El sacerdot alacantí Francisco José Vegara ha assegurat que el decret del papa Lleó XIV que l ha expulsat de l estat clerical és injust i que s ha quedat sense dret de defensa, perquè, segons sosté, Roma no ha respost als arguments doctrinals que va presentar abans que es prenguera la decisió.
Segons va informar en el seu moment la Diòcesi d Orihuela-Alacant, Lleó XIV va decretar el passat 30 d abril l expulsió de Vegara de l estat clerical. El document atribuïx la mesura al seu reiterat rebuig a reconéixer i sotmetre s al papa Francesc, ja mort, i ara també a l actual pontífex. Esta postura s hauria manifestat de manera pública i notòria en diversos mitjans de comunicació.
Vegara ha explicat que el passat 2 de març va respondre un qüestionari remés pel Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. Eixe document incloïa cinc preguntes sobre si reconeixia com a papes Francesc i Lleó XIV, si acceptava els seus respectius magisteris i si acatava el magisteri de l Església.
Segons ha indicat, només va respondre afirmativament a l última qüestió, la referida al magisteri general de l Església. A les altres quatre preguntes va contestar negativament, encara que assegura que ho va fer de manera condicional, supeditant la resposta al fet que algú demostrara que el seu argumentari doctrinal, que va adjuntar al qüestionari, era erroni.
Ha remarcat que la seua disposició passava per una possible rectificació. En paraules seues, ‘si se me demostrava que jo estava equivocat, no tenia cap problema a retraure m i acceptar el que fera falta’. Per això considera que la seua posició no era tancada, sinó oberta a un canvi si rebia una resposta raonada.
Cita amb el bisbe i notificació del decret
Vegara ha relatat que el passat 20 de juny va mantindre una reunió amb el bisbe d Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla. Durant eixa trobada, Munilla li va comunicar oficialment el decret signat pel papa Lleó XIV, datat el 30 d abril, pel qual se l expulsa de l estat clerical per ‘contumàcia’.
El sacerdot ha rebutjat de ple esta qualificació. Considera que és ‘falsa i calumniosa’, perquè, segons argumenta, la seua resposta al qüestionari no va ser contundent, sinó condicionada a una possible rectificació si rebia una refutació doctrinal sòlida.
‘No sols no se m ha contestat, sinó que s ha ignorat el meu argumentari i se m ha tractat com si haguera contestat de manera contundent’, ha manifestat. Per això defensa que el decret és ‘injust’ i que se li ha privant de ‘tot dret de defensa’, perquè no se li ha permés rebatre l acusació de contumàcia ni aclarir el sentit de les seues respostes.
Vegara també ha explicat que el decret és definitiu i que no admet recurs. Per este motiu, assegura que no ha tingut cap possibilitat de defensar se formalment davant la instància que ha dictat la sanció.
Fons de la discrepància doctrinal
Sobre el fons del conflicte, Vegara ha detallat que no pot acceptar alhora, segons la seua consciència, el magisteri dogmàtic de l Església i el que ell qualifica de quatre ‘heretgies magisterials’. Atribuïx tres d estes al pontificat de Francesc i una al de Lleó XIV.
Entre les qüestions que rebutja ha citat, en primer lloc, la interpretació aprovada per Francesc sobre l accés als sagraments de persones divorciades que s han tornat a casar civilment. Considera que esta lectura entra en conflicte amb la doctrina tradicional de l Església sobre el matrimoni i els sagraments.
També critica la declaració ‘fiducia supplicans’ sobre les benediccions a parelles en situació irregular. Segons la seua opinió, este text obri la porta a pràctiques que no s ajusten al que ell entén com l ensenyament constant de l Església en matèria moral.
Una altra de les seues objeccions se centra en l afirmació d una ‘dignitat infinita’ de la persona humana. Vegara interpreta que esta expressió, entesa literalment, contradiu la manera tradicional com la teologia ha explicat la dignitat de l ésser humà i el seu vincle amb la gràcia.
Pel que fa al pontificat de Lleó XIV, ha qüestionat una afirmació sobre la relació entre humanització i divinització. Entén que, segons la seua lectura, eixa formulació desvirtua ‘el caràcter gratuït de la gràcia sobrenatural’, perquè confon el desenvolupament humà amb l obra pròpia de la gràcia divina.
Malgrat el decret d expulsió, Vegara ha deixat clar quin serà el seu camí personal a partir d ara. Ha manifestat que no reconeix l autoritat de la qual emana el decret i que, per tant, no l assumeix com a legítim en consciència.
Segons ha avançat, continuarà vivint el seu sacerdoci i la seua vocació ‘en vida d oració i sagraments’, d acord amb el que entenga que Déu li demana. D esta manera preveu seguir exercint, en l àmbit que considere possible, les pràctiques pròpies del ministeri sacerdotal, tot i la pèrdua oficial de l estat clerical.
