Joc de Trons: qui és el Rei de la Nit?

El Rey de la Noche en Juego de Tronos.

El Rei de la Nit, en la popular sèrie ‘Joc de Trons’ | HBO

 

Tot el món es pregunta el mateix des que va acabar la Batalla d’Invernalia en el capítol ‘The Long Night’, que és el número tres de l’última temporada d’una de les sèries més populars per als moments d’oci de la gent: qui s’amaga rere de la figura del Rei de la Nit i quines intencions tenia? Tot i que no tot el món se va donar compte, la resposta a la pregunta va quedar revelada uns capítols arrere. 

 

Tal com ha revelat ‘Carácter Urbano’, l’origen d’este ser maligne és clar, i les intencions que té són concretes. Per mitjà de les visions que li va fer arribar el Corb dels Tres Ulls, Bran va poder resoldre estos interrogants. Tot el món qui vullga aprofundir més en això només haurà de mirar amb atenció ‘The Door’, el capítol número cinc de la temporada sis, que també ens revela el motiu pel qual Hodor únicament pot pronunciar el seu nom.

 

Qui s’amaga darrere de la figura de Rei de la Nit?

Si continues llegint, trobaràs uns quants espòilers.

 

En l’episodi que hem esmentat, Bran veu el passat de Ponent a través de visions. En concret, en una es veu que els Fills del Bosc agarren un punyal de vidre de drac i li’l claven a un home en el pit. Poc després d’això, els ulls se li tornen de color blau, cosa que demostra que va ser el primer Caminant Blanc dels Set Regnes. En altres paraules: el Rei de la Nit.

 

El verdadero origen del Rey de la Noche.

Els orígens veritables del Rei de la Nit | HBO

 

Uns quants milers d’anys abans dels fets que vegem que tenen lloc en ‘Joc de Trons’, en els Set Regnes només vivien els Primers Hòmens i els Fills del Bosc. Com que vivien en guerra, als Fills del Bosc els calia una arma nova que els permetera enfrontar-se a les persecucions que patien. En eixe moment, amb el vidre de drac i la seua màgia poderosa, van dur a terme la creació dels Caminants Blancs.

 

Ara bé, en un moment de la història que no sabem precisar, la situació se’ls va descontrolar. Tot apunta indicar que el Rei de la Nit va decidir formar un exèrcit de morts propi, i que va fer que els Fills del Bosc s’hagueren d’exiliar al Nord. En eixe moment Bran té una altra visió, en què vegem com el Rei de la Nit l’atrapa i es produïx la fugida de la cova.

 

Quin és el significat de l’espiral?

Durant l’episodi inicial de l’última temporada de la sèrie, va aparéixer un interrogant nou: quin és el significat de l’espiral que apareix després de les matances del Rei de la Nit? En eixe sentit, la visió de Bran pot tornar a ser reveladora. En el moment en què els Fills del Bosc creen el primer dels Caminants Blancs, al voltant de l’arbre podem vore diverses pedres disposades en forma d’espiral.

 

Espiral de piedras en el lugar dónde se creo el Rey de la Noche.

L’espiral de pedres del lloc a on es va crear el Rei de la Nit | HBO

 

El guionista del capítol, Dave Hill, va resoldre este misteri en una entrevista que va oferir al ‘New York Post’: «Després, el Rei de la Nit va decidir apropiar-se d’eixe símbol com si fora una classe de blasfèmia similar a la creu invertida o a Satanàs». 

 

Quines intencions té?

Respondre esta pregunta no és tan fàcil. Som conscients que és una criatura malvada i que, tal com explica Bran al llarg de l’última temporada, prova d’eliminar tots els records del món. Per això el perseguix: com a nou Corb de Tres Ulls, Bran s’ha convertit en el record viu de qualsevol cosa que passa i que ha tingut lloc en algun moment.

 

Ara bé, a on vol arribar, eliminant tots els records? Això no ho podem respondre amb certesa. Podria ser que el moguera la malícia que té o que volguera imposar un nou regnat de terror. Les hipòtesis estan obertes.

Últimes notícies

Un incendi en un motor obliga a desallotjar un edifici de laboratoris a la UPV

Un incendi en un motor de combustió interna en una sala d’assaig del bloc 8P de la UPV ha obligat a desallotjar l’edifici de laboratoris fins que els bombers han controlat les flames i han ventilat la zona.

DIGI arriba a 100 botigues a Espanya amb una nova obertura a Torrent

DIGI ha inaugurat a Torrent la seua cinquena botiga pròpia a la província de València, amb la qual aconseguix les 100 tendes a tot Espanya i reforça el seu compromís amb la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana, a la cua en ús de portàtils i tauletes a les aules

La Comunitat Valenciana és, junt amb Aragó, una de les autonomies amb menor ús de portàtils i tauletes a les aules, amb un 54 %, segons el Ministeri d'Educació, malgrat l’augment generalitzat de la digitalització als centres educatius.

Sis tigres rescatats a Alemanya arriben a Villena per a recuperar-se en el centre d’AAP

Una tigressa i els seus cinc cadells, criats en remolcs d’un polígon industrial a Saxònia, viatgen al centre de rescat d’AAP a Villena, on disposaran, per primera vegada, d’un recinte ampli i adaptat a les seues necessitats.

Detingut a Elx per amenaçar diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en locals comercials

La Policia Local d’Elx ha detingut un home que ha amenaçat diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en un bar, un camió i una autoescola, fet que ha generat una forta alarma a la zona.

Iker Losada s’acomiada del Llevant agraït i torna al Betis després de la cessió

Iker Losada ha posat fi a la seua cessió al Llevant després de la temporada 2025-26 i torna al Real Betis, agraït pel tracte del club, els companys i l’afició granota.

El TSJCV alerta dels perjudicis per la falta de reforços als jutjats valencians

El TSJCV ha advertit dels perjudicis que causarà al servici públic de justícia la decisió del Ministeri de Justícia de denegar la dotació econòmica per a 18 mesures de reforç als òrgans judicials valencians, entre elles les dels jutjats de clàusules sòl. La Sala de Govern ha demanat al CGPJ que inste el Ministeri a reconsiderar la seua decisió.

Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha defensat una financiació suficient i estable per a les universitats públiques i el desplegament íntegre de l’acord plurianual 2026-2029, i ha reivindicat la universitat com a motor de cohesió social i ascensor social.