El creuer més gran del món es troba a València

El creuer Wonder of the Seas de la naviliera Royal Caribbean ha fet la seua primera escala en el Port de València amb 4.000 passatgers a bord, la majoria d’origen estatunidenc. El responsable de Comercial i Desenvolupament de Negoci de l’Autoritat Portuària de València (APV), Rafael Romero, ha sigut l’encarregat d’entregar el tradicional socarrat -la rajola valenciana de fang cuita dissenyada amb motius marítims que Valenciaport lliura als vaixells que atraquen per primera vegada en les seues instal·lacions- al capità del creuer Hernik Loy.

El Wonder of the Seas va realitzar el seu primer viatge inaugural al març on va partir des de Florida als Estats Units per a fer la seua primera presència en el continent europeu. El creuer de 236.857 tones, 362 metres d’eslora i 64 de manga compta amb sistemes d’estalvi energètic i d’eines per a avançar en sostenibilitat. El Wonder of the Seas és el creuer més gran del món amb una capacitat màxima per a 6.988 passatgers, que podran gaudir d’una oferta d’oci tan singular com la del tobogan més alt en la mar, batejat com The Ultimate Abyss, o una tirolina de deu metres d’altura. La tripulació està composta per 2.300 persones i el vaixell disposa de 2.867 cabines.

València s’ha posicionat com un destí molt atractiu per a la indústria creuerista, un turista que any rere any creix en visitants i en interés per descobrir la ciutat i els seus voltants. Valenciaport ha promocionat la setmana passada en la Fira Seatrade Global Cruise de Miami, el certamen més important del sector, l’oferta del Cap i Casal i el seu entorn. València un destí de moda que aposta per una oferta diversificada, pensada per a les necessitats dels creueristes i allunyada de les grans aglomeracions.

Últimes notícies

UGT exige a Ford Almussafes blindar la revisió salarial retroactiva en l’acord fins 2030

UGT condiciona el seu suport a l’Acord 2030 de Ford Almussafes a tres exigències clau, entre elles garantir la revisió salarial retroactiva cada any. El sindicat iniciarà una consulta interna per reforçar la seua posició en la mesa de negociació.

Una mare i el seu fill de 3 anys, ferits en caure d’un balcó a Canals

Un xiquet de 3 anys ha patit diversos traumatismes i la seua mare s’ha fracturat els dos turmells en caure des d’un balcó del primer pis a Canals. Tots dos han sigut traslladats a centres hospitalaris de València i Xàtiva.

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges en zones de València i Castelló

Aemet ha activat per a esta vesprada l’avís taronja per pluges de fins a 40 l/m2 en una hora en gran part de la província de València i a l’interior sud de Castelló, amb possibles tempestes amb calamarsa. La resta de zones de València i Castelló es mantenen en avís groc per aiguats menys intensos.

Poca visibilitat i aire degradat per fum a la zona de l’incendi de Tuéjar

Aemet alerta que les inversions tèrmiques poden confinar el fum de l’incendi de Tuéjar a prop del sòl durant diverses hores, amb visibilitat reduïda i pitjor qualitat de l’aire.

Vesprada de ruixats i tronades molt fortes a València i sud de Castelló

Aemet preveu per a esta vesprada ruixats i tronades fortes o molt fortes a València i al sud de Castelló, amb granís i ratxes de vent molt intenses. Les temperatures màximes baixaran de forma notable i el cel s’ennuvolarà a partir de migdia.

Una nit en vela a Tuéjar per un incendi que arrasa mil hectàrees a l’Alt Túria

L’incendi forestal declarat dimarts a Tuéjar ha cremat unes 1.000 hectàrees en la reserva de la biosfera de l’Alt Túria, encara actiu però sense risc per als veïns. L’alcalde reclama més inversió en prevenció i gestió forestal.

Vesprada de ruixats i tronades fortes a València i al sud de Castelló

Aemet preveu per a esta vesprada ruixats i tronades fortes o molt fortes a València i al sud de Castelló, amb granís i ratxes molt fortes de vent.

Més de 700 efectius combaten l’incendi forestal de Tuéjar amb 11 mitjans aeris i la UME

L’incendi declarat a Tuéjar ha calcinat ja 690 hectàrees i ha obligat a desallotjar unes 25 persones, mentres 11 mitjans aeris i la UME reforcen hui l’extinció.