Espanya manté el nivell d’alerta després de la mort del líder del Daesh i tem possibles venjances

Donald Trump va anunciar la mort d'al-Baghdadi ahir diumenge

Donald Trump va anunciar la mort d’al-Baghdadi el diumenge | Cedida

 

Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’operació d’intel·ligència feta contra el líder de Daesh, Abu Bakr al-Baghdadi, no han deixat a ningú indiferent: «Va morir com un gos, com un covard». Es tracta de la victòria més gran contra el terrorisme durant el mandat de Trump, que funcionarà —a més— com un xicotet indici de solidesa en la seua presidència, tenint en compte que s’enfronta al procés de destitució («impeachment») impulsat per l’oposició, el Partit Demòcrata.

 

Espanya manté el nivell d’alerta 4

La mort d’al-Baghdadi pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra el terrorisme fonamentalista islàmic; no obstant això, constituïx, alhora, un nou horitzó incert de plantejaments en qüestions de seguretat i estratègies de govern. El ministeri de l’Interior espanyol, per la seua banda, ha decidit mantindre el nivell 4 d’alerta en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista, després de l’avaluació dels servicis d’intel·ligència en el nou marc orientatiu que podria reprendre el Daesh en Europa. Després de la mort, Interior considera que podria haver una venjança immediata.

  

La incursió aèria del Comando Delta d’Operacions Especials estatunidenc en la província d’Idlib de Síria i que va acabar el passat cap de setmana amb l’autoproclamat «califa» definix un nou horitzó: qui el succeirà? El diari ‘La Razón’ relata que el Daesh ja ha donat les claus i ha indicat que el nou líder serà millor que al-Baghdadi —venerat, pràcticament, com a un profeta. A més, el terrorisme podria estar valorant els punts més vulnerables per a fer atacs.

 

Possibles amenaces, possibles defenses

Instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics i de tecnologia de la informació han sigut els elements més reforçats per la seguretat espanyola, ja que són els més susceptibles davant d’un atac terrorista, podent col·lapsar i submergir el país en un autèntic caos davant de possibles atemptats en —per exemple— aeroports o estacions. A pesar d’això, els servicis d’intel·ligència, competències de Defensa, consideren que una solució més preventiva podria ser pujar el nivell 4 d’alerta. Tot i que no es contempla, ara com ara.

 

El líder de Daesh va immolar-se aquest cap de setmana en una operació d'intel·ligència estatunidenca a Síria

El líder de Daesh va immolar-se este cap de setmana en una operació d’intel·ligència estatunidenca en Síria | Cedida

 

Però el país que més podria patir les conseqüències de l’operació militar antiterrorista és  Estats Units, evidentment. Per tant, Daesh no dubtarà en atacar els interessos nord-americans més pròxims al Golf Pèrsic, amb focus en Síria, el Iemen o Afganistan. Cert és que, en la mateixa línia, els països que hagen col·laborat en les operacions d’intel·ligència —com és el cas d’Espanya— estan també en perill.

  

Declaracions internacionals: Rússia es mostra escèptica

Molts líders polítics s’han pronunciat sobre «el triomf» antiterrorista: Emmanuel Macron, per exemple, considera que la mort del gihadista «no suposa el final de Daesh», mentres que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit la maniobra com «una victòria impressionant». Paral·lelament, el Kremlin, escèptic davant de la veracitat de les declaracions del president estatunidenc, ha exigit proves fefaents que evidencien la seua mort.

 

Curiosament, a pesar de què Rússia TV va declarar la mort públicament, el ministeri de Defensa rus ha tirat pilotes fora i ha negat la seua participació, després de què Trump li haja agraït —al costat de Turquia, l’Iraq i Damasc— la col·laboració de Putin en la incursió aèria.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Bernabé acusa la Generalitat de ocultar dades clau durant la dana del 29 d’octubre

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que la Generalitat va convocar tard el Cecopi, no va aportar anàlisis de pluja ni va traslladar al centre les més de 11.000 telefonades al 112 durant la dana del 29 d’octubre de 2024.

València acull el rodatge de una pel·lícula documental sobre Carlos Berlanga

El documental '¿A quién le importa?' roda estos dies entre València i Madrid, repassa la vida de Carlos Berlanga i preveu estrenar-se en cinemes en 2027.

Guia de la Nit de Sant Joan a València: més d’un miler d’efectius i 25 tones de llenya

València ha activat un ampli dispositiu per a la Nit de Sant Joan, amb més d’un miler d’efectius, repartiment de llenya, Punts Violeta, reforç sanitari, neteja i línies especials d’autobús.

Comprar o llogar vivenda s’encarix més a la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya des de 2014

El preu de compra de la vivenda ha augmentat un 2,6 % anual i el del lloguer un 2,7 % a la Comunitat Valenciana des de 2014, per damunt de la mitjana espanyola, amb la província de València al capdavant de les pujades.

Les màximes es disparen per damunt dels 37 graus en municipis de la Comunitat a migdia

Les temperatures han superat a migdia els 37 graus en municipis de les tres províncies, amb especial incidència en zones de Castelló i Alacant, i Aemet ha activat l’avís groc per al nord de la província de València.

La Audiencia reobre la causa a Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de Valencia ha reobert la causa per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco per una presumpta comissió il·lícita de 600.000 euros vinculada al cas Azud, en estimar un recurs de la Fiscalia i descartar que el delicte haja prescrit.

24 anys de presó per a Ábalos per les comissions il·legals en contractes de mascaretes

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exministre de Transports i exdiputat per València José Luis Ábalos a 24 anys i 3 mesos de presó, amb un màxim de compliment de 16 anys i mig, per mordides en la compra de mascaretes el 2020 i per contractacions irregulars en empreses públiques.

La Justícia reobre la causa contra Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de València ha ordenat reobrir la investigació per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco pels 600.000 euros que presumptament hauria cobrat en 2008 en el marc del cas Azud, en considerar que el delicte encara no ha prescrit.