L’Audiència Nacional obri judici oral a Iberdrola per manipular el preu de la llum

El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat l’obertura de judici oral contra ‘Iberdrola Generación’ i quatre directius en considerar que en 2013 la companyia “va idear i va posar en funcionament un sistema per a incrementar el preu de l’energia que venia” amb la finalitat de “provocar una pujada del preu de l’energia elèctrica i perjudicar els consumidors”.

En un acte d’aquest dilluns, al qual ha tingut accés Europa Press, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 2, Ismael Moreno, envia a la banqueta a la companyia i als seus directius per un delicte relatiu al mercat i als consumidors. En concret, el jutge detalla que, “per a aconseguir” un “major preu en el mercat elèctric”, van augmentar el preu en les ofertes d’energia elèctrica corresponent a les seues centrals hidràuliques de Duero, Sil i Tajo entre novembre i desembre de 2013.

I ho van fer, afig, “a un nivell per damunt del preu de mercat diari que impedia casar les operacions, malgrat l’increment que experimentaven en aqueixos dies els preus de l’energia elèctrica en el mercat de comptat, que la situaven davant un cost òptim d’oportunitat”. “Aquesta situació va determinar la retirada de programació de les centrals referides, això és, van deixar de produir energia”, afig el jutge.

El magistrat exigeix a la filial de l’elèctrica una fiança de 192,3 milions d’euros i a cada directiu altres 107,5 per a «garantir el pagament de les multes» i «de les responsabilitats civils«. Si no presten aquesta quantitat, incideix en què «se li embargaran béns a bastament per a assegurar les sumes assenyalades«.

Quant a les responsabilitats civils, el magistrat apunta a una possible «indemnització» a les comercialitzadores d’energia i a la resta d’afectats per la suposada manipulació del preu de la llum, xifrant la mateixa en 107,3 milions d’euros. Tots els acusats han de respondre a aquesta quantitat de manera «conjunta i solidària».

Aqueixa decisió va ser adoptada, sosté, per l’equip directiu d’Iberdrola compost pel director de Gestió de l’Energia, Ángel Chiarri Toscano; el responsable d’Optimització, Gestió de Recursos i Trading, Gregorio Relaño Cobián; el responsable de Gestió d’Actius, José Luis Rapún Jiménez; i Javier Paradinas Zorrilla, responsable de Mercats a curt termini i Generació Global.

L’“artifici ordit pels acusats”

En el seu acte, l’instructor detalla que Iberdrola va infringir “l’ordre de mèrit de les centrals en el despatx de producció, va provocar la reducció de generació elèctrica de les centrals hidràuliques de Duero, Sil i Tajo, i, com a conseqüència, que les operacions de compra es casaren amb l’energia procedent de les centrals de cicle combinat, de cost superior i en un rang de preus també més elevat situat entre els 80/90 €/MWh enfront de la mitjana de preus de l’energia provinent de les centrals hidràuliques, situat en 45/55 €/MWh”.

Va ser a partir del 24 de desembre d’aqueix mateix any, 2013, quan “el canvi de les condicions meteorològiques per fortes borrasques i vent va provocar la reducció del preu de l’energia per la important aportació de fonts renovables”.

“La conseqüència de l’artifici ordit i dut a terme pels acusats va ser la pujada del preu de l’energia elèctrica en, almenys, 7,156 €/MWh, que va ocasionar un perjudici a la demanda de, almenys, 107.340.000 d’euros, tenint en compte que la mateixa en el període objecte d’acusació va ser de 15.000 GWh i que el major cost dimanant de l’actuació d’Iberdrola, com abans hem assenyalat, va anar de 7,156 €/MWh”, apunta el magistrat.

Només en aqueix període la companyia va despatxar un total de 2.965.779 megavats, “la qual cosa li va suposar un benefici de 21.222.818 euros”, la qual cosa hauria provocat perjudicis a diferents comercialitzadores d’aqueixa energia.

Últimes notícies

La Venus de l’Almadrava es consolida com a nou símbol arqueològic d’Alacant

La troballa de la Venus de l'Almadrava, una escultura romana del segle I d. C. prop del jaciment de Lucentum, es presenta com un de les fites arqueològiques més rellevants d'Alacant i com a nou emblema de la ciutat.

Condemnat a 15 anys de presó per degollar a un home en un pont de València

Un jurat popular declara culpable a un home per degollar a un altre en un pont de València al juliol de 2024. L'Audiència Provincial li imposa 15 anys de presó i fortes indemnitzacions a la família de la víctima.

València llança una campanya per a frenar la sobrepoblació de coloms i recorda les multes per donar-los menjar

L'Ajuntament de València posa en marxa la campanya 'No alimentes el problema' per a demanar a la ciutadania que deixe de donar menjar als coloms i reduir la seua sobrepoblació, que ja ha començat a descendir.

Eder Sarabia anuncia entre llàgrimes que deixa la banqueta de l’Elx

Eder Sarabia comunica entre llàgrimes que no continuarà com a entrenador de l'Elx la pròxima temporada malgrat tindre contracte en vigor, després d'aconseguir un ascens i la permanència en Primera.

Una nova estratègia d’IA aconseguix acurtar fins a un 90% les ressonàncies cerebrals avançades

Dos investigadors de l'Institut de Neurociències han dissenyat una estratègia basada en intel·ligència artificial que acurta fins a un 90% el temps d'unes certes ressonàncies magnètiques cerebrals avançades, mantenint un alt nivell de precisió en les imatges.

Espanya s’enfronta a un episodi de calor extrema pròpia de la canícula estiuenca

Espanya encadena dies de calor excepcional per a maig, amb màximes per damunt de 34 graus, nits tropicals i rècords històrics de temperatura sense una clara data de finalització.

Nova marxa de docents recorre el centre de València i pressiona a Educació en plena vaga indefinida

Milers de docents tornen a manifestar-se pel centre de València fins a la Conselleria d'Educació en el tretzé dia de la vaga indefinida en l'ensenyança pública no universitària.

Es tanca el termini d’al·legacions a l’informe sobre el llop amb fort xoc entre ecologistes i autonomies

Finalitza el termini per a al·legar a l'informe sexennal sobre el llop ibèric amb un pols entre ecologistes, que demanen reforçar la seua protecció, i comunitats llobateres, que qüestionen la seua mal estat de conservació.