Joc de Trons: qui és el Rei de la Nit?

El Rey de la Noche en Juego de Tronos.

El Rei de la Nit, en la popular sèrie ‘Joc de Trons’ | HBO

 

Tot el món es pregunta el mateix des que va acabar la Batalla d’Invernalia en el capítol ‘The Long Night’, que és el número tres de l’última temporada d’una de les sèries més populars per als moments d’oci de la gent: qui s’amaga rere de la figura del Rei de la Nit i quines intencions tenia? Tot i que no tot el món se va donar compte, la resposta a la pregunta va quedar revelada uns capítols arrere. 

 

Tal com ha revelat ‘Carácter Urbano’, l’origen d’este ser maligne és clar, i les intencions que té són concretes. Per mitjà de les visions que li va fer arribar el Corb dels Tres Ulls, Bran va poder resoldre estos interrogants. Tot el món qui vullga aprofundir més en això només haurà de mirar amb atenció ‘The Door’, el capítol número cinc de la temporada sis, que també ens revela el motiu pel qual Hodor únicament pot pronunciar el seu nom.

 

Qui s’amaga darrere de la figura de Rei de la Nit?

Si continues llegint, trobaràs uns quants espòilers.

 

En l’episodi que hem esmentat, Bran veu el passat de Ponent a través de visions. En concret, en una es veu que els Fills del Bosc agarren un punyal de vidre de drac i li’l claven a un home en el pit. Poc després d’això, els ulls se li tornen de color blau, cosa que demostra que va ser el primer Caminant Blanc dels Set Regnes. En altres paraules: el Rei de la Nit.

 

El verdadero origen del Rey de la Noche.

Els orígens veritables del Rei de la Nit | HBO

 

Uns quants milers d’anys abans dels fets que vegem que tenen lloc en ‘Joc de Trons’, en els Set Regnes només vivien els Primers Hòmens i els Fills del Bosc. Com que vivien en guerra, als Fills del Bosc els calia una arma nova que els permetera enfrontar-se a les persecucions que patien. En eixe moment, amb el vidre de drac i la seua màgia poderosa, van dur a terme la creació dels Caminants Blancs.

 

Ara bé, en un moment de la història que no sabem precisar, la situació se’ls va descontrolar. Tot apunta indicar que el Rei de la Nit va decidir formar un exèrcit de morts propi, i que va fer que els Fills del Bosc s’hagueren d’exiliar al Nord. En eixe moment Bran té una altra visió, en què vegem com el Rei de la Nit l’atrapa i es produïx la fugida de la cova.

 

Quin és el significat de l’espiral?

Durant l’episodi inicial de l’última temporada de la sèrie, va aparéixer un interrogant nou: quin és el significat de l’espiral que apareix després de les matances del Rei de la Nit? En eixe sentit, la visió de Bran pot tornar a ser reveladora. En el moment en què els Fills del Bosc creen el primer dels Caminants Blancs, al voltant de l’arbre podem vore diverses pedres disposades en forma d’espiral.

 

Espiral de piedras en el lugar dónde se creo el Rey de la Noche.

L’espiral de pedres del lloc a on es va crear el Rei de la Nit | HBO

 

El guionista del capítol, Dave Hill, va resoldre este misteri en una entrevista que va oferir al ‘New York Post’: «Després, el Rei de la Nit va decidir apropiar-se d’eixe símbol com si fora una classe de blasfèmia similar a la creu invertida o a Satanàs». 

 

Quines intencions té?

Respondre esta pregunta no és tan fàcil. Som conscients que és una criatura malvada i que, tal com explica Bran al llarg de l’última temporada, prova d’eliminar tots els records del món. Per això el perseguix: com a nou Corb de Tres Ulls, Bran s’ha convertit en el record viu de qualsevol cosa que passa i que ha tingut lloc en algun moment.

 

Ara bé, a on vol arribar, eliminant tots els records? Això no ho podem respondre amb certesa. Podria ser que el moguera la malícia que té o que volguera imposar un nou regnat de terror. Les hipòtesis estan obertes.

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.