La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha presentat el nou portal de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Durant la presentació, Pérez Garijo ha destacat que durant tota la legislatura hem realitzat «un treball important a favor de la memòria, la justícia i la reparació», una tasca que ens ha encaminat «a aconseguir reptes que semblaven utòpics i que ara estan molts més a prop».
En este sentit, la consellera s’ha referit al compromís del Govern valencià d’aconseguir un territori lliure de fosses, en què “hem avançat molts”. De fet, la consellera ha afirmat que «s’han excavat el 66% de les fosses comunes de la repressió franquista en territori valencià», d’acord amb les darreres dades del Catàleg d’Exhumacions, incloses a la nova pàgina web de Memòria Democràtica.
Les xifres també detallen que a la província de Castelló s’han exhumat el 75% de les fosses comunes, mentre que a Alacant s’ha arribat al 80% i a València el 61%.
La consellera de Qualitat Democràtica ha avançat que el Pla d’Exhumacions de la Generalitat per al 2023, disponible al portal, “inclou la recerca de 421 noves víctimes del franquisme i la dictadura en 49 fosses que es troben als cementeris de Paterna, Castelló de la Plana i Alacant”.
Les intervencions programades se centren en 41 fosses del cementeri de Paterna on es pretén localitzar un total de 179 víctimes; a les files 6, 7, 8, 9, 10, 13 i una tomba al cementeri de Castelló de la Plana per trobar 228 persones; ia la fossa VIII del cementeri d’Alacant, on està previst trobar 14 víctimes.
Pérez Garijo ha explicat que amb la planificació d’exhumacions per al 2023 “la província de Castelló estarà completament exhumada i de les 121 que queden pendents a València es preveu l’obertura de 41 fosses durant este any, actuacions que “ens acosten cada cop més a aconseguir el nostre compromís d’exhumar totes les fosses al territori valencià”.
En este sentit, la consellera ha afirmat que «som un referent en polítiques de memòria a tot l’Estat espanyol i volem que la web també ho siga».
Per part seua el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha explicat els detalls i les possibilitats que ofereix la nova pàgina web de Memòria Democràtica de la Generalitat que “posa a disposició de la ciutadania tota la feina i la informació que s’ha recopilat en la matèria”.
Mapa de fosses en xifres
La pàgina web compta amb un mapa de fosses de la Comunitat Valenciana i un apartat sobre exhumacions en què recull de manera detallada totes les intervencions que s’han realitzat fins ara de forma directa o a través de subvenció.
El mapa de fosses en xifres detalla que fins ara s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes en territori valencià, tant de la repressió franquista com combatents, 225 de les quals s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.
Nous llocs de la memòria
La nova pàgina web de Memòria Democràtica dedica un espai especial al reconeixement de la memòria democràtica de les dones des del qual es pot accedir a diversos materials que posen el focus a la dona en temps de guerra i la seua lluita per la llibertat.
El portal ofereix en un sol espai tota la informació sobre les víctimes de la guerra i la dictadura franquista. S’hi inclou un cercador de víctimes, informació sobre nadons i menors robats, identificació de víctimes i banc d’ADN i el contacte per accedir a les oficines d’atenció a les víctimes d’àmbit comarcal.
Al nou lloc web es pot consultar també el Catàleg de Llocs i Itineraris de la Memòria, en què recentment s’ha inscrit el paredó el Terrer de Paterna que s’ha convertit en el primer lloc que es declara i inscriu al catàleg per aplicació de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. La consellera ha assegurat que “estem treballant perquè el Camp de concentració d’Albatera, el Memorial de les Víctimes al cementeri de Paterna o la Línia XYZ sigan molt aviat llocs de la memòria democràtica valenciana”.
En este sentit, la consellera ha assenyalat que «hem iniciat els tràmits per a la compra dels terrenys dʻAlbatera per fer un Centre dʻInterpretació».
També podeu accedir a l’espai que, amb la denominació Geografia del Terror, es vol destacar aquells espais on el relat d’històries de por, dolor i extrema injustícia es fan insuportables, atesa la quantitat i l’extrem dramatisme. En este apartat es fa referència al cementeri de Paterna i al Terrer, la pareda de Paterna, el Camp de concentració de Sant Isidre d’Albatera, així com als nombrosos camps de concentració existents al territori valencià.
Alhora, es pot consultar el Catàleg de Vestigis de la Guerra i la dictadura franquista a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, un registre viu i en permanent actualització per aconseguir un territori lliure d’elements contraris a la memòria democràtica o vestigis franquistes que encara perviuen en territori valencià. En este sentit, qualsevol persona o entitat es pot adreçar a la Conselleria de Qualitat Democràtica per comunicar l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
Així mateix, es presenta un projecte de recuperació de memòria a través de testimonis orals, treball coordinat per Cristina Escrivà Moscardó de l’Associació Cultural Institut Obrer. Es tracta d’un conjunt d’entrevistes fetes entre el 2021 i el 2022 que abasten diferents aspectes, des de la vida quotidiana durant la guerra a Espanya, fins a la repressió franquista; des de la cultura republicana, fins a l’exili exterior i interior; des de la lluita clandestina, a les conseqüències de la derrota.
S’hi inclou també un apartat sobre subvencions, convenis i activitats que permet l’accés a materials audiovisuals, documentals i pel·lícules; exposicions, homenatges, jornades; així com diferents publicacions relacionades amb la memòria democràtica. Alhora, es pot accedir a diverses publicacions englobades en paraules i imatges de la memòria, així com al Registre d’Entitats Memorialistes.
Accés a la nova web de Memòria Democràtica de la Generalitat ací.
