Des de la JCF es planteja 26 preseleccions en 3 dies per a elegir les candidates a Fallera Major

Este dimecres en el ple de la Junta Central Fallera se s’ometrà a votació la pràctica totalitat d’esdeveniments de la setmana de falles i de la immediatament posterior.

Procediments a aprovar

Entre els procediments a aprovar destaca precisament el que tindrà lloc res més cremar-se les Falles de Setembre: l’elecció de falleres majors i corts d’honor de 2022.

Com seria?

El procediment es este, el full de ruta marcat des de l’equip rector: proposar el relleu de Consuelo Llobell i Carla García i les seues corts i, per extensió, el de les falleres majors de les comissions siga com siga el resultat de les Falles de Setembre, ungides com a «Falles 2021» amb caràcter general, pensant que estos festejos justificaran el final del cicle.

Quina és la proposta que s’ha d’aprovar?

Seria tot molt ràpid, així pues, la proposta que ha d’aprovar la JCF i confirmar-la l’assemblea de presidents (o rebutjar-la) implica celebrar un macro cap de setmana de preseleccions. Les 26 fases de sector es concentraran en tres dies d’autèntic vertigen: 10, 11 i 12 de setembre. Els barris que vulguen celebrar-ho als seus carrers ho podran continuar fent, però la JCF es compromet a facilitar espais per a dur-los a terme als quals ho demanen.

Els jurats

L’altra premissa important és que s’escurcen els terminis per al següent sedàs: la que passarà de 73 a 13. L’«elecció de la cort». Se sol·licita que este procés enguany s’accelere i que puga tenir lloc en menys de quinze dies des de l’inici de les proves. Dit d’una altra forma, que els jurats acceleren. Uns jurats que, una part dels quals, han de ser triats res més passar el 12 de setembre en una assemblea.

Per a poder-se celebrar com sempre en la Font de Sant Lluís ha de ser tot així de ràpid, ja que el recinte està condicionat per l’inici de la lliga ACB que està prevista per a finals de setembre. Eixe seria el motiu de tanta presa. L’acte tindria lloc el 24 o 25 de setembre, amb l’aforament que haja autoritzat.

La següent fase

En més tranquil·litat se celebrarien les següents fases puguen-se aconseguir que el nomenament de les falleres majors siga res més passar el 9 d’Octubre.

Qui optarà a estos càrrecs?

Enguany serà amb un grup de falleres que fins el moment. Un terç de comissions, més de cent, ja han confirmat que les seues falleres majors continuaran en el càrrec fins a 2022, en considerar que estes falles pròximes són un festeig menor i que la rematada de les mateixes han d’arribar en el seu mes natural, març.

Això deixa més d’un centenar de places vacants, incloent sectors en els quals la continuïtat serà en bloc. Les places poden quedar-se buides o ser ocupats per qualsevol altra fallera que pertanya a la comissió almenys dos anys. És a dir, falleres majors d’anys anteriors -que s’hagen presentat prèviament o no, finalistes de Fonteta o no- o simples falleres del carrer. Tradicionalment, les aspirants a fallera major de València i cort són les falleres majors de l’any anterior.

La cort adquirix protagonisme

Carlos Galiana i la seua directiva, d’esta manera, descarten alguna fórmula transitòria per a enguany, en el qual la cort adquirís protagonisme desdoblegant-la al llarg dels caps de setmana (l’estatus tradicional de representar «full estafi», és inassumible pels compromisos professionals i personals de les falleres), deixant a Consuelo i Carla per a uns determinats actes. Un debat ja tractat en setmanes culturals, però que quedaria aparcat.

En el debat queda la divisió d’opinions: donar al març de 2022 a les falleres de la ciutat i dels barris l’oportunitat d’unes festes el més pròximes a la realitat o acabar amb els ajornaments i tancar per fi una etapa al setembre.

La Gala Infantil de la Cultura

La Gala Infantil de la Cultura ha estat l’escenari per a l’estrena dels vestits de la cort infantil després d’una licitació que va tenir lloc fa més de mig any. Els vestits han estat confeccionats per la Joia amb teles de Companyia Valenciana de la seda i davantals i manteletes de Viana, juntament amb els complements utilitzats ja en 2020. Anit també estava previst que la cort de la fallera major de València mostrés els seus vestits

<

>

 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.