La Secció Segona de l’Audiència de Navarra ha absolt a un home d’haver abusat sexualment de la seua fillastra de 14 anys a Pamplona. La menor va exculpar al seu padrastre en el judici i va explicar que va ser ella qui, estant ell dormit i “borratxo” en el sofà, es va posar damunt seua i va mantindre la relació sexual sense que el processament s’adonés.
D’esta manera els magistrats van considerar finalment que no està provat que, el mes de març de 2018, el processament, “al qual la menor tractava com un pare, i aprofitant-se d’esta situació”, hagués mantingut relacions sexuals completes amb la seua fillastra. Tant la seua mare com el seu padrastre es van assabentar que la menor estava embarassada el mateix dia en què va donar a llum, l’1 de desembre de 2018.
En el moment de la seua detenció l’encausat va prestar el seu consentiment per a l’obtenció de mostres d’ADN. L’informe genètic realitzat pel laboratori de Nasertic va determinar que la probabilitat que siga el pare biològic del bebé és de 99,999999987%.
En la sentència, que pot ser recorreguda, el tribunal recull l’informe pericial forense, segons el qual, “des del punt de vista mèdic”, no es pot descartar “la possibilitat de tenir una erecció del pene en estat d’impregnació alcohòlica, en dosis moderades d’alcohol amb xifres d’alcoholèmia mitjanes”. De manera que, segons l’informe forense, “l’expressat nivell d’alcoholèmia no impedeix esta activitat/funció”.
En relació amb la prova practicada, el tribunal destaca que, des de la seua primera declaració, l’inculpat “ha mantingut una versió constant i uniforme” sobre els fets imputats, que sempre va negar.
Respecte de la menor, l’Audiència assenyala que, en la prova preconstituïda, a preguntes de la jutge instructora, va ser “incapaç de fer una acció lliure del succeït i durant la declaració va adoptar una postura corporal un poc encongida i tancada, va mantenir el cap i la mirada baixa“.
En qualsevol cas, conclouen els magistrats, “valorant el contingut íntegre de les expressades declaracions, no és possible obtindre els elements” de convicció “que permeten considerar la realitat d’una conducta penalment rellevant reprotxable” a l’acusat.
