Espanya manté el nivell d’alerta després de la mort del líder del Daesh i tem possibles venjances

Donald Trump va anunciar la mort d'al-Baghdadi ahir diumenge

Donald Trump va anunciar la mort d’al-Baghdadi el diumenge | Cedida

 

Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’operació d’intel·ligència feta contra el líder de Daesh, Abu Bakr al-Baghdadi, no han deixat a ningú indiferent: «Va morir com un gos, com un covard». Es tracta de la victòria més gran contra el terrorisme durant el mandat de Trump, que funcionarà —a més— com un xicotet indici de solidesa en la seua presidència, tenint en compte que s’enfronta al procés de destitució («impeachment») impulsat per l’oposició, el Partit Demòcrata.

 

Espanya manté el nivell d’alerta 4

La mort d’al-Baghdadi pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra el terrorisme fonamentalista islàmic; no obstant això, constituïx, alhora, un nou horitzó incert de plantejaments en qüestions de seguretat i estratègies de govern. El ministeri de l’Interior espanyol, per la seua banda, ha decidit mantindre el nivell 4 d’alerta en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista, després de l’avaluació dels servicis d’intel·ligència en el nou marc orientatiu que podria reprendre el Daesh en Europa. Després de la mort, Interior considera que podria haver una venjança immediata.

  

La incursió aèria del Comando Delta d’Operacions Especials estatunidenc en la província d’Idlib de Síria i que va acabar el passat cap de setmana amb l’autoproclamat «califa» definix un nou horitzó: qui el succeirà? El diari ‘La Razón’ relata que el Daesh ja ha donat les claus i ha indicat que el nou líder serà millor que al-Baghdadi —venerat, pràcticament, com a un profeta. A més, el terrorisme podria estar valorant els punts més vulnerables per a fer atacs.

 

Possibles amenaces, possibles defenses

Instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics i de tecnologia de la informació han sigut els elements més reforçats per la seguretat espanyola, ja que són els més susceptibles davant d’un atac terrorista, podent col·lapsar i submergir el país en un autèntic caos davant de possibles atemptats en —per exemple— aeroports o estacions. A pesar d’això, els servicis d’intel·ligència, competències de Defensa, consideren que una solució més preventiva podria ser pujar el nivell 4 d’alerta. Tot i que no es contempla, ara com ara.

 

El líder de Daesh va immolar-se aquest cap de setmana en una operació d'intel·ligència estatunidenca a Síria

El líder de Daesh va immolar-se este cap de setmana en una operació d’intel·ligència estatunidenca en Síria | Cedida

 

Però el país que més podria patir les conseqüències de l’operació militar antiterrorista és  Estats Units, evidentment. Per tant, Daesh no dubtarà en atacar els interessos nord-americans més pròxims al Golf Pèrsic, amb focus en Síria, el Iemen o Afganistan. Cert és que, en la mateixa línia, els països que hagen col·laborat en les operacions d’intel·ligència —com és el cas d’Espanya— estan també en perill.

  

Declaracions internacionals: Rússia es mostra escèptica

Molts líders polítics s’han pronunciat sobre «el triomf» antiterrorista: Emmanuel Macron, per exemple, considera que la mort del gihadista «no suposa el final de Daesh», mentres que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit la maniobra com «una victòria impressionant». Paral·lelament, el Kremlin, escèptic davant de la veracitat de les declaracions del president estatunidenc, ha exigit proves fefaents que evidencien la seua mort.

 

Curiosament, a pesar de què Rússia TV va declarar la mort públicament, el ministeri de Defensa rus ha tirat pilotes fora i ha negat la seua participació, després de què Trump li haja agraït —al costat de Turquia, l’Iraq i Damasc— la col·laboració de Putin en la incursió aèria.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Atenes vibra amb la Final Four de l’Eurolliga i el somni de la corona europea

Atenes recupera la Final Four de l'Eurolliga dènou anys després i s'ompli d'aficionats de Reial Madrid, València Basket, Fenerbahce i Olympiacos que somien amb la corona europea.

La Nova Muixeranga d’Algemesí retrà homenatge a Catarroja a les víctimes de la dana de 2024

La Nova Muixeranga d'Algemesí celebrarà este dissabte en el Parc dels Barraques de Catarroja un acte d'homenatge a les víctimes mortals i persones afectades per la dana de 2024, amb figures humanes, ofrena floral i lliurament de fons solidaris.

La Diputació de València reunix la poesia completa de Max Aub en 825 referències

La Diputació de València publica Poesia completa 1925-1972 de Max Aub, un volum que reunix 825 composicions, més de 500 d'elles inèdites, i consolida el seu llegat poètic.

José María Ángel manté davant el jutge que desconeixia el seu títol universitari fals

El excomisionado del Govern per a la DANA reitera davant el jutge que no va elaborar el suposat títol d'Arxivística de 1983, afirma que no el va usar en la seua carrera professional i ho atribuïx a un error administratiu.

Maria Schneider, Esperanza Spalding i Lizz Wright lideren el Festival de Jazz de València 2026

El Festival de Jazz de València celebrarà la seua 29 edició entre el 24 de juny i el 26 de juliol amb quinze concerts i grans figures internacionals com Maria Schneider, Esperanza Spalding, Joe Lovano, Włodek Pawlik i Lizz Wright, a més d'una àmplia representació del jazz valencià.

La jutgessa que investiga la dana crida a declarar a la diputada provincial de Carreteres

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana de 2024 cita com a testimoni a la diputada provincial de Carreteres i reclama els registres de trucades vinculats a l'emergència.

Compromís acusa el govern de Catalá d’ocultar durant tres anys dades de contaminació a València

Compromís fa públiques dades d'una xarxa de sensors ambientals que, segons el grup municipal, el govern de María José Catalá ha mantingut ocults durant tres anys, mentres l'Ajuntament defén que només són vàlids els registres oficials.

València destina 16 milions a rehabilitar els trams X i XI del Jardí del Túria

L'Ajuntament de València ha aprovat la rehabilitació integral dels trams X i XI del Jardí del Túria, amb una inversió de 16 milions, i la reparació de la xarxa de col·lectors de La Torre, dotada amb 4 milions.