Este dissabte 3 de juliol és compleixen exactament quinze anys de l’accident de metro de València, que va deixar 43 morts, 47 ferits i zero responsables fins a l’any 2020. És l’accident de metro més greu d’Espanya, el segon més greu d’Europa i el quart més greu de tot el món.
Repassem ací els catorze anys de lluita dels familiars de les víctimes, que van seguir lluitant fins que el Parlament Europeu atengué les seues reivindicacions, el govern va demanar perdó formalment i les Corts van fer una nova investigació sobre l’accident que va identificar 13 responsables.
3 de juliol 2006
El 3 de juliol de 2006 es produïa a València l’accident de metro més greu que mai ha tingut lloc a Europa, un sinistre que va causar la mort de 43 persones i ferides a altres 47. El 27 de gener de 2020, tretze anys i mig després, la titular del jutjat penal número 6 de València condemnava a quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) –empresa que gestiona el metro–.
Es tracta de Juan José Gimeno Barberá, Vicente Antonio Contreras, Francisco García Sigüenza i Sebastián Argente, que es van declarar culpables d’un delicte contra els drets dels treballadors en concurs ideal amb 43 delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 36 delictes de lesions també per imprudència greu professional. Per contra, absolia a la exgerent de l’empresa pública Marisa Gracia i als altres directius Manuel Sansano, Luis Miguel Domingo Alepuz, Salvador Orts Pardo i a la pròpia FGV.
Data per al record
Hui dissabte es compleixen quinze anys d’aquell succés. “És una data per al record“, apunta Rosa Garrot, l’última presidenta de l’associació de víctimes AVM3J que va protagonitzar la seua última concentració en la plaça de la Verge de València el 3 de març de l’any passat, 4.992 dies després de l’accident i a penes unes setmanes després de conéixer-se la sentència judicial. En esta ocasió, l’efemèride s’afronta, segons diu, “amb un altre ànim, més tranquil, més seré, després de deixar enrere el nostre paper reivindicatiu i de lluita a la recerca de justícia“.
Males decisions d’uns directius
En el judici els directius de Ferrocarrils reconegueren la seua responsabilitat, “que a la seua mà va estar haver esmenat les deficiències que existien en la línia”. “Alguna cosa que per a nosaltres és molt significatiu, ja que valora el paper de l’associació i ens dona la raó en el que nosaltres anàvem reclamant”, explica Garrot. “L’accident va tenir lloc per les males decisions d’uns directius, no per culpa del conductor”, insisteix, i afegeix: “No ens servia que es responsabilitzés al conductor i la justícia ens va donar la raó”.
Resolució judicial
Els familiars i les víctimes es mostren “completament satisfetes” amb la resolució judicial, “que és inqüestionable, perquè a més els directius van reconéixer la seua responsabilitat, la qual cosa ens carrega de raó”.
La lluita ha cessat gràcies a una sentència
Encaren este quinzé aniversari d’una forma més serena i tranquil·la: “La lluita ha cessat gràcies a una sentència que ens ha permés passar pàgina i tancar ferides”. Tal com explica Garrot, calia tancar la fase de duel. “Mentre estàvem lluitant això era impossible. Ara la ferida comença a cicatritzar i podem assumir les nostres pèrdues una vegada hem acabat amb el duel”, sosté la que va ser portaveu de l’AVM3J, que recorda l’enorme càrrega psicològica que van comportar tots estos anys de lluita.
“Ara, el dolor personal el portem cadascun, però és important que no s’oblide l’accident, que no caiga en l’oblit aquella mala gestió pública [una comissió parlamentària en les Corts va concloure que va haver-hi responsabilitats polítiques per part del Govern autonòmic del popular Francisco Camps] perquè una cosa així no es torne a repetir mai”, conclou Garrot.
L’Associació de Víctimes
L’Associació de Víctimes de l’accident de metro del 3 de juliol ha recordat en les xarxes socials a les persones que van morir en el sinistre de 2006, fa llaura quinze anys.
Amb dos imatges, una d’espelmes enceses en rècord dels morts i l’altra una pancarta a al·lusiva a la lluita que van dur a terme perquè es fes justícia en la responsabilitat sobre l’accident, l’associació ha recordat així als 43 morts i els 47 ferits de l’accident del 3 de juliol.
Ha recordat que gairebé catorze anys després, en 2020 directius de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) van reconéixer que l’accident es va poder evitar, i els familiars van poder descansar i començar a tancar el duel “amb la consciència tranquil·la havent fet tot el que era a la nostra mà”, han assenyalat en el seu compte de Twitter.
