Espanya manté el nivell d’alerta després de la mort del líder del Daesh i tem possibles venjances

Donald Trump va anunciar la mort d'al-Baghdadi ahir diumenge

Donald Trump va anunciar la mort d’al-Baghdadi el diumenge | Cedida

 

Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’operació d’intel·ligència feta contra el líder de Daesh, Abu Bakr al-Baghdadi, no han deixat a ningú indiferent: «Va morir com un gos, com un covard». Es tracta de la victòria més gran contra el terrorisme durant el mandat de Trump, que funcionarà —a més— com un xicotet indici de solidesa en la seua presidència, tenint en compte que s’enfronta al procés de destitució («impeachment») impulsat per l’oposició, el Partit Demòcrata.

 

Espanya manté el nivell d’alerta 4

La mort d’al-Baghdadi pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra el terrorisme fonamentalista islàmic; no obstant això, constituïx, alhora, un nou horitzó incert de plantejaments en qüestions de seguretat i estratègies de govern. El ministeri de l’Interior espanyol, per la seua banda, ha decidit mantindre el nivell 4 d’alerta en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista, després de l’avaluació dels servicis d’intel·ligència en el nou marc orientatiu que podria reprendre el Daesh en Europa. Després de la mort, Interior considera que podria haver una venjança immediata.

  

La incursió aèria del Comando Delta d’Operacions Especials estatunidenc en la província d’Idlib de Síria i que va acabar el passat cap de setmana amb l’autoproclamat «califa» definix un nou horitzó: qui el succeirà? El diari ‘La Razón’ relata que el Daesh ja ha donat les claus i ha indicat que el nou líder serà millor que al-Baghdadi —venerat, pràcticament, com a un profeta. A més, el terrorisme podria estar valorant els punts més vulnerables per a fer atacs.

 

Possibles amenaces, possibles defenses

Instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics i de tecnologia de la informació han sigut els elements més reforçats per la seguretat espanyola, ja que són els més susceptibles davant d’un atac terrorista, podent col·lapsar i submergir el país en un autèntic caos davant de possibles atemptats en —per exemple— aeroports o estacions. A pesar d’això, els servicis d’intel·ligència, competències de Defensa, consideren que una solució més preventiva podria ser pujar el nivell 4 d’alerta. Tot i que no es contempla, ara com ara.

 

El líder de Daesh va immolar-se aquest cap de setmana en una operació d'intel·ligència estatunidenca a Síria

El líder de Daesh va immolar-se este cap de setmana en una operació d’intel·ligència estatunidenca en Síria | Cedida

 

Però el país que més podria patir les conseqüències de l’operació militar antiterrorista és  Estats Units, evidentment. Per tant, Daesh no dubtarà en atacar els interessos nord-americans més pròxims al Golf Pèrsic, amb focus en Síria, el Iemen o Afganistan. Cert és que, en la mateixa línia, els països que hagen col·laborat en les operacions d’intel·ligència —com és el cas d’Espanya— estan també en perill.

  

Declaracions internacionals: Rússia es mostra escèptica

Molts líders polítics s’han pronunciat sobre «el triomf» antiterrorista: Emmanuel Macron, per exemple, considera que la mort del gihadista «no suposa el final de Daesh», mentres que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit la maniobra com «una victòria impressionant». Paral·lelament, el Kremlin, escèptic davant de la veracitat de les declaracions del president estatunidenc, ha exigit proves fefaents que evidencien la seua mort.

 

Curiosament, a pesar de què Rússia TV va declarar la mort públicament, el ministeri de Defensa rus ha tirat pilotes fora i ha negat la seua participació, després de què Trump li haja agraït —al costat de Turquia, l’Iraq i Damasc— la col·laboració de Putin en la incursió aèria.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.