“És molt fort que diguera que es va trobar morta a la meua filla i que la va esquarterar. Per què a la meua filla? Això cal sentir-ho. I que l’havia ficada en bosses de fem i repartit en contenidors. Com si la meua filla fora fem”, ha declarat, en un to esquinçador, Marisol Burón, mare de Marta Calvo, aquest dimarts en l’onzena sessió del judici contra Jorge Ignacio Palma, l’autor confés de la desaparició del cos de la jove desapareguda quan tenia 25 anys, que encara no ha sigut trobat, i suposat assassí d’altres dos joves.
La seua compareixença s’ha produït en qualitat de testimoni, sota l’atenta mirada del presumpte assassí de la seua filla. Nerviosa i molt afectada, Burón ha relatat el seu dolor: «M’ha robat a la meua filla i m’està robant el meu duel«. El seu malson, segons ha relatat, es remunta al 6 de novembre de 2019, el dia que Marta Calvo va quedar amb Jorge Ignacio Palma a la seua casa. Segons la mare, la jove s’havia proposat exercir la prostitució per a aconseguir una mica de diners amb el qual obrir un negoci de bellesa.
La mare de Marta ha rememorat que es va tornar boja quan els agents d’Homicidis de la Guàrdia Civil la van cridar per a donar-li les males notícies: Palma havia confessat en la caserna de Carcaixent, on es va entregar 21 dies després de la desaparició de la seua filla en la localitat de Manuel després d’una trobada sexual amb l’acusat. Dirigint-se al jurat, Burón ha demanat justícia per a la seua filla: “Vull recuperar a la meua filla, necessite el seu cos. M’ha robat a la meua filla, el meu duel i no puc viure així. Això és una mort lenta per a una mare. I ací estic, no vinc per venjança, ho jure, vinc per fer-li justícia a la meua filla”.
La Fiscalia demana penes per a Palma que sumisquen 130 anys de presó com a responsable de tres delictes d’homicidi: el de Calvo, la brasilera Arliene Ramos i la colombiana Lady Marcela (24), 11 delictes d’abusos sexuals i un delicte contra la salut pública. Les acusacions particulars qualifiquen el principal delicte d’assassinat amb traïdoria i reclamen presó permanent revisable. Està previst que el judici dure fins a mitjan juliol.
Burón tenia amb la seua filla una comunicació molt intensa: “La meua filla era tot bondat. Jo li deia: ´Marta, ves amb compte’, i ella em contestava: ´Tranquil·la, mamà”. L’últim contacte va ser un wasap enviat per Marta a la seua mare a les tres de la matinada del 6 al 7 de novembre: “Em diu que està a casa d’un xic i em mana la ubicació”. Va passar l’endemà sense notícies de la seua filla després d’obrir i comprovar la ubicació. Però el divendres va decidir passar per la casa de la seua filla a València, on va trobar tot perfecte, però sense els efectes més personals de la jove.
La seua preocupació va ser en augment, fins que va decidir plantar-se, el divendres 8 a la vesprada, a la casa la ubicació de la qual li havia enviat la seua filla. Després de cridar amb insistència al timbre, li va obrir la porta el propi acusat: «Aquest senyor em va obrir la porta, li vaig preguntar per Marta, anava tot vestit, arreglat, amb una caçadora i amb les mans en les butxaques, i em va dir amb tota serenitat del món que no coneixia a Marta«.
«No em mirava als ulls«, ha recordat Burón. Així i tot, el presumpte assassí li va dir «que si no em creia que no estava Marta, que podia entrar i veure’l«. La seua mare, no obstant això, li va respondre que no feia falta, una decisió de la qual es penedirà tota la seua vida: «Tinc aqueixa pena de dir per què no vaig passar, perquè igual la meua filla estava encara dins«.
La mare de Marta Calvo ha lamentat també que, la primera vegada que va intentar posar una denúncia, els agents van restar gravetat a la desaparició de la xica de 25 anys. «El policia em va dir que la meua filla, sent el que era, igual estava a Palma o Eivissa i venia amb 20.000 euros. Jo li vaig contestar que això mai ho faria«, ha comptat.
Burón va tornar a la policia, amb un amic de la seua filla que tenia contactes en el cos, i li van dir que la Guàrdia Civil s’ocuparia d’investigar la desaparició de la jove. Quan va acudir al lloc al qual havia sigut diferida la investigació, l’agent que la va atendre encara no sabia de la desaparició de la seua filla. En poc temps, el grup d’Homicidis es va fer càrrec i Burón va declarar finalment davant els investigadors durant més de cinc hores. “A partir d’ací tot va fluir”, ha afirmat a la sala.
21 dies després, Marisol Burón va rebre la trucada que mai va voler: «El pitjor dia de la meua vida«. Va ser després que Jorge Ignacio Palma es presentara en una caserna per a entregar-se i confessar. «És molt fort que et diguen que aquest senyor es va trobar morta a la meua filla i que la va esquarterar. Això una mare no ho ha de sentir. Per què ella? La meua filla era incapaç de fer mal a ningú i que et diguen que estan buscant-la per contenidors de fems… Això no ho hauríem de sentir«.
«Només vull recuperar-la«, ha insistit. «No puc viure així. Això és la mort lenta per a una mare. Volia morir-me però vaig pensar… Si em muir, la meua filla quina? He de fer-li justícia i ací estic. No vinc per venjança, sinó per fer-li justícia«, ha conclòs.
Anomenades a altres quatre prostitutes
El cap d’Homicidis que va dirigir la investigació ha explicat en el judici que quan Palma es va entregar, va declarar als agents que va contractar a Marta Calvo, que es van anar a la seua casa en Manuel, van prendre begudes alcohòliques i van consumir cocaïna i es van pujar a l’habitació. Es van ficar al llit i van dormir i, quan es va despertar l’endemà, la va trobar morta, es va horroritzar i no va avisar a una ambulància ni va demanar algun altre tipus d’ajudes perquè es va espantar.
Segons la versió de Palma, va decidir desfer-se del cos de la jove i la va desmembrar en nou parts en el plat de la dutxa de la casa de Manuel. Després, va distribuir les parts en bosses de fem corrents que va tirar l’endemà en contenidors de les localitats d’Alzira i Silla. La cerca va ser infructuosa.
L’agent ha recordat a més que quan Palma es va entregar anava arreglat, sense mala olor corporal, a pesar que va assegurar que portava 21 dies, des de la seua fugida, vivint en el camp i desplaçant-se d’un lloc a un altre. En la motxilla que portava li van trobar a més de 3.000 euros.
Els investigadors van constatar, després de revisar els telèfons de Palma, que l’acusat va contactar amb tres prostitutes el matí del 7 de novembre de 2019, hores després d’haver estat amb Calvo, i amb una altra el 10 de novembre. Ha explicat també que el processament, que té antecedents per narcotràfic, usava telèfons amb targetes el rastre de les quals no es pot localitzar, és a dir, que es pot conéixer on es connecten. però no rastrejar les crides realitzades.
Els intents de localitzar el cos de Calvo, tots fallits, s’han centrat precisament a analitzar els telèfons mòbils de l’acusat per a tractar d’esbrinar els llocs en els quals va estar des de la matinada del 6 al 7 de novembre fins al dia 13 d’aqueix mes.
