Sempre s’ha dit que existixen professions que són totalment vocacionals i una d’elles és la infermeria. Un bon exemple d’este fet, segurament, és Helena Lorza. El vincle d’esta jove, de 23 anys, amb la seua actual faena va començar amb només 9 anys quan s’encarregava de curar les greus cremades que va patir son pare Xavier en un accident en el Ral·li d’Avilés.
Este antic copilot va vore com el seu cotxe s’incendiava, el juliol de 2005, sense que ell poguera eixir del cotxe en flames fins al cap d’un minut i mig. Després de 2 mesos en la Vall d’Hebron i 20 operacions, va tornar a casa amb clares seqüeles provocades pel foc en el seu rostre i les seues mans. Per sort, va tindre en la menuda Helena la millor infermera possible, tal com explicaven pare i filla.
Recorden com l’accident va canviar la seua vida
L’accident va suposar un gran impacte en la família. El mateix Xavier reconeix que tot i que han passat 14 anys «no m’he acostumat a la meua cara; me mire a l’espill i no em reconec», afegint que, quan somia, encara es veu amb la seua antiga imatge. No només ell es va sorprendre pel seu nou rostre: «Quan vaig eixir, el meu fill va dir: ‘Este és el papa?’Això va ser molt fort, per a mi».
El canvi físic del seu progenitor també va afectar a Helena. La jove comentava com ara no recorda «el papa amb la cara d’abans de l’accident». La seua primera impressió quan el va vore va ser «que era com ‘Chucky, el ninot diabòlic’».
Tot i això, explica que finalment no va tindre por ni cap mania en curar-lo: «Era com un joc, per a mi; com qui pinta, però la seua cara». Definia este gest altruista i sorprenent com «les meues primeres pràctiques d’infermeria, amb 9 anys».
L’última decisió conjunta que han pres pare i filla és recuperar la gran passió de Xavier. S’acabaven de comprar un Seat Panda amb l’objectiu de córrer junts un ral·li pel desert el pròxim mes de març.
