L’última campanya estival del Museu de Prehistòria de València suma troballes en quatre enclavaments de la província: Cova Foradada (Oliva), Cova Merinel (Bugarra), Pic dels Alls (Yátova) i Cova del Gripau (Chiva). El programa de 2025 encadena intervencions que abasten des del Paleolític mitjà fins a l’època ibèrica, amb una doble meta: avançar en la investigació i assegurar la protecció i difusió del patrimoni arqueològic.
Cova Foradada: primeres ocupacions de sapiens
Al juliol es va desenrotllar la tercera campanya en la Cova Foradada per a explorar els nivells inicials del Paleolític superior i afinar el coneixement sobre les primeres ocupacions d’Homo sapiens en territori valencià. L’equip ha recuperat peces lítiques, fauna i restes vegetals associats a diverses fases d’ús de la cavitat, la qual cosa permet reconstruir activitats i ritmes d’ocupació.
Entre el conjunt lític destaquen les hojitas Dufour, típiques del Auriñaciense, concebudes per a ser enmangadas en suports de fusta i empleades com a insercions de projectil en la caça. La seua presència apunta a una tecnologia de caça especialitzada i a estratègies adaptades a l’entorn. En fauna predominen conill, cérvol, cavall, ase silvestre i senglar, un repertori que suggerix un paisatge amb mosaic d’ambients i una dieta basada en preses variades. Estos indicadors situen les activitats humanes entorn de fa 30.000 anys i ajuden a requerir cronologies i modes de subsistència.
Ritus ibèrics i control del territori
La segona campanya en la Cova Merinel, realitzada al juny, aprofundix en les pràctiques rituals ibèriques dels segles V a III a. C. La investigació s’ha concentrat en àrees amb ofrenes ceràmiques —gots i plats— i amb restes faunístiques, en particular parts cranials de suidos i ovicaprinos de pocs mesos. La selecció de peces i el seu depòsit en espais delimitats reforcen la lectura ritual del conjunt i permeten interpretar pautes de culte i normes comunitàries.
En la Cova del Gripau s’ha completat la sèptima campanya. Les tasques han tingut tres eixos: condicionar els accessos danyats per la dana, finalitzar l’excavació d’un sector d’entrada —que confirma usos en cronologies anteriors— i protegir els sectors ja intervinguts per a garantir la seua conservació. En les pròximes setmanes s’iniciarà el treball de laboratori i el projecte de posada en valor i difusió, pas clau per a traslladar el coneixement a la ciutadania.
En el Pic dels Alls va concloure a l’agost la novena campanya en un assentament ibèric de referència, cèlebre per la seua col·lecció de ploms amb inscripcions en llengua ibera. Situat en el cim de la Serra Martés, a més de mil metres d’altitud, el lloc va estar ocupat entre els segles VII i I a. C. amb una funció clara de control d’una via estratègica entre el litoral i les planes interiors. Enguany les excavacions s’han centrat en dos àrees del poblat, una d’hàbitat i una altra de caràcter defensiu, combinació que permetrà contrastar l’organització interna amb la dimensió militar de l’enclavament i afinar el seu paper en la xarxa territorial.
El conjunt d’actuacions de 2025 integra excavació, conservació i difusió. Els nous materials i contextos documentats alimenten tant la investigació sobre la prehistòria i la història valencianes com la gestió responsable dels jaciments, assegurant la seua lectura científica i el seu futur accés públic.
