Cal pagar més a Hisenda per tenir dos pagadors?

Moltes persones creuen que per tenir dos pagadors hauran de pagar més a Hisenda este any, però ¿és cert?

Amb la declaració de la pandèmia, la gran majoria d’empreses es van acollir a la iniciativa laboral d’ERTE (Expedients de regulació temporal d’Ocupació), per no haver d’acomiadar als seus treballadors després del tancament dels seus negocis o reducció de la seua activitat empresarial. Això suposa per a ells tenir dos pagadors, un l’empresa i un altre el Servei Públic d’Ocupació Estatal. I d’aquí sorgeix la polèmica i la incertesa davant la pròxima declaració de la renda.

Eduardo Garzón, expert en Economia, aclareix els dubtes sobre una qüestió que genera tanta incertesa, ja que després de tants ERTEs hi ha moltes persones que van tenir el 2020 dos pagadors.

Si vas tenir 2 pagadors el 2020, has de pagar més?

 

Tot i que s’ha difós el missatge, sobretot, en xarxes socials, que caldrà pagar més a Hisenda,  Eduardo Garzón explica que no és cert que per tenir dos pagadors ja estiguem obligats a pagar més impostos.

“Fixar-se només en el nombre de pagadors és un típic error que cometen aquells que confonen el fet de fer la declaració de la Renda amb pagar impostos, quan en realitat són dos coses diferents”, apunta l’economista.

No obstant això, recalca que “és comprensible esta confusió” pel desconeixement general sobre economia i també perquè el tema és realment complex. D’aquí que en les seues xarxes socials i el seu canal youtube haja explicat detingudament i de forma senzilla amb il·lustracions esta qüestió per intentar donar una mica de llum als ciutadans.

Com funciona l’IRPF?

Garzón indica que quan una persona ingressa diners pels seus rendiments laborals, ha de pagar una part a Hisenda. Al seu torn, l’ocupador o empresari ha de retenir en la nòmina del treballador el percentatge del IRPF, segons la legislació vigent, quantitat que ell ha de pagar a Hisenda també.

Per exemple, si guanyes fins a 12.450 € el teu cap ha de retenir-te un 19% del teu salari, mentre que si el teu sou supera els 60.000 €, hauria de ser un 45%. Encara que és més complex del que sembla, perquè realment i tal com ressalta Garzón, si guanyes 20.200 € a l’any, els primers 12.450 € tindran una retenció del 19% i la suma restant, 7.750 €, del 24%. En total, Hisenda rebria en pagament d’impostos 4.225,5 €.

L’objectiu principal d’este tipus d’impost és que a més salari, més impostos, perquè siga proporcional i progressiu.

El pagament a Hisenda es calcula pels guanys anuals

Encara que la retenció es faça de forma mensual, el càlcul del qual s’ha de pagar a Hisenda es fa de forma anual. És a dir, el 2021, pagues a raó del que has guanyat en 2020. “Quan hi ha un sol pagador, el càlcul és senzill. Si un treballador guanya 1.000 € al mes, l’ocupador ha de mirar la taula i com a l’any guanya 12.000 €, ja que li ha d’aplicar una retenció del 19%”, aclareix Garzón. Esta quantitat serà lliurada a Hisenda per part de l’empresari cada mes.

Cal recalcar que si el teu cap o la cap et reté menys del que estableix la legislació tributària, està cometent un delicte de frau i Hisenda li reclamarà la quantitat que no haja abonat.

Què passa quan tenim 2 pagadors diferents?

El problema principal és que un empresari no sap el que l’altre li paga al mateix treballador, de manera que no té les dades anuals de salari per triar la retenció adequada. “Cada empresari reté una quantitat mensual una mica a cegues, que segurament no coincidirà amb la que és adequada d’acord amb la llei”, incideix l’economista.

Per això, quan hi ha dos pagadors i acabe l’any, “el més probable és que al treballador li hagen retingut una quantitat que no coincideix amb la disposada en la legislació vigent. Potser s’han passat o, potser, no han arribat. Per solucionar este problema, es va inventar la declaració de la Renda”.

És llavors quan Hisenda, si has pagat menys perquè els teus ocupadors t’han retingut menys de la legislació, la declaració eixirà a pagar “el que no vas pagar en el seu moment”. I el contrari si és a l’inrevés i et van retenir de més, llavors t’eixirà a retornar.

En resum, si només tens un pagador i t’han retingut l’impost apropiat, eixirà a zero la declaració, ja que has pagat el que havies de pagar. Precisament per això, exposa que “les persones que tenen només un pagador i cobren menys de 22.000 € a l’any no estan obligades a presentar la declaració”. No obstant això, l’economista en estos casos recomana fer-la, ja que podria ser que Hisenda hagués de tornar-te diners, encara que fos una quantitat petita.

Problemes quan hi ha dos pagadors en un mateix any

 

La controvèrsia sorgeix quan hi ha dos ocupadors en el mateix any, ja que tal com insisteix Garzón, “és molt probable que no t’hagen retingut el que correspon”. Per això, Hisenda obliga a fer la declaració en estos casos, sempre que coures més de 14.000 €. “Però això no implica que hages de pagar més”, assenyala, ja que fins i tot podria eixir-te a retornar, perquè t’hagen retingut més segons la legislació tributària.

“La propera vegada que escolteu a algú dir que Hisenda li va a enganxar un pal per tenir dos pagadors, expliqueu-que això és rotundament fals”, sentència l’economista.

“Es paga en funció del que es guanya, no en funció del nombre de pagadors”

L’ingrés mínim vital també es declara

 

Finalment, Garzón recorda que els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital, mesura social impulsada pel Govern per ajudar les persones més afectades per la crisi de la pandèmia i els col·lectius més vulnerables, tenen obligació este any de declarar, però no perquè hagen de pagar, sinó perquè Hisenda comprove que la seua situació segueix sent precària i que necessiten esta ajuda. “Segurament, els eixirà a zero la declaració”, apunta.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Policia investiga si un cadàver trobat a Alacant és de l’empresari vinculat al cas Sala

La Policia Nacional analitza si el cadàver trobat en una vivenda de la partida de Bacarot correspon a Jesús Tavira, empresari desaparegut i relacionat amb la investigació per l'assassinat de la viuda de Vicente Sala en 2016.

Nunn amarga al València Basket en un final d’infart en l’Eurolliga

Kendrick Nunn, autor de 21 punts, va decidir el primer partit de quarts d'Eurolliga amb un tir lliure a dos segons del final que va deixar sense premi la remuntada del València Basket davant el Panathinaikos.

Barrachina responsabilitza al president de la CHJ de la gestió de la presa de Buseo durant la dana

Miguel Barrachina sosté en Les Corts que la gestió de la presa de Buseo durant la dana de 2024 corresponia al comité presidit per Miguel Polo, mentres l'oposició l'acusa d'eludir responsabilitats i insistix en la seua dimissió.

Martínez Mus contraposa la reconstrucció del Consell al 2% d’execució de la CHJ després de la dana

Vicente Martínez Mus defén en Les Corts la ràpida mobilització de recursos del Consell després de la dana, mentres critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer només haja executat el 2% de les actuacions previstes.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada millor acció de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com a millor jugada de l'Eurolliga, sota el premi Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Dela estarà disponible per a jugar en La Ceràmica malgrat les molèsties en el aductor

El defensa del Llevant Adrián de la Font, Dela, podrà estar disponible per al partit del dissabte davant el Vila-real en La Ceràmica després de confirmar les proves mèdiques que no patix lesió important en el aductor.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada la millor de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com la millor jugada de l'Eurolliga i reconeguda com a Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Les víctimes de la dana retrauen als consellers la seua gestió del 29 d’octubre de 2024

Mig centenar de víctimes de la dana es concentra davant Les Corts per a recordar als consellers que, al seu juí, no van estar a l'altura el 29 d'octubre de 2024 i exigir responsabilitats polítiques.