La meteoròloga i doctora en Ciències Físiques Mar Gómez ha advertit que no es podrà saber amb certa fiabilitat si el cel estarà ras per a observar l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost fins, com a mínim, una setmana abans del fenomen, quan es començarà a vore amb més claredat la tendència de l’oratgem.
Gómez ha explicat en una entrevista que la incògnita continuarà oberta encara durant molt de temps, malgrat l’interés creixent pel fenomen. Segons ha detallat, les previsions meteorològiques només són realment fiables a uns pocs dies vista, la qual cosa impedix avançar ara mateix si els núvols podran aigualir l’espectacle celeste.
‘M’encantaria donar-te una resposta sobre la previsió de l’oratge per a eixe dia, però la veritat és que no ho sabem perquè és fiable a uns dies vista’, ha indicat la directora meteorològica de eltiempo.es. Les seues declaracions s’han produït durant un viatge de premsa a A Coruña organitzat per la plataforma de visites guiades Civitatis.
A Coruña i la costa atlàntica, zones privilegiades
Gómez ha assenyalat que A Coruña és, d’entrada, un dels llocs privilegiats per a contemplar el fenomen, gràcies a la seua orientació atlàntica i a la possibilitat de mirar cap a l’oest amb el cel ras. No obstant això, ha insistit que la meteorologia pot jugar ‘una mala passada’ fins i tot en els punts més favorables.
La meteoròloga recorda que el mes d’agost sol ser calorós, però també és una època en què apareixen sovint tempestes de tarda. ‘Sabem que els mesos d’agost són mesos calorosos. En general, també són mesos en els quals a vegades apareixen tempestes’, ha remarcat, i ha afegit que una setmana abans de l’eclipsi ja es podrà vore una ‘tendència’ més clara.
Esta mateixa incertesa afectarà la resta de territoris situats en la franja de totalitat de l’eclipsi. Entre ells es troben comunitats com Asturies, Cantàbria, Castella i Lleó, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears, on també es podrà apreciar el Sol completament cobert per la Lluna durant uns instants.
Primer eclipsi total a la península des de 1912
A més de la part purament meteorològica, Gómez, que es dedica també a la divulgació sobre astrofísica, ha posat l’accent en la singularitat científica del fenomen. Segons ha subratllat, es tracta d’un eclipsi ‘únic’, ja que serà el primer eclipsi total de Sol observable a la península ibèrica des de l’any 1912.
La física ha volgut diferenciar clarament l’esdeveniment d’este 2026 d’altres eclipsis recents molt recordats, com el de 2005, que va ser de tipus anular. Ha explicat que, en un eclipsi anular, la Lluna tapa quasi tot el disc solar, però no al cent per cent.
‘No és exactament el mateix; sí que és veritat que la Lluna cobrix quasi per complet el disc solar, però dic “quasi” perquè precisament en un eclipsi anular el que veem és eixe anell de foc, perquè no s’ha cobert per complet. Això és perquè la Lluna està un poquet més lluny de la Terra i no arriba a cobrir per complet eixa imatge del Sol’, ha detallat.
En canvi, en l’eclipsi del 12 d’agost la Lluna sí que arribarà a tapar totalment el disc solar en la franja de totalitat. ‘Nosaltres no anem a notar res més que, si estem en la franja de la totalitat, es farà per complet de nit’, ha apuntat la meteoròloga, sobre la sensació que tindran les persones que el presencien.
Efectes sobre els animals i duració de la fase total
Este canvi sobtat de lluminositat tindrà un impacte directe sobre els bioritmes dels animals, segons ha explicat Gómez. En les seues paraules, rebran un ‘tsunami de melatonina’ per la foscor inesperada.
La científica ha afegit que, probablement, moltes aus intentaran tornar als seus nius, les formigues es replegaran cap als formiguers, les ovelles es reagruparan i les vaques deixaran de pasturar per uns moments. No obstant això, també ha remarcat que estos efectes seran breus, perquè la fase de totalitat tindrà una duració reduïda.
En el punt de màxima foscor, que se situarà prop d’Islàndia, la totalitat s’allargarà al voltant de dos minuts. En altres zones de la franja, inclosa la península ibèrica, la duració serà inferior, per la qual cosa l’alteració dels animals serà molt puntual i es recuperarà prompte.
Fenòmens que es podran vore el 12 d’agost
La meteoròloga ha avançat també quins fenòmens òptics acompanyaran l’eclipsi total. En primer lloc, ha destacat que, en produir-se a la caiguda de la vesprada, es podrà observar el conegut popularment com a Sol de sang.
Segons ha explicat, este efecte es deu a la refracció atmosfèrica. A conseqüència d’això, el disc solar es veurà ‘un poquet més aplanat’ i la corona solar adoptarà un to ‘un poquet més roget’ en lloc del blanc característic.
A més, durant els instants previs i posteriors a la totalitat es podran apreciar les anomenades perles de Bailey. Gómez les ha descrit com ‘destells lluminosos que apareixen just quan es va a produir la totalitat i és degut al fet que la llum del Sol travessa els cràters, els valls i les muntanyes de la Lluna’.
També s’observarà l’anomenat anell de diamants, ‘un destell molt potent de llum’ que marca amb claredat tant l’inici com el final de la fase total de l’eclipsi. Estos fenòmens ofereixen pistes visuals als observadors sobre el moment exacte de màxima cobertura solar.
La importància de la corona solar
Gómez ha ressaltat igualment que una de les grans protagonistes del pròxim eclipsi total serà la corona solar, és a dir, l’atmosfera externa del Sol. Este component només es pot apreciar amb nitidesa durant els eclipsis totals, quan el disc principal queda completament tapat.
La científica ha explicat que la corona es percebrà ‘com un destell al voltant del Sol, com si fora una espècie d’anell’. Este halo brillant constituïx un dels espectacles més cridaners d’un eclipsi total i permet als especialistes estudiar millor l’estructura externa del Sol.
El del 12 d’agost obrirà el conegut com a trio d’eclipsis ibèrics. Este cicle es completarà amb un altre eclipsi total el 2 d’agost de 2027, que creuarà l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborán, i amb un eclipsi anular el 26 de gener de 2028.
En este últim cas, la Lluna no arribarà a cobrir per complet el disc solar i es tornarà a apreciar un ‘anell de foc’ al voltant del Sol, visible en una franja que travessarà la península de sud-oest a nord-est.
