La televisió pública valenciana ho ha tornat a fer. Després de rescatar sèries, algunes ja històriques, de l’antiga Canal 9, com ‘L’alqueria blanca’ o ‘Unió musical Da Capo’, À Punt recupera ‘Maniàtics’ per a les nits de diuemnge.
‘Maniàtics’ és una comèdia de situació (sitcom) setmanal, en la que huit personatges principals despleguen diferents trames al llarg de 52 capítols, que tornen a la pantalla d’À Punt, per parelles, a partir de diumenge a les 21:45 hores.
Esta producció de ficció valenciana, dirigida per Albena i Conta Conta, és un format d’entreteniment pròxim i de qualitat que conquistà al públic valencià durant quatre temporades l’any 2007. Els seus director i productor recorden ‘Maniàtics’ amb la satisfacció del treball ben fet i una acollidora resposta del públic valencià.
Carles Alberola, un dels directors de la sèrie, recorda que «’Maniàtics’ va funcionar molt bé, arribàrem a un índex d’audiència del 20 per cent, una xifra ara increïble en la televisió. Però pense que va ser perquè la sèrie va arribar en un moment en què el públic valencià tenia ganes de vore una sitcom en valencià, això va generar molta fidelitat i pense que, per a nosaltres, ‘Maniàtics’ ha sigut una de les experiències més plaents de la televisió. L’equip actoral era fantàstic, de guió i tècnic, eren excel·lents professionals que, malauradament, van vore truncada la seua trajectòria pel tancament de la televisió, però a poc a poc molts han pogut seguir avant».
Conegudes cares del teatre i la televisió valencians
Els actors Carles Alberola (Andreu), Alfred Picó (Ximo), Cristina García (Raquel), Albert Forner (Miquel), Sergio Caballero (Òscar), Idoia Rossi (Trini), Sandra Cervera (Vanessa) i Inés Díaz (Marta) donen vida a un grup de maniàtics, que conviuen en un barri de la ciutat de València. A estos huit personatges fixos se sumen els que apareixen esporàdicament, alguns amb continuïtat en dos o tres capítols, per a protagonitzar les distintes trames que es van desplegant. Estos personatges els interpreten coneguts actors valencians com Teresa Sòria, Pep Ricart, Vicente Genovés, José Manuel Casany, Pilar Almeria, María Almudéver i Maribel Casany.
La sèrie, de gran èxit d’audiència en la televisió valenciana, es va gravar íntegrament en un plató únic amb quatre decorats: el bar de Ximo i Raquel, lloc de reunió de tot el grup; la casa d’Andreu; la de Marta i el replanell de l’escala, amb les portes de les cases d’Andreu i Marta enfrontades.
Un argument que no passa de moda
Toni Benavent, productor de ‘Maniàtics’, opina que, «quan treballes amb paràmetres que no són d’actualitat puntual, no passen de moda, perquè les inseguretats, la por, els sentiments de la humanitat són els mateixos. L’essència de les persones és la mateixa, tot i que hem canviat en les formes. Les neures són situacions de hui en dia. En el teatre ens passa igual, les problemàtiques són els temes eterns: amor i desamor, l’amistat, la por, ser hipocondríac passava fa cent anys i passa ara. ‘Maniàtics’ parlava de tot això dins la nostra idiosincràsia».
‘Maniàtics’ es basa en les enrevessades relacions que s’establixen entre estos personatges, cada un amb les seues esperances i frustracions darrere. A través del prisma de l’humor, l’espectador assistix a les peripècies vitals de dos madurs separats (Andreu i Marta), atrapats entre les exigències de fills adolescents (Vanessa) i pares dependents (Miquel). Per la sèrie també deambulen alguns frustrats que oscil·len entre el pragmatisme excessiu (Raquel) i l’ambició desmesurada pels diners (Ximo) o la glòria (Òscar) i que contrasten amb la senzillesa d’altres plantejaments vitals (Trini). ‘Maniàtics’ retrata amb humor els esforços, patètics i entranyables alhora, d’estos huit personatges a la busca de la seua felicitat.
El patró de la sèrie, explica el director, guionista i actor Carles Alberola, «era clàssic, heretat d’altres sèries nacionals i internacionals, volíem fer una estructura pareguda en un to i espai més pròxim i espere que ‘Maniàtics’ puga continuar viva. Se centrava en les manies que és difícil que curen els metges i en les desestructuracions de les relacions sentimentals. I en això no hem canviat tant».
