València és la ciutat amb més infidels d’Espanya, a l’hivern

 

Ja quasi estem fregant amb els dits la normalitat (que no la nova normalitat), mentre que les temperatures estan baixant i estem cada dia més amb ganes d’afecte.

Deixem arrere totes les restriccions per a descobrir quals són les ciutats on més s’avivarà la flama aquest hivern.

La web de cites per a casats Ashley Madison ha elaborat un estudi amb les ciutats de la geografia espanyola amb la concentració més alta d’infidels en relació amb la població durant la temporada hivernal.

I arriba la sorpresa: els valencians són els més infidels i prefereixen el fred per a «posar les banyes«.

“Arriba el fred i com a conseqüència el desig de més intimitat, però què passa si la teua parella no te la dona?” comenta Christoph Kraemer, director europeu d’Ashley Madison, “La gent comença a buscar alternatives i València serà un destí favorit aquest hivern per a tindre una aventura calorosa”.

Castelló de la Plana ocupa el 12é lloc i Alacant el 17é en el top vint del rànquing de la infidelitat, segons l’estudi d’una web de cites per a casats.

 

Extremenys i manxecs, els més fidels

 

Per davall de València es troben Girona i Barcelona, i la quarta és la capital: Madrid, que fa només un xicotet recalcament per a seguir amb més ciutats catalanes.

Com altres anys, Andalusia ens continua demostrant que és de les comunitats autònomes menys infidel amb tan sols dos ciutats en el rànquing: Sevilla i Granada.

Però sens dubte els més fidels segons aquest rànquing han sigut els Extremenys i els Manxecs, ja que no tenen ni una sola ciutat en la llista.

 

Top vint de ciutats amb més infidels

 

València

Girona

Barcelona

Madrid

Tarragona

Sabadell

León

Granada

Alcalá de Henares

Sant Sebastià

Santander

Castelló de la Plana

Bilbao

Alcobendas

Alcorcón

Sevilla

Alacant

Vigo

Lleida

Terrassa

Últimes notícies

Educació i sindicats avancen en la reducció de burocràcia i mantenen la negociació

Educació i els sindicats docents han acostat postures per a reduir la burocràcia i es tornaran a reunir per a abordar infraestructures educatives i ràtios en ple calendari de mobilitzacions.

Pérez Llorca considera que la vaga de docents ja no té sentit en plena negociació

Juanfran Pérez Llorca afirma que la vaga del professorat valencià ha perdut sentit perquè la Generalitat manté la negociació oberta i mostra voluntat d'acord.

Pérez Llorca defén que els pròxims pressupostos faran justícia fiscal a la societat valenciana

Juanfran Pérez Llorca anuncia que els pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran una rebaixa fiscal i millores salarials per a docents, que, sosté, iniciaran una etapa de major justícia fiscal en la Comunitat.

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.