La Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc en desaparició de menors

Amb un total de 470 consultes vinculades a 161 casos de desaparició de menors, la Comunitat Valenciana, és la segona de les autonomies de l’Estat espanyol quant a xifres vinculades a desaparicions. Estes dades suposen el 16,3% del total de les peticions d’ajuda rebudes pel telèfon de la Fundació ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts, 116 000.

Estes xifres només les va superar durant l’any passat, la Comunitat de Madrid (822 consultes, fet que suposa un 28,4% del total i 318 casos). En tercer lloc, i per darrere de la Comunitat Valenciana hi ha Andalusia (305 consultes, fet que suposa un 10,5% i 103 casos).

Són les dades facilitades al Dia Internacional dels Menors Desapareguts que indica que el telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116 000, número únic harmonitzat de la Unió Europea, va rebre 2.892 peticions d’ajuda per desaparicions el 2021 que van desembocar en l’atenció de 1.172 ​​casos.

La fuga, lidera les desaparicions

Quant als motius de les consultes esmentades, s’agrupen en sis apartats: fugida o ideació de fugida; expulsions de la llar; sostracció parental; pèrdua, accident o altre tipus de desaparició; segrest per part de tercers; o xiquet, xiqueta o adolescent migrant no acompanyat.

El fet d’escapar continua sent la principal causa de desaparició, amb un 66,5% del total dels 1.172 casos atesos (779 casos). En la majoria, els seus protagonistes estan fugint de greus situacions de violència, com ara maltractament físic o psicològic, abús sexual, violència de gènere o assetjament escolar. Els casos de fuga atesos per la Fundació ANAR s’han incrementat respecte al 2020 en un 52,7% (779 casos el 2021 davant dels 510).

Els segueixen en importància els menors d’edat expulsats de la llar amb 212 casos (18,1% del total). “En molts casos els pares d’estos menors tenien problemes per fixar límits i gestionar els seriosos trastorns de conducta dels seus fills. No saben com actuar i el seu grau de desesperació els porta a expulsar-los de casa, cometent un delicte greu”, explica Benjamí Ballesteros, director de Programes de la Fundació ANAR. Les expulsions han crescut del 2020 al 2021 un 26,9% (212 respecte a 167).

En tercer lloc hi ha les sostraccions o segrestos parentals (101 casos que suposen un 8,6% del total de desaparicions). Solen ocórrer al si de parelles mixtes en què un dels seus membres és estranger. La seua dificultat s’agreuja quan es produeix en països que no són signants del Conveni de la Haia. Les sostraccions parentals han augmentat un 48,5% (101 casos davant de 68).

Augmenten els casos de segrestos

Tot i que Espanya és un país segur, destaca l’increment de casos de segrestos amb fins criminals, que són la causa de desaparició més greu. ANAR ha tingut constància el 2021 de 18 casos, fet que suposa un increment del 125% respecte al 2020, en què es van produir 8 casos.

Pel que fa als menors d’edat migrants no acompanyats (0,3%), ANAR ha intervingut el 2021 en 4 casos. Per això demanem des de la Fundació que ens ajuden a fer arribar el telèfon 116 a això xiquets, xiquetes i adolescents no acompanyats que poden acabar en mans de sectes, xarxes de prostitució infantil o pedofília.

Finalment, les pèrdues, accidents o altres tipus de desaparicions han augmentat un 28,9% en passar de 45 casos el 2020 a 58 el 2021.

Perfil del/la desaparegut/da

A la Fundació ANAR s’han rebut més casos per xiquetes desaparegudes (66,0%) que per xiquets (33,5%). El grup d’edat de 16 i 17 anys concentra el 39,9% dels casos, seguit dels adolescents de 14 i 15 anys (30,6%). El 79,4% dels casos de fugides correspon a xiquets a adolescents d’entre 14 i 17 anys.

En un 75,6% dels casos, la Fundació ANAR ha ofert atenció psicològica, jurídica i social de forma simultània i s’han dut a terme 185 seguiments de suport personalitzat als familiars de menors desapareguts el 2021. “Una de les pitjors coses que pot passar a un ésser humà des d’un punt de vista psicològic és la desaparició d’un dels seus fills -explica Sonsoles Bartolomé, directora del Departament Jurídic de les Línies d’Ajuda ANAR-. Per això a ANAR lluitem perquè no es produïsquen més casos i demanem que es concedisca a les famílies l’estatus de víctimes”.

Xiquets ucraïnesos desapareguts

Missing Europe Children, organisme que agrupa tots els telèfons de desapareguts d’Europa, ha volgut destacar este any, amb motiu del Dia Internacional dels Menors d’Edat Desapareguts, l’alarmant desaparició de més de 2.000 menors d’edat ucraïnesos des que va començar la invasió russa del seu territori. Tots ells poden estar a risc de tracta, prostitució o trànsit de menors.

ANAR es troba sobre això en permanent contacte amb Magnolia, la seua homòloga ucraïnesa, que segueix gestionant el telèfon 116 al seu país malgrat les terribles condicions provocades per la guerra.

El Telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116, que a Espanya gestiona la Fundació des que este servei va entrar en vigor el 000, funciona en col·laboració amb el Centre Nacional de Desapareguts pertanyent al Ministeri de l’Interior. I com la resta de les Línies d’Ajuda ANAR (que inclouen el telèfon ANAR d’atenció a xiquets, xiquetes i adolescents en risc 900 20 20 10 i el chat.anar.org) funciona les 24 hores del dia, és gratuït i garanteix la confidencialitat.

A qui atén el telèfon 116

El telèfon 116 atén tant a menors d’edat com a adults implicats en una desaparició d’un xiquet, xiqueta o adolescent, siga quina siga la seua causa. Des d’ell s’ofereix ajuda a la denúncia i la connexió immediata amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i policies autonòmiques; suports psicològic i emocional als menors desapareguts i les seues famílies; assessorament jurídic i social; i suport i col·laboració en les investigacions policials. A més, ANAR promou la cooperació internacional i la col·laboració ciutadana difonent els casos de desaparició.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

PP lamenta la polèmica i PSPV demana garanties per l’accés amb tren a València en la mascletà

La interrupció parcial de l'accés de Rodalia a l'Estació del Nord per la mascletà ha deslligat retrets entre Govern i Ajuntament. PP, PSPV, Compromís i Vox han fixat posicions i reclamen solucions sense renunciar a la seguretat.

Alabés i Vila-real es juguen permanència i Champions en el debut de Quique Sánchez Flores

Mendizorroza obri la jornada 28 amb un dol d'objectius oposats: l'Alabés busca oxigen per a la salvació i el Vila-real vol afermar-se en la zona Champions.

Bernabé proposa que les línies C-1 i C-2 de Rodalia arriben a l’Estació del Nord de València

Pilar Bernabé ha oferit que Renfe habilite l'arribada de les línies C-1 i C-2 a València Nord si l'Ajuntament el recolza tècnicament. Defén un operatiu ja provat amb eixides per Bailèn i Alacant i una reducció d'afluència en hores crítiques.

L’aeroport d’Alacant bat rècord al febrer amb 1,2 milions de passatgers i 8.002 vols

La terminal d'Alacant-Elx Miguel Hernández va registrar una mica més de 1,2 milions de viatgers al febrer (+5,3% interanual) i una xifra històrica de 8.002 operacions. L'internacional va créixer un 7,3% i va compensar la caiguda del 7,5% del trànsit nacional

Agricultura ha invertit 26,4 milions a Chiva pels danys de la dana

El Ministeri d'Agricultura ha destinat 26,4 milions a Chiva entre ajudes directes i obres per a recuperar vivers, regadius, parcel·les i camins danyats per la dana. Les actuacions continuen en marxa i la xifra final d'inversió pot augmentar.

El Monnegre serà el corredor verd més llarg d’Alacant amb zones per a frenar inundacions

La Generalitat destinarà 3,5 milions per a transformar el riu Monnegre en un corredor verd de 20 quilòmetres amb zones de laminació, senderes i reforestació.

Mor un home de 59 anys després d’un tret al balcó de la seua casa a Alacant

Un home de 59 anys, de nacionalitat colombiana, ha mort en la nit d'este dimecres després de rebre un tret mentres era al balcó de la seua vivenda a Alacant. El succés va ocórrer sobre les 22.00 a Carolines Altes; la Policia investiga i no hi ha detencions.

El Monnegre serà el corredor verd més llarg d’Alacant amb 20 km i zones inundables

La Generalitat destinarà 3,5 milions per a transformar el riu Monnegre en un corredor verd de 20 km amb zones de laminació i àrees inundables per a mitigar riuades.