La Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc en desaparició de menors

Amb un total de 470 consultes vinculades a 161 casos de desaparició de menors, la Comunitat Valenciana, és la segona de les autonomies de l’Estat espanyol quant a xifres vinculades a desaparicions. Estes dades suposen el 16,3% del total de les peticions d’ajuda rebudes pel telèfon de la Fundació ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts, 116 000.

Estes xifres només les va superar durant l’any passat, la Comunitat de Madrid (822 consultes, fet que suposa un 28,4% del total i 318 casos). En tercer lloc, i per darrere de la Comunitat Valenciana hi ha Andalusia (305 consultes, fet que suposa un 10,5% i 103 casos).

Són les dades facilitades al Dia Internacional dels Menors Desapareguts que indica que el telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116 000, número únic harmonitzat de la Unió Europea, va rebre 2.892 peticions d’ajuda per desaparicions el 2021 que van desembocar en l’atenció de 1.172 ​​casos.

La fuga, lidera les desaparicions

Quant als motius de les consultes esmentades, s’agrupen en sis apartats: fugida o ideació de fugida; expulsions de la llar; sostracció parental; pèrdua, accident o altre tipus de desaparició; segrest per part de tercers; o xiquet, xiqueta o adolescent migrant no acompanyat.

El fet d’escapar continua sent la principal causa de desaparició, amb un 66,5% del total dels 1.172 casos atesos (779 casos). En la majoria, els seus protagonistes estan fugint de greus situacions de violència, com ara maltractament físic o psicològic, abús sexual, violència de gènere o assetjament escolar. Els casos de fuga atesos per la Fundació ANAR s’han incrementat respecte al 2020 en un 52,7% (779 casos el 2021 davant dels 510).

Els segueixen en importància els menors d’edat expulsats de la llar amb 212 casos (18,1% del total). “En molts casos els pares d’estos menors tenien problemes per fixar límits i gestionar els seriosos trastorns de conducta dels seus fills. No saben com actuar i el seu grau de desesperació els porta a expulsar-los de casa, cometent un delicte greu”, explica Benjamí Ballesteros, director de Programes de la Fundació ANAR. Les expulsions han crescut del 2020 al 2021 un 26,9% (212 respecte a 167).

En tercer lloc hi ha les sostraccions o segrestos parentals (101 casos que suposen un 8,6% del total de desaparicions). Solen ocórrer al si de parelles mixtes en què un dels seus membres és estranger. La seua dificultat s’agreuja quan es produeix en països que no són signants del Conveni de la Haia. Les sostraccions parentals han augmentat un 48,5% (101 casos davant de 68).

Augmenten els casos de segrestos

Tot i que Espanya és un país segur, destaca l’increment de casos de segrestos amb fins criminals, que són la causa de desaparició més greu. ANAR ha tingut constància el 2021 de 18 casos, fet que suposa un increment del 125% respecte al 2020, en què es van produir 8 casos.

Pel que fa als menors d’edat migrants no acompanyats (0,3%), ANAR ha intervingut el 2021 en 4 casos. Per això demanem des de la Fundació que ens ajuden a fer arribar el telèfon 116 a això xiquets, xiquetes i adolescents no acompanyats que poden acabar en mans de sectes, xarxes de prostitució infantil o pedofília.

Finalment, les pèrdues, accidents o altres tipus de desaparicions han augmentat un 28,9% en passar de 45 casos el 2020 a 58 el 2021.

Perfil del/la desaparegut/da

A la Fundació ANAR s’han rebut més casos per xiquetes desaparegudes (66,0%) que per xiquets (33,5%). El grup d’edat de 16 i 17 anys concentra el 39,9% dels casos, seguit dels adolescents de 14 i 15 anys (30,6%). El 79,4% dels casos de fugides correspon a xiquets a adolescents d’entre 14 i 17 anys.

En un 75,6% dels casos, la Fundació ANAR ha ofert atenció psicològica, jurídica i social de forma simultània i s’han dut a terme 185 seguiments de suport personalitzat als familiars de menors desapareguts el 2021. “Una de les pitjors coses que pot passar a un ésser humà des d’un punt de vista psicològic és la desaparició d’un dels seus fills -explica Sonsoles Bartolomé, directora del Departament Jurídic de les Línies d’Ajuda ANAR-. Per això a ANAR lluitem perquè no es produïsquen més casos i demanem que es concedisca a les famílies l’estatus de víctimes”.

Xiquets ucraïnesos desapareguts

Missing Europe Children, organisme que agrupa tots els telèfons de desapareguts d’Europa, ha volgut destacar este any, amb motiu del Dia Internacional dels Menors d’Edat Desapareguts, l’alarmant desaparició de més de 2.000 menors d’edat ucraïnesos des que va començar la invasió russa del seu territori. Tots ells poden estar a risc de tracta, prostitució o trànsit de menors.

ANAR es troba sobre això en permanent contacte amb Magnolia, la seua homòloga ucraïnesa, que segueix gestionant el telèfon 116 al seu país malgrat les terribles condicions provocades per la guerra.

El Telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116, que a Espanya gestiona la Fundació des que este servei va entrar en vigor el 000, funciona en col·laboració amb el Centre Nacional de Desapareguts pertanyent al Ministeri de l’Interior. I com la resta de les Línies d’Ajuda ANAR (que inclouen el telèfon ANAR d’atenció a xiquets, xiquetes i adolescents en risc 900 20 20 10 i el chat.anar.org) funciona les 24 hores del dia, és gratuït i garanteix la confidencialitat.

A qui atén el telèfon 116

El telèfon 116 atén tant a menors d’edat com a adults implicats en una desaparició d’un xiquet, xiqueta o adolescent, siga quina siga la seua causa. Des d’ell s’ofereix ajuda a la denúncia i la connexió immediata amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i policies autonòmiques; suports psicològic i emocional als menors desapareguts i les seues famílies; assessorament jurídic i social; i suport i col·laboració en les investigacions policials. A més, ANAR promou la cooperació internacional i la col·laboració ciutadana difonent els casos de desaparició.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Dela estarà disponible per a jugar en La Ceràmica malgrat les molèsties en el aductor

El defensa del Llevant Adrián de la Font, Dela, podrà estar disponible per al partit del dissabte davant el Vila-real en La Ceràmica després de confirmar les proves mèdiques que no patix lesió important en el aductor.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada la millor de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com la millor jugada de l'Eurolliga i reconeguda com a Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Les víctimes de la dana retrauen als consellers la seua gestió del 29 d’octubre de 2024

Mig centenar de víctimes de la dana es concentra davant Les Corts per a recordar als consellers que, al seu juí, no van estar a l'altura el 29 d'octubre de 2024 i exigir responsabilitats polítiques.

Camarero defén que es va fer tot el possible durant la dana en la Comunitat Valenciana

Susana Camarero sosté davant la comissió d'investigació de Les Corts que el Consell va actuar al màxim de les seues possibilitats durant la dana de 2024 i assegura que tots els usuaris de teleassistència que van demanar ajuda van ser atesos.

Kejelcha reivindica la seua marató sota les dos hores: el que he fet és meravellós

Yomif Kejelcha, segon en la marató de Londres amb 1h59:41, celebra haver baixat de les dos hores malgrat no guanyar i assegura que el reeixit és meravellós.

El PSPV acusa el PP de bloquejar les seues preguntes a Camarero sobre la comissió de VPP a Alacant

El PSPV-PSOE acusa el PP de bloquejar les seues preguntes a la vicepresidenta Susana Camarero sobre la comissió d'investigació de vivendes públiques a Alacant, mentres els populars neguen el veto i parlen de simple reformulació.

L’enginyer de la presa de Buseo admet fallades de previsió i comunicació durant la dana de 2024

L'enginyer adjunt de la presa de Buseo assegura davant la comissió d'investigació que durant la dana de 2024 van fallar la previsió, les comunicacions i la implantació del pla d'emergència, i que la situació podia haver derivat en una catàstrofe.

Baldoví s’obri a primàries en Compromís per a legitimar als futurs candidats

Joan Baldoví es mostra a favor de celebrar primàries en Compromís per a triar als qui encapçalaran les pròximes candidatures, amb l'objectiu de reforçar la seua legitimitat davant la militància i els òrgans interns.