Borrasca Ana: un pescador desaparegut després de caure al mar, a Mallorca

 

Salvament Marítim es troba en operacions de cerca d'una persona que va caure al mar després de ser arrossegada per una ona en Santa Ponça, Mallorca, com a conseqüència de la borrasca Ana, el diumenge 10 de desembre. L'avís d'emergència es va realitzar al voltant de les 15.00 hores, moment en què es va desplegar el dispositiu, el qual encara no ha aconseguit el seu objectiu.

Segons informa el propi organisme, es va disposar de l'helicòpter Helimer 204, amb base a Son Sant Joan, i de l'embarcació Salvamar Acruz, amb base en Port Portals, els quals van ser els encarregats de rastrejar la zona, sense resultats positius de moment, patint els efectes de les condicions meteorològiques i marítimes adverses.

El propi compte de Salvament Marítim de Twitter va informar que, per motius de les condicions de visibilitat, es van veure obligats de cedir en la investigació durant la nit d'ahir, mentre que «si les condicions meteorològiques ho permeten», està previst que este matí es reprenguen de nou les activitats de investigació.

Altres colaboracions

A més de Salvament Marítim, la cerca del pescador que va desaparèixer en l'illa balear també ha comptat amb la col·laboració dels serveis de terra de la Policia Local, els quals han oferit la seua ajuda per a ampliar el camp de cerca i visibilitat.

També s'ha unit a la investigació una embarcació privada, pertanyent a una escola de busseig, la qual ha col·laborat en els esforços per a trobar a l'home desaparegut.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.