Almenys 8 morts i 15 desapareguts per un despreniment en una glacera

Almenys huit persones han mort i huit més han resultat ferides, dos d’elles molt greus, a causa d’un despreniment de roques, gel i neu ocorregut en la muntanya Marmolada, als Alps italians. Altres 18 persones han sigut evacuades i hi ha almenys 15 desapareguts. Les autoritats han desplegat sis helicòpters de rescat i s’han llançat diversos drons per a la cerca de desapareguts, informa l’agència de notícies italiana AGI.

Els serveis d’emergència, que han hagut de suspendre les labors de cerca a causa de les males condicions meteorològiques, han alertat que les possibilitats de trobar supervivents «s’estan reduint a zero«.
De moment, el despreniment aquest diumenge d’un serac, com es denomina a aquestes fractures en les glaceres, entre Punta Rocca i Punta Penia, en el grup de la Marmorada entre les regions de Trentino i Vèneto s’ha cobrat huit vides i ha causat 8 ferits, dos d’ells, alemanys, molt greus.

Les restes de la setena víctima van ser localitzats durant el matí pels helicòpters i drons que estan sent utilitzats per a intentar localitzar els desapareguts davant la impossibilitat de manar equips de rescat, ja que les altes temperatures podrien produir la caiguda dels enormes trossos de gel que es troben en la zona.
La Fiscalia preveu fer proves d’ADN als cossos rescatats i creuar-los amb el de les persones donades per desaparegudes, perquè «els cossos estan destrossats«.

El rescat alpí calcula que són una trentena de persones les que es trobaven en la zona gelada de la Marmolada, que podrien haver sigut arrossegats per la massa de gel, segons ha publicat diari italià La Repubblica. Aquest dilluns, les autoritats italianes han actualitzat la xifra de morts dels sis als huit, huit ferits i 15 dispersos, aquesta última una xifra sobre la qual no es posen d’acord.

Entre els morts hi ha tres víctimes italianes identificades: dos guies alpines i un alpinista de 27 anys, Filippo Bari, que moments abans havia enviat una foto des de la glacera al seu germà, mentre que també hi ha un ciutadà txec i altres dos persones que no han sigut identificades.

A més, a últimes hores del matí s’ha desencadenat una tempesta que va impedir continuar amb la cerca dels desapareguts, que segons fonts del Salvament alpí, que han posat a disposició un telèfon per a les famílies, són ara com ara almenys 15 persones.

Segons el president de la regió de Veneto, Lucca Zaia, que va acudir a la zona per a seguir les tasques de rescat, els desapareguts podrien ser molt més, perquè es tractaria de turistes estrangers les famílies dels quals encara no han donat l’alarma.

Alguns dels testimonis van explicar que en el moment de l’ensulsiada hi havia prop d’una trentena de senderistes en la zona.

S’estan comprovant a més els a prop 16 cotxes que es troben des d’aquest diumenge en l’aparcament del remunte que porta al cim des d’on salen les senderes per a escalar aquesta part de la Marmolada.
Encara que els socorristes descarten la possibilitat de trobar a ningú amb vida, perquè aquells que van recuperar els primers cossos van parlar d’una total «carnisseria» amb cossos desmembrats a causa de la violència de les tones de pedres i gel que va descendir per la muntanya a una velocitat de prop 300 quilòmetres per hora arrossegant tot al seu pas.

El despreniment d’aquesta part de glacera es va produir després de diversos dies d’altes temperatures i en aqueixa àrea es va arribar al rècord de 10 graus.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.