Investigadors de la Universitat de València han identificat una trentena d’agents infecciosos amb capacitat patògena per a humans en la zona afectada per la DANA que es va produir el passat 29 d’octubre. Entre estos agents es troben virus, bacteris, protozous paràsits i amebes oportunistes, juntament amb vectors transmissors com a mosquits, flebotominos i mol·luscos.
L’estudi assenyala que els microorganismes detectats tenen modes de transmissió variats, des de la transmissió directa fins a la zoonòtica, i diferents vies d’infecció, incloent-hi l’oral i la transcutània a través de ferides. A més, la contaminació fecal s’ha documentat amb taxes elevades, amb fonts que van des d’orígens humans fins a animals domèstics i de granja com a ovelles, cabres, porcs, èquids, gossos i gats.
Riscos a llarg termini
El catedràtic de Parasitologia Santiago Mes-Coma ha destacat que els riscos de problemes individuals o possibles epidèmies derivades d’estos agents infecciosos podrien manifestar-se a llarg termini, raó per la qual continuaran analitzant mostres en la zona durant dos o tres anys més. Este treball publicat en la revista científica One Health facilitarà el diagnòstic en hospitals i contribuirà a millorar les infraestructures sanitàries i els protocols de prevenció.
Diversitat dels agents
Per part seua, la catedràtica María Dolores Bargues ha ressaltat la sorprenent diversitat qualitativa dels agents infecciosos trobats, assenyalant que podrien identificar molts més en futurs mostrejos, la qual cosa evidencia la necessitat d’un seguiment continu.
Importància de la vigilància ambiental
Estes conclusions subratllen la importància de la vigilància i gestió ambiental després de fenòmens meteorològics extrems com la DANA, no sols per a mitigar danys immediats sinó també per a anticipar i previndre riscos sanitaris a mitjà i llarg termini.
