La invasió russa a Ucraïna està aguditzant la crisi energètica a Europa. I la Comissió Europea està proposant «accelerar dràsticament la transició cap a l’energia neta i augmentar la independència energètica d’Europa enfront de proveïdors poc fiables i combustibles fòssils volàtils».
Europa ha presentat el pla energètic en el qual declararà els depòsits de gas com una infraestructura neuràlgica, la qual cosa permetrà, segons fonts comunitàries, obligar a vendre-les a qualsevol propietari que siga considerat una amenaça per a la seguretat del subministrament. Brussel·les porta mesos acusant la gasística russa, controlada pel Kremlin, d’una conducta comercial estranya i inapropiada.
Gazprom
Gazprom ha deixat aquest hivern les seues reserves de gas a la UE en solo el 16% de la capacitat, enfront d’una mitjana del 44% d’altres operadors, segons el document de la Comissió. La resta del pla també apunta a reduir la dependència del gas rus, amb la cerca de proveïdors alternatius i un impuls d’altres fonts d’energia, en particular, les renovables.
“A la llum de l’actual situació geopolítica, la Comissió preveu que aquesta proposta legal identificarà l’emmagatzematge de gas com una infraestructura crítica i introduirà disposicions per a abordar els riscos de la seua propietat. Els Estats membres hauran de certificar que la propietat d’un tercer país no posa en risc la seguretat del subministrament”, apunta un dels últims esborranys del comunicat amb mesures sobre energia que prepara la Comissió Europea.
Ja fa diverses setmanes que la Comissió està preparant una nova bateria de mesures per a alleujar la pressió dels preus de l’energia, que aquest dilluns passat ha elevat el preu majorista de la llum a la cotització històricament alta de 545 euros per megavat hora.
Això, al seu torn, ha disparat la inflació i amenaça de fer malbé la vigorosa recuperació econòmica que començava a apuntar-se després de dos anys de crisis per la pandèmia. Així que Brussel·les s’ha proposat evitar-ho i aquest dimarts llança un nou paquet de mesures per a frenar l’escalada o almenys alleujar la seua factura a llars i empreses, a la vista que la presentada a l’octubre ha sigut superada pels esdeveniments.
Importació de Gas
Així, segons les dades de l’Executiu comunitari, «la UE importa el 90% del seu consum de gas, i Rússia proporciona al voltant del 45% d’aqueixes importacions, un percentatge que varia entre Estats membres. Rússia també representa al voltant del 25% de les importacions de petroli i el 45% de les importacions de carbó».
«L’aproximació pot estendre’s a l’eliminació gradual de la dependència del petroli i carbó russos, per als quals la UE té una diversitat més àmplia de proveïdors potencials», afirma Brussel·les.
El debat, obert per països com Espanya i França en la passada tardor, sobre el funcionament d’un mercat que forma els preus a partir de l’energia més cara, en aquest cas el gas, semblava perdut en el que tenia a veure amb la reforma del propi mercat.
En canvi, les posicions d’Espanya sí que s’estaven veient reflectides en la consideració, per part de l’Executiu comunitari, d’abordar compres conjuntes de gas i emmagatzematges per a previndre períodes d’escassetat. Però, de moment, no cala la idea de desvincular la factura de la llum del preu del gas.
Preus regulats
La Comissió Europea afirma en la seua proposta que també «avaluarà opcions per a optimitzar el disseny del mercat elèctric per a aprofitar els beneficis de l’energia barata«.
Així, Brussel·les diu que «tindrà en compte l’informe final de l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) i altres contribucions sobre el funcionament del mercat elèctric en relació als avantatges i desavantatges dels mecanismes alternatius de tarifació de l’electricitat. Farà un seguiment per a mantindre l’electricitat assequible sense interrompre el subministrament i una major inversió en la transició verda«.
A més, la Comissió Europea «confirma que, en les circumstàncies excepcionals actuals, els Estats membres poden establir preus regulats per a consumidors, llars i microempreses vulnerables a fi d’ajudar a protegir els consumidors i l’economia, i a microempreses i llars per un limitat període de temps per a facilitar la transició a la competència efectiva entre proveïdors».
La Comissió «també confirma que els Estats membres poden considerar mesures fiscals temporals sobre els beneficis extraordinaris caiguts del cel i, excepcionalment, decidir capturar una part d’aquests beneficis per a redistribuir-los als consumidors».
Això sí, l’Executiu comunitari afirma que «tals mesures han de complir uns certs criteris per a garantir que siguen proporcionades, limitades en el temps i que eviten distorsions indegudes del mercat» i recorda «la possibilitat d’utilitzar l’augment dels ingressos del comerç de drets d’emissió de CO₂ per a alleujar la pressió sobre les llars».
