Espanya manté el nivell d’alerta després de la mort del líder del Daesh i tem possibles venjances

Donald Trump va anunciar la mort d'al-Baghdadi ahir diumenge

Donald Trump va anunciar la mort d’al-Baghdadi el diumenge | Cedida

 

Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’operació d’intel·ligència feta contra el líder de Daesh, Abu Bakr al-Baghdadi, no han deixat a ningú indiferent: «Va morir com un gos, com un covard». Es tracta de la victòria més gran contra el terrorisme durant el mandat de Trump, que funcionarà —a més— com un xicotet indici de solidesa en la seua presidència, tenint en compte que s’enfronta al procés de destitució («impeachment») impulsat per l’oposició, el Partit Demòcrata.

 

Espanya manté el nivell d’alerta 4

La mort d’al-Baghdadi pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra el terrorisme fonamentalista islàmic; no obstant això, constituïx, alhora, un nou horitzó incert de plantejaments en qüestions de seguretat i estratègies de govern. El ministeri de l’Interior espanyol, per la seua banda, ha decidit mantindre el nivell 4 d’alerta en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista, després de l’avaluació dels servicis d’intel·ligència en el nou marc orientatiu que podria reprendre el Daesh en Europa. Després de la mort, Interior considera que podria haver una venjança immediata.

  

La incursió aèria del Comando Delta d’Operacions Especials estatunidenc en la província d’Idlib de Síria i que va acabar el passat cap de setmana amb l’autoproclamat «califa» definix un nou horitzó: qui el succeirà? El diari ‘La Razón’ relata que el Daesh ja ha donat les claus i ha indicat que el nou líder serà millor que al-Baghdadi —venerat, pràcticament, com a un profeta. A més, el terrorisme podria estar valorant els punts més vulnerables per a fer atacs.

 

Possibles amenaces, possibles defenses

Instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics i de tecnologia de la informació han sigut els elements més reforçats per la seguretat espanyola, ja que són els més susceptibles davant d’un atac terrorista, podent col·lapsar i submergir el país en un autèntic caos davant de possibles atemptats en —per exemple— aeroports o estacions. A pesar d’això, els servicis d’intel·ligència, competències de Defensa, consideren que una solució més preventiva podria ser pujar el nivell 4 d’alerta. Tot i que no es contempla, ara com ara.

 

El líder de Daesh va immolar-se aquest cap de setmana en una operació d'intel·ligència estatunidenca a Síria

El líder de Daesh va immolar-se este cap de setmana en una operació d’intel·ligència estatunidenca en Síria | Cedida

 

Però el país que més podria patir les conseqüències de l’operació militar antiterrorista és  Estats Units, evidentment. Per tant, Daesh no dubtarà en atacar els interessos nord-americans més pròxims al Golf Pèrsic, amb focus en Síria, el Iemen o Afganistan. Cert és que, en la mateixa línia, els països que hagen col·laborat en les operacions d’intel·ligència —com és el cas d’Espanya— estan també en perill.

  

Declaracions internacionals: Rússia es mostra escèptica

Molts líders polítics s’han pronunciat sobre «el triomf» antiterrorista: Emmanuel Macron, per exemple, considera que la mort del gihadista «no suposa el final de Daesh», mentres que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit la maniobra com «una victòria impressionant». Paral·lelament, el Kremlin, escèptic davant de la veracitat de les declaracions del president estatunidenc, ha exigit proves fefaents que evidencien la seua mort.

 

Curiosament, a pesar de què Rússia TV va declarar la mort públicament, el ministeri de Defensa rus ha tirat pilotes fora i ha negat la seua participació, després de què Trump li haja agraït —al costat de Turquia, l’Iraq i Damasc— la col·laboració de Putin en la incursió aèria.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.