La Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc en desaparició de menors

Amb un total de 470 consultes vinculades a 161 casos de desaparició de menors, la Comunitat Valenciana, és la segona de les autonomies de l’Estat espanyol quant a xifres vinculades a desaparicions. Estes dades suposen el 16,3% del total de les peticions d’ajuda rebudes pel telèfon de la Fundació ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts, 116 000.

Estes xifres només les va superar durant l’any passat, la Comunitat de Madrid (822 consultes, fet que suposa un 28,4% del total i 318 casos). En tercer lloc, i per darrere de la Comunitat Valenciana hi ha Andalusia (305 consultes, fet que suposa un 10,5% i 103 casos).

Són les dades facilitades al Dia Internacional dels Menors Desapareguts que indica que el telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116 000, número únic harmonitzat de la Unió Europea, va rebre 2.892 peticions d’ajuda per desaparicions el 2021 que van desembocar en l’atenció de 1.172 ​​casos.

La fuga, lidera les desaparicions

Quant als motius de les consultes esmentades, s’agrupen en sis apartats: fugida o ideació de fugida; expulsions de la llar; sostracció parental; pèrdua, accident o altre tipus de desaparició; segrest per part de tercers; o xiquet, xiqueta o adolescent migrant no acompanyat.

El fet d’escapar continua sent la principal causa de desaparició, amb un 66,5% del total dels 1.172 casos atesos (779 casos). En la majoria, els seus protagonistes estan fugint de greus situacions de violència, com ara maltractament físic o psicològic, abús sexual, violència de gènere o assetjament escolar. Els casos de fuga atesos per la Fundació ANAR s’han incrementat respecte al 2020 en un 52,7% (779 casos el 2021 davant dels 510).

Els segueixen en importància els menors d’edat expulsats de la llar amb 212 casos (18,1% del total). “En molts casos els pares d’estos menors tenien problemes per fixar límits i gestionar els seriosos trastorns de conducta dels seus fills. No saben com actuar i el seu grau de desesperació els porta a expulsar-los de casa, cometent un delicte greu”, explica Benjamí Ballesteros, director de Programes de la Fundació ANAR. Les expulsions han crescut del 2020 al 2021 un 26,9% (212 respecte a 167).

En tercer lloc hi ha les sostraccions o segrestos parentals (101 casos que suposen un 8,6% del total de desaparicions). Solen ocórrer al si de parelles mixtes en què un dels seus membres és estranger. La seua dificultat s’agreuja quan es produeix en països que no són signants del Conveni de la Haia. Les sostraccions parentals han augmentat un 48,5% (101 casos davant de 68).

Augmenten els casos de segrestos

Tot i que Espanya és un país segur, destaca l’increment de casos de segrestos amb fins criminals, que són la causa de desaparició més greu. ANAR ha tingut constància el 2021 de 18 casos, fet que suposa un increment del 125% respecte al 2020, en què es van produir 8 casos.

Pel que fa als menors d’edat migrants no acompanyats (0,3%), ANAR ha intervingut el 2021 en 4 casos. Per això demanem des de la Fundació que ens ajuden a fer arribar el telèfon 116 a això xiquets, xiquetes i adolescents no acompanyats que poden acabar en mans de sectes, xarxes de prostitució infantil o pedofília.

Finalment, les pèrdues, accidents o altres tipus de desaparicions han augmentat un 28,9% en passar de 45 casos el 2020 a 58 el 2021.

Perfil del/la desaparegut/da

A la Fundació ANAR s’han rebut més casos per xiquetes desaparegudes (66,0%) que per xiquets (33,5%). El grup d’edat de 16 i 17 anys concentra el 39,9% dels casos, seguit dels adolescents de 14 i 15 anys (30,6%). El 79,4% dels casos de fugides correspon a xiquets a adolescents d’entre 14 i 17 anys.

En un 75,6% dels casos, la Fundació ANAR ha ofert atenció psicològica, jurídica i social de forma simultània i s’han dut a terme 185 seguiments de suport personalitzat als familiars de menors desapareguts el 2021. “Una de les pitjors coses que pot passar a un ésser humà des d’un punt de vista psicològic és la desaparició d’un dels seus fills -explica Sonsoles Bartolomé, directora del Departament Jurídic de les Línies d’Ajuda ANAR-. Per això a ANAR lluitem perquè no es produïsquen més casos i demanem que es concedisca a les famílies l’estatus de víctimes”.

Xiquets ucraïnesos desapareguts

Missing Europe Children, organisme que agrupa tots els telèfons de desapareguts d’Europa, ha volgut destacar este any, amb motiu del Dia Internacional dels Menors d’Edat Desapareguts, l’alarmant desaparició de més de 2.000 menors d’edat ucraïnesos des que va començar la invasió russa del seu territori. Tots ells poden estar a risc de tracta, prostitució o trànsit de menors.

ANAR es troba sobre això en permanent contacte amb Magnolia, la seua homòloga ucraïnesa, que segueix gestionant el telèfon 116 al seu país malgrat les terribles condicions provocades per la guerra.

El Telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116, que a Espanya gestiona la Fundació des que este servei va entrar en vigor el 000, funciona en col·laboració amb el Centre Nacional de Desapareguts pertanyent al Ministeri de l’Interior. I com la resta de les Línies d’Ajuda ANAR (que inclouen el telèfon ANAR d’atenció a xiquets, xiquetes i adolescents en risc 900 20 20 10 i el chat.anar.org) funciona les 24 hores del dia, és gratuït i garanteix la confidencialitat.

A qui atén el telèfon 116

El telèfon 116 atén tant a menors d’edat com a adults implicats en una desaparició d’un xiquet, xiqueta o adolescent, siga quina siga la seua causa. Des d’ell s’ofereix ajuda a la denúncia i la connexió immediata amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i policies autonòmiques; suports psicològic i emocional als menors desapareguts i les seues famílies; assessorament jurídic i social; i suport i col·laboració en les investigacions policials. A més, ANAR promou la cooperació internacional i la col·laboració ciutadana difonent els casos de desaparició.

Últimes notícies

L’abstenció de Vox frena la reprovació de Barcala pel cas dels pisos de Les Naus

L’abstenció dels quatre regidors de Vox en el ple d’Alacant ha impedit la reprovació de l’alcalde Luis Barcala, reclamada per l’esquerra per la seua negativa a declarar en la comissió sobre les vivendes públiques de Les Naus.

Veïns d’Ayódar reclamen més prevenció per a evitar nous incendis forestals

Els habitants d’Ayódar han tornat a les seues cases després de l’evacuació per l’incendi de la Vall d'Uixó i exigixen més prevenció per a evitar que es repetisquen focs com este.

El president de la CHJ admet que hi hagué “molt poc temps de maniobra” al barranc del Poyo

Miguel Polo ha detallat al jutjat els missatges que va enviar després de la DANA de 2024, admetent que al barranc del Poyo hi hagué molt poc temps de maniobra i incidint en l’impacte sobre l’abastiment d’aigua i les infraestructures.

El festival FRESCA! tanca la sisena edició amb un 90% d’ocupació

El festival FRESCA!, impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’IVC, ha tancat la sisena edició a Alacant amb un 90% d’ocupació i un augment del 12% d’espectadors respecte a 2024. Cinc dels nou muntatges de gran format han esgotat entrades a Casa Mediterráneo, mentre que FRESCA! Al Carrer ha oferit dos espectacles gratuïts en els Jardins de la Diputació.

Quatre de cada deu conductors valencians no revisen la vista abans de conduir

El 42,3 % dels conductors de la Comunitat Valenciana no es fa revisions visuals periòdiques, malgrat que la vista és clau per a la seguretat viària. El COOCV recorda també la importància d’usar ulleres de sol adequades, sobretot amb lents polaritzades.

La Nau revisa la paradoxa del bikini i el turisme franquista 80 anys després

El Centre Cultural La Nau acull fins al 6 de setembre una mostra que analitza la paradoxa del bikini en ple franquisme i el paper de Benidorm com a símbol del turisme de masses.

Quinze anys de presó a un home per agredir sexualment dos xiquets d’11 i 14 anys

L’Audiència de València ha condemnat un home a quinze anys de presó per agressions sexuals a dos menors d’11 i 14 anys, i li ha imposat ordres d’allunyament, indemnitzacions i inhabilitació per a treballar amb xiquets.

Els agricultors de la Vall d’Uixó i Àvila comencen a tramitar sinistres per l’onada d’incendis

Agroseguro ha començat a rebre parts de sinistre per danys en explotacions agrícoles i ramaderes afectades pels grans incendis a la província d'Àvila, la Vall d'Uixó i La Mierla (Guadalajara). L'entitat recorda que no hi ha urgència per comunicar els danys i garantix la cobertura de produccions i ramat assegurat.
FILMOTECA D'ESTIU