El nou president del Col·legi d’Òptics-Optometristes de la Comunitat Valenciana (COOCV), Rafael Pérez Cambrodí, ha advertit que el relleu generacional en el sector òptic està en perill i ha defensat que una integració més ampla en la sanitat pública valenciana seria clau per a garantir el futur de la professió i millorar la salut visual de la població.
En una entrevista, Pérez Cambrodí ha remarcat que les seues dues grans prioritats són aconseguir una integració plena i efectiva dels òptics-optometristes en el sistema sanitari públic i abordar, amb caràcter urgent, el problema del relleu generacional en el sector, que considera que ara mateix està en una situació molt delicada.
El nou president, nascut a Alacant en 1968 i fins ara vicepresident del COOCV, ha assenyalat que assumix el càrrec amb la intenció de donar continuïtat al treball de la junta anterior, encapçalada per Andrés Gené. Ha destacat que rep una institució consolidada, amb trajectòria reconeguda i amb una presència social i sanitària en creixement.
Relleu generacional en perill
Pérez Cambrodí ha avisat que existix un problema global de relleu generacional en òptica-optometria, malgrat ser un sector econòmicament boyant i amb professionals ben formats i reconeguts. Segons ha dit, hi ha un desfasament entre la capacitat del mercat i el nombre de titulats que ixen cada any de la universitat.
Ha calculat que a Espanya ixen anualment uns 300 òptics-optometristes menys dels que el mercat podria absorbir, cosa que, segons ha advertit, porta a una ‘nuclearització del sector’. Ha assenyalat que, si no s’aconseguix este relleu, les òptiques xicotetes seran les que pitjor ho passaran, perquè tindran més dificultats per a trobar professionals i competir amb grans cadenes.
‘Em preocupa molt’, ha admés, per a subratllar que és necessari implicar el sector empresarial, les universitats i l’alumnat. L’objectiu, segons ha indicat, és fomentar que hi haja més estudiants d’òptica-optometria, augmentar la retenció del talent i garantir un relleu adequat en totes les eixides professionals.
Ha insistit que una major presència dels òptics-optometristes en la sanitat pública ajudaria a atraure nous estudiants. Segons ha explicat, disposar de més opcions de carrera en l’àmbit hospitalari i públic és un factor que pot motivar les noves generacions a triar estos estudis.
Salut visual i miopia en els jóvens
Pel que fa a la salut visual de la població valenciana, ha assenyalat que els ciutadans estan cada vegada més conscienciats de la importància de la prevenció ocular. Ha destacat que tres de cada quatre consultes sobre problemes o dubtes de visió es dirigixen als òptics-optometristes.
Però ha advertit que encara hi ha molt desconeixement sobre malalties greus com la degeneració macular associada a l’edat, el glaucoma o les cataractes. També ha indicat que, en defectes refractius com la vista cansada o la miopia, la població no sempre és conscient del risc que comporta el seu progrés, especialment en persones joves.
En este sentit, ha llançat un avís sobre l’evolució de la miopia en els més jóvens, associada a l’ús intensiu de dispositius electrònics. Ha explicat que fa uns anys, en una classe de 40 o 50 alumnes, un 10 o 15 % portava ulleres per miopia, mentre que hui la xifra se situa entorn del 38 o 40 %.
Segons ha alertat, les tendències de futur ‘són realment espeluznants, a nivell pràcticament de pandèmia’. Ha afirmat que en estes xifres influïx no sols el factor genètic, sinó també un factor d’entorn clarament relacionat amb el ‘ús i abús’ de pantalles.
‘Els ulls no estan preparats per a estar enfocats tantes hores en visió pròxima i el que fan és readaptar-se a eixa situació anòmala. Llavors es tornen miops’, ha explicat.
El problema, ha puntualitzat, no és només que els xiquets i jóvens hagen de portar ulleres o lentilles. Ha advertit que, quan la miopia està en progressió i arriba a determinades diòptries, deixa de ser només un desenfocament i es convertix en un problema estructural per a l’ull.
Ha detallat que, en estos casos, augmenta el risc de patir desprendiments de retina, problemes maculars o malalties com el glaucoma. Segons ha remarcat, tot això acaba convertint-se en un problema de salut pública i també en un cost econòmic important per al sistema sanitari.
Ha subratllat que ‘assistir pacients que tenen patologies retinianes greus és molt car per al sistema’. Per això ha defensat que ‘invertint en prevenció també estem estalviant a futur’, tant en sofriment per als pacients com en recursos públics.
Més òptics-optometristes en la sanitat pública
Una de les primeres decisions de Pérez Cambrodí al capdavant del COOCV serà ‘perseverar’ en la integració plena i efectiva dels òptics-optometristes en la sanitat pública valenciana. Ha recordat que la categoria estatutària d’estos professionals està reconeguda des de 2014, però que les places creades han sigut molt poques.
Segons ha detallat, prop del 86 % dels col·legiats treballen en establiments sanitaris d’òptica de titularitat privada, i una altra proporció important exercix en la sanitat privada oftalmològica en l’àmbit hospitalari. En canvi, només 34 professionals treballen hui en la sanitat pública valenciana, i d’ells només 11 tenen plaça fixa.
‘És un percentatge mínim que volem impulsar; d’alguna manera estos companys i companyes són la punta de llança de la professió dins de l’assistència pública’, ha indicat. Ha lamentat que, malgrat el reconeixement estatutari, en les últimes oposicions molt pocs òptics-optometristes han aconseguit plaça.
Actualment, ha afirmat, ‘la sanitat pública valenciana perfectament podria absorbir 200 places més, i no són moltes’. Ha assenyalat que incrementar la plantilla d’òptics-optometristes no reduiria els recursos humans disponibles per als establiments privats d’òptica.
Al contrari, ha assegurat que ‘el que farà és motivar les noves generacions perquè puguen estudiar el grau d’òptica i optometria i, d’esta manera, puga haver-hi un relleu generacional important en qualsevol de les eixides professionals que ara mateix tenen’.
També ha destacat que ‘s’ha vist que els hospitals que compten amb un departament d’Optometria, amb estes professionals que fan moltíssimes coses dins del que és la labor assistencial, són moltíssim més eficients, estan millor valorats pels pacients i les llistes d’espera són menors’.
Ha afegit que els oftalmòlegs ‘estan absolutament encantats’ quan treballen amb equips d’òptics-optometristes, perquè poden dedicar-se amb més intensitat a la faena quirúrgica, que és ‘el que genera eixe coll de botella’ en molts serveis.
Ha recordat que Oftalmologia és una de les especialitats amb més llista d’espera. Per a desatascar-la, ha defensat que la millor via és incorporar òptics-optometristes en tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, ‘d’una manera evidentment racional’ i adaptada a les necessitats de cada centre.
Segons ha explicat, l’òptic-optometrista és sovint el primer professional que rep el pacient i qui fa l’exploració bàsica. Ha indicat que pot atendre el 70 o 75 % dels casos i, si detecta signes o símptomes que facen sospitar una patologia, deriva el pacient a l’oftalmòleg.
Recomanació sobre les ulleres de sol
Finalment, Pérez Cambrodí ha avisat sobre la importància d’usar ulleres de sol homologades per a evitar problemes oculars relacionats amb la radiació ultravioleta. Ha explicat que ‘una gafa de sol que no està homologada és una gafa de sol pintada, no és un filtre, i per tant no té la capacitat de poder protegir-nos de l’excés de radiació ultraviolada, que és la més agressiva per als nostres ulls’.
