Joc de Trons: qui és el Rei de la Nit?

El Rey de la Noche en Juego de Tronos.

El Rei de la Nit, en la popular sèrie ‘Joc de Trons’ | HBO

 

Tot el món es pregunta el mateix des que va acabar la Batalla d’Invernalia en el capítol ‘The Long Night’, que és el número tres de l’última temporada d’una de les sèries més populars per als moments d’oci de la gent: qui s’amaga rere de la figura del Rei de la Nit i quines intencions tenia? Tot i que no tot el món se va donar compte, la resposta a la pregunta va quedar revelada uns capítols arrere. 

 

Tal com ha revelat ‘Carácter Urbano’, l’origen d’este ser maligne és clar, i les intencions que té són concretes. Per mitjà de les visions que li va fer arribar el Corb dels Tres Ulls, Bran va poder resoldre estos interrogants. Tot el món qui vullga aprofundir més en això només haurà de mirar amb atenció ‘The Door’, el capítol número cinc de la temporada sis, que també ens revela el motiu pel qual Hodor únicament pot pronunciar el seu nom.

 

Qui s’amaga darrere de la figura de Rei de la Nit?

Si continues llegint, trobaràs uns quants espòilers.

 

En l’episodi que hem esmentat, Bran veu el passat de Ponent a través de visions. En concret, en una es veu que els Fills del Bosc agarren un punyal de vidre de drac i li’l claven a un home en el pit. Poc després d’això, els ulls se li tornen de color blau, cosa que demostra que va ser el primer Caminant Blanc dels Set Regnes. En altres paraules: el Rei de la Nit.

 

El verdadero origen del Rey de la Noche.

Els orígens veritables del Rei de la Nit | HBO

 

Uns quants milers d’anys abans dels fets que vegem que tenen lloc en ‘Joc de Trons’, en els Set Regnes només vivien els Primers Hòmens i els Fills del Bosc. Com que vivien en guerra, als Fills del Bosc els calia una arma nova que els permetera enfrontar-se a les persecucions que patien. En eixe moment, amb el vidre de drac i la seua màgia poderosa, van dur a terme la creació dels Caminants Blancs.

 

Ara bé, en un moment de la història que no sabem precisar, la situació se’ls va descontrolar. Tot apunta indicar que el Rei de la Nit va decidir formar un exèrcit de morts propi, i que va fer que els Fills del Bosc s’hagueren d’exiliar al Nord. En eixe moment Bran té una altra visió, en què vegem com el Rei de la Nit l’atrapa i es produïx la fugida de la cova.

 

Quin és el significat de l’espiral?

Durant l’episodi inicial de l’última temporada de la sèrie, va aparéixer un interrogant nou: quin és el significat de l’espiral que apareix després de les matances del Rei de la Nit? En eixe sentit, la visió de Bran pot tornar a ser reveladora. En el moment en què els Fills del Bosc creen el primer dels Caminants Blancs, al voltant de l’arbre podem vore diverses pedres disposades en forma d’espiral.

 

Espiral de piedras en el lugar dónde se creo el Rey de la Noche.

L’espiral de pedres del lloc a on es va crear el Rei de la Nit | HBO

 

El guionista del capítol, Dave Hill, va resoldre este misteri en una entrevista que va oferir al ‘New York Post’: «Després, el Rei de la Nit va decidir apropiar-se d’eixe símbol com si fora una classe de blasfèmia similar a la creu invertida o a Satanàs». 

 

Quines intencions té?

Respondre esta pregunta no és tan fàcil. Som conscients que és una criatura malvada i que, tal com explica Bran al llarg de l’última temporada, prova d’eliminar tots els records del món. Per això el perseguix: com a nou Corb de Tres Ulls, Bran s’ha convertit en el record viu de qualsevol cosa que passa i que ha tingut lloc en algun moment.

 

Ara bé, a on vol arribar, eliminant tots els records? Això no ho podem respondre amb certesa. Podria ser que el moguera la malícia que té o que volguera imposar un nou regnat de terror. Les hipòtesis estan obertes.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.