,6 % anual. Este avanç se situa per damunt de la mitjana espanyola, que és lleugerament superior al 2 % anual en el mateix període.
Pel que fa al lloguer, el preu ha augmentat un 2,7 % anual entre 2014 i 2024 en la Comunitat Valenciana. Segons el Banco de España, este increment s’ha vist impulsat sobretot pel dinamisme del mercat en la província de València.
València, al capdavant de les pujades
L’informe assenyala que València és la província on més han pujat els preus del lloguer a tot l’Estat. Això la situa com un dels mercats més tensats d’Espanya, tant per al lloguer com per a la compra.
En termes reals, és a dir, descomptant l’efecte de la inflació, l’evolució dels preus des de 2014 ha sigut molt desigual entre províncies. Els majors increments es concentren en zones amb més activitat econòmica, creixement demogràfic o forta demanda no residencial, principalment lligada al turisme.
En el cas de València, el preu real de compra de la vivenda ha pujat un 3,2 % anual entre 2014 i 2025. Mentres, el preu real del lloguer ha augmentat un 3,1 % anual entre 2014 i 2024.
Per darrere se situa la província d’Alicante, amb un increment real del 2,8 % anual en el preu de compra en este període. En el cas del lloguer, l’augment ha sigut del 2 % anual.
Castelló és la província on l’esforç per a accedir a una vivenda és menor. Allí, el preu real de compra ha variat un 0,8 % anual des de 2014, mentres que el del lloguer ho ha fet a un ritme de l’1,9 % anual.
Més anys de renda per a comprar la primera vivenda
El Banco de España advertix que l’augment sostingut dels preus per damunt de la renda dels llars dificulta l’accés a la vivenda en la Comunitat Valenciana. Este procés afecta tant la compra com el lloguer i es traduïx en nivells elevats d’esforç financer.
En 2024, els llars valencians que no residien en vivendes en propietat havien de destinar 5,9 anys de la seua renda neta per a adquirir la seua primera vivenda. Esta dada reflectix el temps teòric necessari si destinaren tota la renda a la compra.
Este nivell d’esforç per a la compra se situa, no obstant això, per davall de la mitjana espanyola, que és de 6,8 anys de renda neta. Per tant, comprar una primera vivenda resulta lleugerament menys exigent a la Comunitat Valenciana que al conjunt d’Espanya, malgrat la major pujada relativa dels preus.
Les diferències entre províncies també són clares. A Alicante, els llars que no vivien en propietat en 2024 necessitaven destinar 7 anys de la seua renda neta per a comprar la seua primera vivenda, la qual cosa supera l’esforç mitjà estatal. En canvi, a València l’esforç se situava en 5,6 anys.
Pel que fa al lloguer, els llars valencians que vivien arrendats en 2024 destinaven quasi el 27 % de la seua renda neta al pagament de la renda mensual. Esta proporció és lleugerament superior a la mitjana d’Espanya, situada en el 26,7 %.
En el mercat del lloguer, l’esforç més alt també es dona a la província d’Alicante. Allí, els llars arrendataris han dedicat en 2024 el 28,4 % de la seua renda neta al pagament del lloguer.
Segons recorda el Banco de España, al voltant del 30 % de la renda neta és el llindar a partir del qual l’esforç per al lloguer es considera excessiu. Per això, la situació a Alicante s’acosta ja a eixe punt de tensió.
Pes creixent de compradors estrangers i pisos turístics
L’informe posa un focus especial en la província d’Alicante, on les compres de vivendes per part de no residents tenen una gran importància. Este factor, junt amb l’expansió dels pisos turístics, influïx en l’evolució dels preus.
En 2025, les adquisicions de vivendes per part de no residents han representat el 33,3 % de totes les compravendes en la província d’Alicante. Amb esta proporció, la província lidera el pes de compradors estrangers en el conjunt d’Espanya.
A més, el 13,8 % de tot el parc de vivendes turístiques de la província d’Alicante està en mans de no residents o es tracta de vivendes turístiques. Esta ràtio situa també la província al capdavant del rànquing nacional.
Segons el Banco de España, el conjunt d’estos factors ajuda a explicar per què les pujades de preus i els nivells d’esforç són especialment elevats en determinades zones de la Comunitat Valenciana, sobretot a València i Alicante, mentres que en altres territoris, com Castelló, la pressió sobre els llars és menor.
