La Direcció general de trànsit ha engegat una investigació a través de denúncies en les corresponents unitats de la Guàrdia Civil amb l’objectiu de localitzar als autors de la vandalització de set radars situats en diferents carreteres convencionals (dos a la Comunitat de Madrid, dos a Castella-la Manxa, dos a Castella i Lleó i un a la Comunitat Valenciana) i emprendre així accions legals contra ells.
La DGT ha recordat que la vandalización de radars és constitutiva d’un delicte de danys tipificat en el Codi Penal en els seus articles 263 a 267 en els quals es contemplen una sèrie d’accions que provoquen un menyscapte en el valor patrimonial de la propietat aliena i que el seu bé jurídic protegit és el patrimoni.
Concretament, l’article 263.2 establix un tipus agreujat del delicte de danys que preveu pena de presó d’1 a 3 anys i multa de 12 a 24 mesos, que es comet quan concorren les següents circumstàncies, indicatives de la intenció de l’autor de causar un perjuí més greu.
«Quan els danys tinguen per objectiu impedir el lliure exercici de l’autoritat o es realitzen com a conseqüència de les accions executades per l’autoritat en l’exercici de les seues funcions. També quan es cometen contra funcionaris públics, o contra particulars que, com a testimonis o de qualsevol altra forma, hagen contribuït o puguen fer-ho en l’execució o aplicació de les lleis», assenyala la norma.
Trànsit avisa que estos actes vandàlics, a més del delicte en si mateix d’atemptar contra un ben públic, «afecten també a la seguretat vial que és la fi última que perseguixen els punts de control de velocitat que estan situats per tota la geografia espanyola».
Així mateix, apunta que els autors dels fets hauran de també respondre pel cost econòmic de cada punt de control que, en el cas dels radars fixos ascendix a uns 67.000 euros i en el dels de tram a uns 66.000 euros.
Tant els agents de l’Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil com els de Seguretat Ciutadana reforçaran la vigilància en els punts en els quals estan instal·lats els radars per a evitar que es produïsquen este tipus d’actes.
A més, s’han col·locat càmeres de vigilància en els mateixos directament connectades amb els Centres de Gestió de la DGT amb la finalitat de detectar possibles sabotatges i permetre l’actuació immediata de les patrulles de la Guàrdia Civil.
La DGT explica que la literatura especialitzada en matèria de velocitat estima que entre el 10 i el 15% de tots els accidents de trànsit i el 30% dels sinistres vials mortals són el resultat directe d’una velocitat excessiva o inapropiada d’acord amb l’Informe temàtic sobre seguretat vial dedicat a la velocitat publicat per l’Observatori Europeu de Seguretat Vial el 2021 i per l’informe de Gestió de Velocitat del Centre d’Investigació del Transport (ITF).
Segons estos informes, la gestió de la velocitat, ha d’incloure, entre altres mesures, la vigilància policial i el control automàtic de velocitat amb aquells instruments que ho permeten i que abasten a tots els usuaris de les vies (incloent a conductors estrangers) i el desenvolupament de control de seccions (control de velocitats mitjanes en seccions d’una via), per este motiu recomane als diferents països seguir fomentant el seu ús.
