Agustín, l’home que va morir momificat mentre esperava solucionar els problemes de la seua hipoteca

Imagen de la Policía Municipal de Madrid

Imatge de la Policia Municipal de Madrid | Cedida

 

Els veïns d’un bloc de San Blas, a Madrid, encara no s’ho poden creure. Agustín Sanz Bartolomé, de 56 anys, portava mort segurament d’una malaltia hepàtica des de la tardor de 2013 en el seu domicili i ningú se n’havia adonat fins ara. La macabra troballa va ser descoberta per la comissió judicial quan anava a ser desnonat del seu domicili per ordre del Jutjat d’Instrucció número 100 de Madrid.

 

En el veïnat no es parla una altra cosa i és que apunten que tots en el barri li havien trobat a faltar, però creien que havia perdut la vida en l’hospital ja que ell mateix els havia assegurat que estava malalt segons ‘El Mundo’. «És el xic del tercer el que ho va dir. I va assenyalar que va percebre alguna cosa molt estranya», va assegurar un veí. Un altre va explicar que «Agustín estava malalt».

L’última vegada que el vam vore amb vida, en 2013, va ser una vesprada que va venir una ambulància i se’l va endur. No el vam tornar a vore i vam creure que havia mort al centre mèdic», explicaven els que el coneixien.

 

 

Imagen de la notificación recibida.

Imatge de la notificació rebuda. | El Español

 

El cadàver del mort el van trobar momificat en una habitació del seu domicili situat en un tercer pis del barri de Simancas. Allí Agustín vivia sol des de fa anys després de deixar-ho amb la seua dona. «S’havia separat de la dona fa temps i crec que tenia una filla que ja ha de ser major», van explicar els residents del bloc. Afirmen que els únics que van preguntar per ell era del banc i que com ningú el donava per mort li havien tallat la llum i l’aigua també. 

Tan sols va preguntar el banc per ell, ja que Agustín feia anys que estava divorciat i tenia una filla major, però que no veia. L’home es trobava prejubilat després de treballar tota la vida al servei de la companyia Telefònica. Però la seua vida era relaxada, anodina i solitària. Amb prou faenes es relacionava amb ningú.

El passat 14 de novembre inesperadament la comissió judicial va confirmar la seua defunció, coincidint amb la data límit que tenia per l’impagament de la hipoteca de la seua casa. Després de la tràgica troballa van portar el cadàver a l’Institut Anatòmic Forense, on creuen que portava uns quatre anys mort i estan investigant les causes de la defunció. De moment descarten una mort violenta, ja que no hi havia indicis d’açò en la seua casa i tot estava en ordre.

 

 

La Comunitat de Madrid li va oferir ajuda

Segons relata ‘El Español’, quan el desnonament ja era irremeiable, la Comunitat de Madrid li va oferir ajuda amb el seu deute. «Em pose en contacte amb vostè perquè en este casque el pis es tracta del seu habitatge, vull oferir-li l’ajuda que l’ajuntament està habilitant per a estes situacions».

El deute de l’home havia anat creixent de forma considerable durant els últims mesos, ja que ningú pagava el lloguer. Per açò mateix, els serveis autonòmics li van tendir la mà per a ajudar-li: «S’ha posat una oficina d’intermediació hipotecària que li pot ajudar en alguna negociació amb el banc».

 

 

L’autòpsia confirmarà com va ser la seua defunció

Les restes momificades d’Agustín es troben en l’Institut Anatòmic Forense, l’informe del qual ha determinat que l’home portava mort des de 2013. Ara s’espera l’autòpsia completa per a determinar l’origen real de la seua defunció, encara que tot apunta a causes naturals. Els veïns no donen crèdit amb l’ocorregut.

 

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.